|
Santa Guinness
dimecres 19/novembre/2008 - 12:53 1605 6
Després d'estar treballant a l'Hotel Gleneagle a Killarney amb les viquingues dolentes anar a Dublin i treballar a la casa d'hostes Harrington Hall, el més semblant a l'Hotel Fawlty on he estat, personatges inclosos eh? pasa que jo era el Manuel ja ja ja, doncs vaig anar a buscar feina a un pub/ disco/hotel de la zona de marxa de Dublin, allà un senyor amb el nas i les galtes vermelles em va fer una entrevista tot prenent-se una guinness "of course", em va dir que la meva feina consistiria en recollir gots i escombrar en cas de que es trenquessin, jo em vaig quedar mirant a aquell Leprechaunn amb cara d'estar-me prenent el pel, només recollir gots??doncs que fàcil , vaig pensar i ademés tenia un bon sou, però es clar jo pensava amb la mentalitat d'aquí, aquesta d'estar dues hores amb el mateix got a la mà tot escalfat i aprofitant fins l'última gota, però allò era Irlanda, el país de les fades i els follets borratxos, de fet és per això que en veuen de fades i follets i als països veïns hi veuen monstres als llacs, ejem.. Bé, arriba la nit, em poso l'uniforme a les catacumbes de l'hotel i vaig cap al pub a recollir gots, és dissabte i hi ha un munt de gent, amb l'afegit de que hi ha hagut un partit de rugby i és ple d'escocesos amb les cares pintades i les faldilles ( i no porten res a sota, és veritat!), tothom té un got a la mà, n'hi ha que en tenen dos i perquè no tenen més mans que si no..jo començo a donar voltes, passo entre la gent com puc mentre vaig fent una pila de gots, n'hi ha per tot arreu, al terra també, veig a l'Oisín (pronunciar-se a/u xin) el jefe que em diu que he d'agafar més gots alhora, jo li dic yes yes, mentre penso puja aqui dalt i dance, es que no tinc gaire equilibri i em cauen llavors he d'anar a buscar l'escombra i la pala, que pesa molt, i tinc més feina, sóm deu persones recollint gots entre la marabunta i sempre portem piles i piles, és impressionant, perquè els he tocat als irlandesos eh que si no pensaria que estan fets d'esponja, els homes beuen pintes de guinness i les dones també i a sobre red bull amb vodka, més tard l'Oisín em diu que baixi a la disco a fer el mateix, però a la disco no es veu un pijo, aquestes hores ja hi veuen tots triple i hi ha més gots trencats que sencers, vomitats i gent "ballant" als labavos, per sort, necessiten algú a guardarropía, allà s'hi està molt bé, sóm dues, la Deirdre (pronunciar-se Dirdru) i jo bé i els nois catxetes de seguretat, allà pots veure a tota la gent que entra, és com la tele, les noies venen amb uns vestits que semblen de paper de fumar (al gener) i unes sabates amb tots els ditets a l'aire, com que beuen tant no els tenen liles sino roses i una cosa que em fa molta gràcia, moltes porten corona, si si, com les princeses dels contes , mirales elles tant catòliques... hi ha nois que tornen de vacances de les Canàries i estan vermells com crancs, porten unes camises de palmeres a lo Magnum i es pensen que són latin lovers pobrets, llavors veig una de les tants baralles de la nit, dos mascles lluiten per una femella, sembla un documental, llavors els de seguretat els agafen i els llencen a fora com a les pelis de l Oest, un altre va tant borratxo que au per les escales com un tronc d'àrbre i es fa un trau enorm al cap, mentre va rient, falta mitja hora perque tanquin i llavors algú toca una campana , senyal de que tancaràn el bar en 15 minuts, llavors la gent es torna boja i van corrents a la barra a buscar beguda, en demanes tres per cap no fos cas (he de dir que el cambrers irlandesos són els millors i més ràpids), ara arriba l'hora d'anar a busca les jaquetes, la meitat han perdut el número i el nord, els toca esperar fins al final, les noies que han entrat tant elegants ara porten la corona al nas i els escocesos van sense faldilla, la Deirdre i jo ens pixem de riure, tot això passa de dijous a diumenge, el dilluns descansen i dimart i deimecres només hi veuen doble ja ja ja ja, crec que l'esperança de vida no és molt llarga allà, la veritat és que la majoria de gent és molt jove, veus a poca gent gran, el que nosaltre anomenem alcoholics ells ho troben normal, en fi, són així, als espanyols i italians ens troben molt guapos i simpàtics però no bebem prou, o sigui que no deixem calers, em van dir un dia que hi ha gent tant borratxa que s llença al Liffey, el riu, perquè es pensen que és guinnesss, i la veritat és que té un coloret semblant, tant papa i tanta tonteria, allà el Sant més important és L'Arthur Guinness o Santa Guinness, un petó catalanets !!!
|
|
|