| |
POEMES 2
 dimecres 19/novembre/2008 - 10:55  1670  0
Seguint amb l'article que vaig escriure amb un poema de Martí i Pol, ara us deixe aquí un poema que m'agrada moltíssim del que , potser, haja estat el poeta més prestigiós i amb l'estil més depurat de la literatura catalana: Carles Riba. Aquest poema, junt amb la resta de les elegies , fou escrit en l'exili del poeta a Bierville (França) entre el 1939 i 1942. Espere que us agradi.
ELEGIA PRIMERA
Era secret el camí, fabulós de tristeses divines,
fins a les aigües vivents que em recordaren un nom,
oh inefable! i una callada manera senzilla
d'amorosí' el pensament per una gràcia tenaç.
Liures al cel, les tofes havien donat a la terra
llur primavera d'antany, flonja i daurada humilment;
el meu pas, bandejat de tants ahirs d'alegria,
hi ha conhortat l'afany que de l'hivern abaltit
em llançava a un abril incert, ah! com si tinguessin
tots els homes la pau i només jo fos errant.
Somnis per a mi sol en averany i en figura!
L'anima s'hi coneix, ja no és sola a esperar;
en el parc estremit on sembla estar per renéixer
jo no sé de quin déu mort, fill de la font i del verd.
Carles Riba, Elegies de Bierville.
|
Contactes
Registra´t
