|
Un dia a la feina.
dimecres 19/novembre/2008 - 04:31 1105 0
Com cada dia, inicio la meva jornada laboral. No és amb l'entusiasme de fer una gran feina, però és amb l'entusiasme de tenir feina i d'intentar fer-la el millor possible.
Ja només encetar el dia, un paper sobre la taula delata que no comença bé. Una gestió feta el dia abans es converteix en un monstre cruel disposat a devorar les dues properes hores.
Una reunió improvitzada, en mig un garbuix de trucades, per resoldre un tema sense solució, perquè malgrat que s'ha marcat la linea d'actuació en casos similiars als d'ahir, la decisió que avui sembla és errònia, demà serà bona pq hi haurà una excepció que esborrarà l'errada.
En fi... sense ànims d'avorrir, sols expresso la meva desolació al patir el malestar d'uns enfront d'uns altres i ser jo o algu altre company/a, els caps de turc. Sempre n'hi ha un...però quan toca ser-ho... si tens un mínim de criteri... uf ... costa d'assumir.
Un company, sense saber res de res em diu.... "Malo si fas, malo si no fas. Si prens iniciativa, et qüestionen en base a què... però ai... si no la tens!"... I a sobre, el que està damunt la piràmide... té el criteri dels que es fan sentir més dels que treballen sense provocar malestars.
Ja ho diuen... fa més fressa un arbre que cau, que mil que creixen.
Un missatge de crida dels que estem a la base de la piràmide, cap als que estan al cim de la mateixa: Valoreu els arbres que creixen i observeu per on cau el que fa fressa. Potser descobrireu que teniu una estupenda piràmide que pot sostenir la pitjor crisi imaginada.
|