|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de atxera
|
|
|
Em deia mon pare que... (II)
diumenge 16/novembre/2008 - 05:05 883 5
Qualsevol societat sana (i ja endevinareu que la nostra no està massa catòlica) aspira que la seua llengua siga la llengua franca, és a dir, que independentment dels idiomes que aprenem, que sapiguem parlar o que efectivament parlem a casa, el català en el nostre cas, siga la llengua habitual de comunicació en tots els àmbits de la vida... El cas de la sanitat, al Principat, és paradigmàtic. No negue, perquè conec la situació, que al Principat calen més metges i metgesses, i més infermers i infermeres dels que cada any es titulen a les universitats d’aquest tros del país. Per tant, si cal anar a cercar-los fora, no hi ha discussió possible: la sanitat és un dels pilars bàsics que defineix el nivell d’una societat. El cas és que bona part de la xarxa hospitalària del Principat (els centres d’atenció primària en són l’excepció) no són públics, sinó concertats, i són llavors empreses privades les que contracten el personal i n’estableixen els requisits. Tinc un company portuguès que quan en van contractar l’únic que li van comentar era que “aquí es parla català, fóra convenient aprendre’l, però que en cap cas el necessitaria”. No sé si es pot ser més clar. Perquè el meu company és una d’aquestes persones que no tenen al•lèrgia als coneixements, es va apuntar als cursos de català de l’Ajuntament, i va fent. Pel seu, hi ha desenes de casos que no em parlen ni un bri, ni el parlaran. Està prou clar que tret de la conveniència, la necessitat no existeix. El més graciós és que a València, on el prestigi del català és prou inferior (però els hospitals són de la xarxa pública), si bé no existeix el requisit lingüístic que hauria d’existir en qualsevol país amb vocació de normalitat, el català és un mèrit ben considerat. Un infermer acabat de diplomar podria passar per davant en la bossa de treball d’un altre infermer amb temps treballat però que no puguera aportar coneixements de català. Aquí, al Principat, on la cosa de la llengua ens repeteixen per activa i per passiva que està millor, s’ho haurien de fer mirar. A mi, tenir el nivell superior de la Junta de la Qualificació de Coneixements del Valencià (català) no em serveix de res, ni com a mèrit. I ja se sap on acaba una cosa que no serveix de res,... en el millor dels casos a un museu. A Suècia, si un professor universitari no ha après el suec al cap d’un any li diuen que l’hora del pati s’ha acabat. Aquí pareix que som xiquets de per vida. Així que no us estranye que si teniu una urgència i acabeu a qualsevol hospital de la XHUP (Xarxa d'Hospitals d'Utilitat Pública) no us parlen català i, en alguns casos, ni facen la més mínima intenció d’entendre-vos. Tot i que cotitzeu generosament cada mes a la Seguretat Social.
Mon pare deia que... però cal matissar moltes coses.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Poetigat |
La meva pàtria és la meva llengua
Sunday, November 16th 2008, 6:24 PM
Jo estic amb atxera, l’única sortida és la independència, però molt interessant la teva aportació, vipy. I no oblidem que depèn exclusivament dels catalanoparlants que la nostra llengua no s’extingeixi, cuidar-la, utilitzar-la i enriquir-la. Tenim l’Estat espanyol intentant fer genocidi cultural des de fa molts anys, però en el fons depèn només de nosaltres que ho aconsegueixin o no. I ho diu algú que no sempre parla en català amb tothom, no vull ser hipòcrita, tot i estar convençut que és el que hauríem de fer. Benvingut als blocs del xat.cat, atxera, fas articles molt interessants.
|
|
vipy |
tens raó, explicaré un altre cas
Sunday, November 16th 2008, 12:18 PM
Hola a tots!avui al matí he anat al forn de pa, hi havia dos noies sudamericanes i els hi dic en català vull el pastís de poma senyalant amb el dit on estava. Ho he fet per si de cas perque evidentment suposava que pot ser qe no m'entendrien. La noia una mica atabalada em diu , a ver cual de naranja dices? m'ha donat la temptació de parlar en castellà i resoldre el problema , però he pensat que no. Li torno a dir senyalant el que volia el pastis de poma i la noia es queda estranyada mirant-me , i la seva companya li diu de manzana quiere decir. Llavors ella em diu a poma quiere decir manzana en catalan i dic si. Mentres l'anava embolicant li comento, que pocas personas te hablan el catalan verdad? (s'ha de dir que visc en un barri majoritariament de castellanoparlants), li he fet la pregunta en castellà perque si no ha entes ni poma però almenys avui ha aprés alguna cosa que hi ha gent que l'importa que sapigues el català que es la llengua de la terra on viu i que pot ser bo apendre'l. Després em diu la noia, la verdad es que muy poca gente pero los albaranes de los pedidos vienen en catalan y asi tambien aprendo un poco. Aquest es un clar exemple per dir-vos que l'importancia de saber el català es la que nosaltres li donguem. Diuen que amb els anys la llengua catalana s'extingirà , reivindico que no vull que pasi en el meu nom! s'extingirà fins que no siguem capaços de perdre la vergonya de parlar català amb tothom, i si no t'entenen no es tan difícil, es torna a repetir i sino hi ha manera doncs amb castellà . Si directament parlem amb castellà es que nosaltres no li donem importancia a la nostra llengua doncs com voleu que la gent nouvinguda en tingui! i tothom en general. Fins i tot segones generacions d'andalusos que van venir aqui els anys 60 son com aquestes sudameicanes. Si tothom primer parlés amb català s'adonarien de la importancia i si no ho fem els que parlem català a la família qui ho farà? I encara amb més raó si no hi ha possibilitat de ser un país independent sempre la força la tindra el castellà perque guanya per molta majoria. El màxim que podem aspirar es a un estat federal perque respectin i considerin més la nostra llengua. Espero que t'hagi servit per reflexionar crec que el nostre handicap es aquest.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|