|
Nosaltres sols
dilluns 17/novembre/2008 - 06:10 877 2
He arribat tard a casa; no dóna temps per a posar-se a escriure res amb cara i ulls. Us deixe en companyia, però, d'un breu poema. Sí, és gris, una mica com els temps que corren, i no estic parlant de l'oratge precisament,... Pertany al poemari "Alternativa democràtica al plagi convencional". Bon profit.
catalunya
catalunya gran
país petit
des d’on dalt d’un campanar
sempre pots veure
la política de campanar
del país sencer
d’aquesta
abans roja que rompuda
fins al moll de l’os corrompuda
santi! tanca espanya,
però el pany se’ns espanya
corona d’espines, ei, carod?
corona d’espines clavades i emeses
família sacra, sagrada família
que s’ensorra?
inqüestionable unitat de destí
qüestionable unitat d’agressió
principat, nació valenciana,
morirà fallera o ballant una sardana
pujant a esquiar, borbon
o baixant a la platja, vaja, bribon
moncloa, mon clavegueram
el teu monarca, la meua arcada
exrepública, quants cops privada?
quants cops? o quantes policies?
tres o quatres pel cap baix
i amb cap cot i emmanillat
girona, tarragona, barcelona
bones si la bossa sona
i déu salve el rei,
déu salve la llei
a la catalunya del nord
a la catalunya sense nord
i nosaltres sols,
cada cop més sols
|
|
|