| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
DIUMENGE DE TARDOR AL PAÍS DELS RUCS-II
 dissabte 22/novembre/2008 - 04:22  683  6
2
PRIMERA APROXIMACIÓ AL RUC CATALÀ ( NO CONFONDRE AMB EL CATALÀ RUC!)
El nom científic del ruc català és equus asinus catalanus catalanus catalanus. No sé si que es repeteixi tres vegades “catalanus” és una imposició de la nostra dèria identitària o si es per diferenciar-lo del equus rucus valencianus valencianus valencianus. Als científics no els entén ni Déu, que va fer les coses infinitament menys complicades de com les pinten ells.
Hi ha científics que diuen que l’origen de la subespècie catalana es sobra en el equus asinus somaliensis (de Somàlia, si senyor!), de on van anar a parar a Europa fins establir-se a les nostres contrades i poblar-les completament. Enfront d’aquesta postura, la majoria dels científics catalans asseguren que l’origen dels rucs és català, concretament de Ruquetes, de on es van expandir per tot el país, primer, pels països catalans, després, per la península ibèrica, després, per Europa, després, per Àsia, després i finalment pel món sencer.
Jo penso que els meus compatriotes tenen raó. Es veu d’una hora lluny que els rucs són d’aquí. El que passa és que Madrid fins i tot això ens vol negar. Igual que ens nega que Colom era català i que nega qualsevol cosa que ens pugui donar una mica de glòria al món. Ni que sigui a través dels rucs. I després aquesta tropa vol que ens sentim espanyols, no et fot?
Es veu que els madrilenys i els que els recolzen no han llegit Plini el Vell que en la seva magna obra deixa claríssim que l’origen dels rucs és català, concretament de la Plana de Vic i per això ell, Plini, l’anomena asinus ausetanus, es a dir, burro osonenc.
Els teòlegs també poden corroborar que l’origen del ruc és català. Per exemple, podem llegir a Segismond de Fluixibètia que en el tercer dia de la creació, sent primavera com dirà més tard el poeta Guimerà, Déu crea l’ase a la seva imatge i semblança – a l’imatge i semblança de Segismond, quedi clar-.
La dissort del nostre ase ha corregut paral.lela a la dissort nacional del país. Així com antany hi havia ases arreu, ara només en queden un miler mal comptats i es pot dir sense por que està en perill d’extinció. Com nosaltres en la nostre doble vessant de d’humans i de catalans.
Llegeixo que el títol de la millor raça del món –que no li va ser atorgada per un Hitler dels rucs, suposo- no es deu a la seva extraordinària capacitat de treball, que també, sinó a la seva potència i habilitat a l’hora de muntar égues i produir – no sí si entre ruc i égua es reprodueixen o simplement produeixen, li preguntaré a la Vegana- unes mules que extraordinàries –aquestes sí- per a les feines del camp. Recordem que ja hem dit que els rucs simbolitzaven Priap. I d’entre tots els rucs, els millors copuladors –no siguem vulgars- sempre han estat els rucs catalans. I és que els catalans, una altra cosa no – per exemple, la política i l’economia, no- però copular, copulem la mar de bé, no?
Com que la nostra raça és la originària dels rucs del món, sovint se l’ha utilitzat per millorar les races que per unes raons o altres el temps havia manllevat virtuts. D’aquestes copulacions nasqué l’ase mallorquí que és el que muntà – muntà en el sentit de cavalcà vull dir- Ramon Llull, Costa i Llovera, Marc (no Àuzias, sinó el rei de la Mediterrània) Baltsar Porcel i la Mariantònia.....i també els rucs ianquis que utilitzaren des de Lincolh fins Clinton i des de Whitmann fins Mònica Lewinski. Que el ruc català sigui el símbol del Partit Demòcrata americà i, per tant, de l’actual president Obama només és una demostració de com són d’agraïts els estatunitencs malgrat que a Europa ens obstinem a tenir-los en tan poca consideració.
Còpio les característiques del ruc nostrat segons Santa wilkipèdia:
•
Característiques racials
• Alçada: Fa 1'65 m des de les peülles fins a la carena. És la raça més alta i corpulenta de la seva espècie.
• Pes: Una adult pot arribar a fer mitja tona.
• Pelatge: A l'estiu té el pelatge curt i negre per tot el cos menys a la zona de la boca, dels ulls i a la panxa on és blanc. A l'hivern, en canvi, li creix un pelatge marronós més llarg que li cobreix tot el cos i li serveix d'abric.
• Orelles: Es caracteritzen per apuntar cap amunt, tingui l'animal l'edat que tingui. Mai cauen cap al costat.
D’una manera totalment lògica i coherent, el ruc català ha esdevingut finalment el símbol de Catalunya. Males llengües diuen que això s’ha fet per contraposar-lo al brau com a símbol d’Espanya i, de fet, a les matrícules dels cotxes catalans pots trobar rucs, pots trobar braus, pots trobar rucs copulant braus, pots trobar braus copulant rucs i pots trobar rucs amb un fino i braus amb un porró anant de festa. Jo soc dels que porto el ruc en solitari tot i que no descarto que de la copulació d’un ruc i una vaca –vistes les grans habilitats nostres- pogués sortir un ésser extraordinari, potser fins i tot un ésser que ens superés com a humans a nivell universal. No s’haurien de posar portes al camp...
La filípica més important que he sentit contra els rucs catalans la va fer Jordi Pujol en un Consell Nacional de CDC. Com és natural, la majoria dels consellers portàvem al cotxe adhesius de la cat i del ruc. Dels de la cat el president no li va dir res, però contra el pobre ruc va deixar anar una terrible diatriba. L’essència del discurs és que una nació que té com a símbol un ruc vol dir que té l’autoestima pel subsòl i que per ell era incomprensible que gent que vol que Catalunya sigui la nació més gran del món quedi simbolitzada pel ruc. Si més no els espanyols, amb els braus i les àligues, tenen símbols més épics, més dignes, més universals etc...
Jo crec que aquest és un dels errors fonamentals de Pujol: no entendre que aquest país és mediterrani fins a la mèdula i que, per molt que ell hagi estudiat al col.legi alemany, aquí qualsevol intent de wagnerisme és postís i risible. A Pujol –que sovint és molt graciòs fent discursos- sovint li falta sentit de l’humor per entomar una visió crítica o simplement diferent de les coses que estima. Ve a dir amb Catalunya no s’hi juga i simbolitzar amb el ruc Catalunya li sembla un altíssim menyspreu a la pàtria. Ja hem explicat abans les característiques dels rucs. Es evident que molt sovint els catalans no hi estem a l’alçada. I menys ara que fins i tot hem esdevingut ganduls.
Hi ha persones, que sentit les crítiques de Pujol a que el català sigui el nostre símbol nacional,, han decidit que aquest paper caldria donar-li al gat i també hi ha alguns adhesius de gats a les matrícules d’alguns cotxes. Infinitament menys que de rucs, però d’haver-n’hi n’hi ha. Ara, què justifica que els gats puguin ser el nostre símbol? Només que en anglès gat és diu cat, ja em diràs. No és ni en català. I de gat no hi ha cap raça autòctona. I els gats es dediquen a menjar rates –ecs- (cosa que es veu que aquests no tenen en compte) etc...Ara aquí discutim per tot....Fins i tot això. Estem ben tocats de l’ala....
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
selecter |
petita historia
Saturday, November 22nd 2008, 12:00 PM
quand els americans s'enfagavan en sudeste asiatic no podian moure els camions, per el monso, varen descubrir un ruc de la part de arizona, que s'adaptaba molt be al terreny, i com no ni havien prous varen buscar d'on provenian i varen trobar que els habia portat fray junipero serra en la conquesta, i que venian de Catalunya i el pentagon va enviar un grup a Banyoles per comprar ne una quantitat, perdur los al vietnam, aixo esta explicat en un article en la revista presencia, mes o menys al any 75.
|
|
Poetigat |
Catigat power!
Saturday, November 22nd 2008, 8:21 AM
El Pujol fins i tot tenia raó alguna vegada, tot i que jo no vull pas que Catalunya sigui la nació més gran del món, només una nació respectada i lliure entre d'altres nacions respectades i lliures, i si és possible, amigues.
I en quant ha sentit de l'humor, no hi ha animal més divertit que el gat.
Us copio un extracte de la web dels amics de catigat.org on ho expliquen perfectament:
L'any 2001, al cul dels cotxes sols s'hi veia un animal: el toro d'osborne. Conscients que darrera cada toro s'hi amagava simbòlicament una bandera espanyola, una pica de la dominació imperial, la Lliga Anticolonial van recuperar el catigat com primer element de substitució simbòlica.
L'eficàcia del catigat era forta: de lluny, no s'acaba de veure si és un toro o un gat, el que treu ferro a la presència del brau per l'efecte «dubte». D'altra banda, la potència simbòlica del gat és enorme: un ésser independent, insubmís per natura, que va a la seva sense ficar-se amb ningú a no ser que l'ataquin (o hom sigui un ratolí), un ésser tan femení com masculí, sense cap connotació racial, anarquista, mandrós i rodamón. L'antípoda del toro masclista, dominant, racial...i torturat fins a la mort...
Per desgràcia, fa uns anys alguns il·luminats van empescar-se el «burru català», un animal que representa la submissió, el treballar gratis per a l'amo, la raça, el donar voltes sense rumb i cosses a cegues, la tossuderia de l'estupidesa: és a dir, tot allò que volem deixar de ser. Dissortadament, ha tingut força èxit. Natural: ens retrata tal com som, el que no és del tot negatiu.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
