| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de atxera
|
|
| |
No, no ens va de pel·lícula,...
 diumenge 16/novembre/2008 - 06:01  940  5
L’Ajuntament de Vic s’encarrega de fer-me arribar puntualment el fullet de la Regidoria de Cultura amb les principals activitats culturals a tres mesos vista. La programació és diversa, hi ha una mica de tot: teatre, dansa, exposicions,... i també cinema. De fet, cada dimarts al Cinema Nou es pot gaudir del cicle de la Filmoteca Nacional de Catalunya. La primera pel•lícula que vaig anar a veure va estar la de ràdio Colifata. Es tracta d’un documental rodat al llarg de gairebé dotze anys al voltant de la famosa emissora argentina que té com a protagonistes els malalts i malaltes mentals d’un conegut centre de Buenos Aires (sí, la mateixa de l’anunci de l’Aquàrius). Tret del fet que m’haguera paregut ideal que s’haguera subtitulat en català (no pas perquè no tinga un perfecte domini de la llengua de Cervantes, sinó pensant que aquest mateix documental podria ser projectat a la Catalunya Nord... no tots els catalans som castellanoparlants), he de dir que el film és força recomanable. Quan vaig veure els títols de propers dimarts em vaig indignar. El cicle de la Filmoteca, a diferència de la programació d’un cinema comercial, no té tant d’interès en projectar les darreres novetats com en oferir productes de qualitat independentment de quan hagen estat rodats. Hi ha, per exemple, pel•lícules dels anys seixanta que sé, del cert, que han estat programades en algun moment en algun dels canals públics dependents de la Generalitat de Dalt (TV3, 33,...) ja siga en versió doblada en català o versió original subtitulada en la nostra llengua. Els cinèfils entenem que la segona opció és la més coherent; com a mal menor, sabent de la política de genocidi cultural que despleguen els estats espanyol i francès, doblar-les perquè cal entendre que havent-nos acostumat històricament a les pel•lícules doblades fer aquest canvi de xip no és tan senzill. Doncs bé, ingenu de mi vaig anar a veure una pel•lícula nord-americana... doblada en un perfecte castellà. I supose que el pitjor de tot plegat és que la colonització dels nostres cervells és tan intensa que a tothom al meu voltant pareixia semblar-li normal. Sembla ser que donem per bona l’ocupació, la mort lenta (però inevitable),... de la nostra comunitat lingüística. L’únic que he oït al respecte han estat justificacions de l’estil “home, però la resta de la programació de l’Ajuntament és gairebé tota en català”. Inaudit. I compte, que ni tan sols estic parlant de legislar perquè les sales comercials comencen a respectar el fet que estan operant als Països Catalans, sinó que la Filmoteca Nacional (?) de Catalunya (que pot aconseguir fàcilment els doblatges o els subtítols ja fets pels canals autonòmics) exercisca el seu paper de referent com toca. La manca de voluntat política (a la Generalitat el tripartit i a Vic el tripartit + CiU) és realment alarmant,... i vergonyant. No s’ha d’estranyar ningú, doncs, del creixement d’opcions polítiques com les Candidatures d’Unitat Popular, perquè gent ferma és el que ens cal. Partidista? Per descomptat. Els i les col·laboracionistes, pel que es veu, també han pres partit... no ho hauria de fer jo?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
