| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de atxera
|
|
| |
Andreu Nin i la independència
 dimarts 18/novembre/2008 - 04:55  1298  9
Quan preguntes als burgesos catalans (CiU) pels seus referents de començaments de segle, la resposta està clara: Cambó i la Lliga Regionalista. Si la pregunta s’adreça a la petita burgesia de caire progressista –no marxista- (ERC), els referents són igualment clars: Companys i la formació que ha conservat el nom fins al moment actual. En el cas dels independentistes (afegir revolucionaris és, en qualsevol cas, una redundància) els referents clars són bastants més moderns: Joan Fuster que l’any 1962 escrivia “Nosaltres, els valencians” i el naixement del PSAN el 1968 amb figures de referència com Josep Guia o Carles Castellanos. Se’n podria traure una visió distorsionada, perquè realment ja hi havia gent a començaments de segle XX que al nostre país veia que el federalisme o els intents per modernitzar l’estat espanyol no portarien enlloc i que la solució era la lluita decidida per la independència. Andreu Nin no podem definir-lo com a directament independentista, però no deixa de ser una referència obligada per a molts i moltes de nosaltres. I una figura emblemàtica, a més a més. El Partit Obrer d’Unificació Marxista va ser una organització no alineada amb l’stalinisme (com de fet ho va estar el PSUC, implicat en el seu assassinat i en provar de fer creure posteriorment a les classes populars que era un agent del bàndol nacional, en primer lloc i, a les acaballes, un mercenari de la CIA) i en va rebre també serioses crítiques per part de Trotsky. Però si som seriosos amb la nostra pròpia història veurem que els dos pensadors marxistes nostrats, al bell mig d’un desert d’arena, eren ell i Joaquim Maurín, tots dos del POUM; la resta, més que crear, copiaven. Tots dos van defensar, des de la posada a punt del marxisme a casa nostra, el dret d’autodeterminació dels pobles fins a la separació i la creació d’un estat propi. En el llibre “Els moviments d’emancipació nacional” Andreu Nin repassa les posicions de diversos revolucionaris favorables tots ells de les lluites dels pobles oprimits, des de l’anarquisme de Bakunin, fins al Marx, Engels o Lenin. Estudiarà el cas català i en defensarà el dret d’autodeterminació sense excloure cap possibillitat, fins i tot la nostra eixida de la presó de pobles que eren i són Espanya i França.
Aquest llibre havia estat descatalogat des de feia un pilot d’anys, però el setembre passat l’Editorial Base el va reeditar en un format acurat i amb una bona presentació-pròleg de l’historiador Pelai Pagès. Per a aquelles persones interessades, però que no disposen dels 15 euros que costa aquesta reedició, també se’l poden descarregar de franc i sense cap problema de consciència des de la secció catalana de la pàgina electrònica www.marxist.org. Us promet que l’estil de l’immortal intel•lectual reusenc és diàfan, força accessible. I si no passa res hi haurà una presentació a la llibreria La Tralla de Vic el dijous 4 de desembre. Demà us ho confirme del cert.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Xavier_ |
Atxera
Wednesday, November 19th 2008, 3:51 AM
Visio molt romantica de la politica, actualment la politica no te res a veure ni amb l´independentisme, ni el marxisme ni res de tot aixo. Alcualment la politica es la lluita pel poder, dins dels mateixos partits, i entre ells.
I mes a convergencia, que va a favor de tot allo que li pot donar vots, es un partit sense ideologia propia, que s´ha d´anar a favor dels gays per recollir vots, dons s´hi va!! que s´ha d´anar a favor de la independencia per recollir els vots que ha perdut ERC, dons s´hi va!!. I Aixis va tot
Una abraçada
|
|
sarralenc |
Ai, cetic, cetic!
Tuesday, November 18th 2008, 7:40 PM
t'agrade matxacar eh?
..on son les claus?
em fots en un compromís.
Saps el que penso, però no me les vull
"veure" amb tu; ¡en quin "LIU" em ficaría!
així, que no li puc donar suport an atxera.
Què, fins a cert punt, tu n'ets més APROP
d'ell (en lo de marxisme) que no pas jo
(quasi anarco-convergent); però en lo
d'indepèndencia......bé, ja sabém com
pensem, i sense conya, ens respectem)
Au! què són quatre díes i no ens atabalem
massa. Una abraçada i A VIURE!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
