| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de atxera
|
|
| |
Dolor de llengua
 divendres 21/novembre/2008 - 11:32  958  4
Dolor de llengua.
No parle de la desagradable sensació en mossegar-se sense voler, sinó del títol d’un llibre d’Enric Larreula que em provoca tal desassossec que és d’aquests que em costaria de tornar a obrir. Parla d’un concepte força senzill d’entendre, però possiblement difícil d’acceptar per alguns de nosaltres, i que cadascú encara com pot. Al capdavall parlem de la mort. Hi ha gent a la qual li provoca un neguit existencial tan fort que necessiten quelcom per creure. La història dels hòmens i de les dones comença en el mateix moment que tenim consciència de nosaltres mateixos i de la nostra labilitat. Les llengües, com les persones, poden morir. Hi ha persones que no en són conscients de la mort. Per exemple, persones amb endarreriments de diversa mena no copsen aquesta desaparició definitiva. També hi ha catalanoparlants que no són conscients d’aquest fet i que es pensen que el català és quelcom immortal i que els sobreviurà durant mil•lennis quan ells i elles no hi siguen. Aquesta, potser, és la major diferència. Que en una mostra significativa de la nostra societat les persones d’entendre el concepte de la mort són molt poques, mentre que en la comunitat catalanoparlant són força més els que neguen aquesta tot i que fa temps que aquesta ronda amb la dalla al muscle. Enric Larreula afirma patir, com jo, aquest mal. Diu afrontar-lo fent classes de català a immigrants. I jo? Faig el que puc.
Des de Vic estant tot pareix relativament en calma, però el so dels tambors cada vegada s’escolta més a prop. Entre finals del segle XIX i començaments del XX el català va desaparèixer de la comarca més septentrional, el Baix Segura, amb l’excepció de Guardamar, i alhora a la ciutat sarda de Càller. Durant el segle XX hem vist retrocessos importants en indrets com la ciutat d’Alacant, tota la Catalunya Nord,... i si férem un cens dels municipis dels Països Catalans on els i les catalanoparlants hem passat a ser minoria el llistat seria espectacular. Tot i que el Cètic no s’ho crega, ara mateix no parle de política ni de normalització lingüística ni de res semblant (això podrà ser el pas següent a la consciència i material, per descomptat, per a altres articles). Ara sols parle dels meus sentiments cap a la meua llengua i cap a la comunitat que la comparteix, conscient com sóc de la possibilitat de la mort o del fet que portem moltes paperetes perquè aquesta triomfe sinó hi posem remei. Parle de dolor, de malestar, d’una sensació de mal de cos, no especialment punyent, que de vegades s’apodera de mi. És una ansietat que si bé no em paralitza no em permet viure del tot tranquil, és un estrès de no saber si per molt que faça hi seré a temps de posar el meu gra d’arena.
Evidentment això m’empeny cap endavant, de la mateixa manera que ho faria un animal que es veu sense cap sortida tret d’afrontar el perill imminent que se li ve a sobre. En canvi, no sent cap mena de patiment quan pense en la meua futura desaparició física, tret de la preocupació pel dolor que provocaria en la gent que sé que de veres m’estima (o m'estimarà en aquell moment). Però cadascú és com és...
...uns creuen en el cel i jo crec en la terra.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
atxera |
Són subjectivitats
Friday, November 21st 2008, 12:08 PM
Són subjectivitats pures i dures. Sempre he sabut que el professor de religió em manipulava, que em decantava pels procesos que es poden experimentar,... Tampoc no vol dir això que no aprecie la meua vida i que prove de gaudir cada dia la meua existència, sols que aquesta possibilitat, la de la desaparició física, no em neguiteja. Importen les coses quan hi sóc, no quan no hi siga. Per això hi ha ateus. I no, no puc dir-te egoista, ni ho faré mai. Per la meua feina a l'hospital convisc amb la mort cada dia. Tinc un respecte molt fort front a les creences de cadascú i com cadascú afronta la qüestió la mort.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
