| |
Psico-si.
 divendres 21/novembre/2008 - 06:37  1611  4
...
-Cada cop és més difícil entendre'ns...fins i tot per a mi...
-Per a molta gent la soledat és una puta cega...
-La desesperació, el caos que mou l'univers.
-Et sents identificada tu?
-Mira, et confessaré un secret, hehehe!
-Coi, secret? Tu diràs...
-Fa poc vaig respondre a un anunci de la secció de contactes del diari.
-Què dius que has fet?
-Sí, sí; un home que buscava una dona per relació d'amistat i si s'esqueia, per a una relació seriosa.
-Ja veig; ets única, noia!
-Tranquil-la que a la primera trobada ja vaig penedir-me'n.
-Ah si? Què estrany oi?
-És un home de seixanta sis anys...
-Ostres, sempre has manifestat la teva predilecció pels homes més joves que tu.
-Filla, es tractava d'una recerca d'estabilitat emocional.
-Ah, és això...és clar; i què va passar?
-Vem quedar i reconec que físicament és un home força atractiu, de conversa interessant...
-Guaita, al final potser no era tan mala idea...i?
-Després d'una hora de xerrar, em diu que que li agradava molt i li semblava que podria'm tenir una bona relació, però que hi havia un detall un xic delicat que jo havia de conèixer.
-Que potser ronca?
-Hahaha! No, no.
-És impotent? No baixa la tapa del wc?
-No, veuràs; agafa't bé a la cadira.
-Uis nena, que m'estàs fent por.
-Doncs va i m'ensenya una foto de la seva senyora dient-me que volen formar un trio estable, hahahah!
-De debò?
-Tal com t'ho dic.
-Suposo que vas dir-li que sí, hahaha!
-Ja pots riure, ja.
-Jo no sé de què t'estranyes, tros d'inconscient! T'adones que no has canviat gens?
-Calla, calla; mai més, hehehe.
-A tu el que et trastoca és la feina que fas.
-Ja ho pots ben dir! De vegades en venen ganes de seure a l'altra banda de la taula.
-No t'amoïnis, doctora, no ho diré a ningú, hahaha!! Com un llum, estàs.
-Sort d'això! I gràcies, hahahaha!
|
| |
|
Contactes
Registra´t
