| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Vegana
|
|
| |
Rinnng Riiiiinnnng...
 dissabte 15/novembre/2008 - 07:56  500  8
-Hooolaaaaaaaaaa?
-Carinyo, dus el passamuntanyes?
-Jajajaja HOLAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!
-Et convido a una mani aquesta tarda
-Ei, que és una concentració
-Però desprès hi haurà mani...
-Eiiii que no hi ha permís lianteeeeeeeeeeeeeee!!!
-I m’han dit que desallotjarem el corte inglés i l’hi fotrem foc... i mes tard al banc d’espanya
-Jajajajaja... i on és el Black Block???
-Bé... potser podríem muntar un black bloquet!!!
Sempre em penso que a les manis importants hi ha d’haver tota la gent a la que li estan tocant els collons. Però sempre m’equivoco. Gent de Can Masdeu, Cal Cases, Moviments, sindicats de mestres, CGT, CNT, comunistes, moviments antirepressius, d’immigrants, gais i lèsbics (“sortim amb els dildos i els talons i la ploma i el pintallavis al carrer a cridar contra el capital!!!” jajaja, són genials!!!) antimilitaristes, independentistes, veganes, etc. Eren allà. Exactament les de sempre i una que venia de Polònia... I la polaca ha flipat de la poca mobilització que hi ha actualment a casa nostra... fa set anys sortíem moltes més al carrer... ara es veu que se surt més a altres països... deuen ser coses de la moda.
M’han explicat com hi ha força gent ocupant pobles per Huesca, per poblacions catalanes, abandonats de fa anys, autogestionant-se, autoabastint-se, passant del sistema.
A algunes les desallotgen, a altres les ignoren, a altres els cedeixen el territori durant 36 anys a canvi de mantenir les cases dretes.
Fan reconstruccions ecològiques i no malmeten el medi.
Davant del banc d’espanya ha passat el que sempre passa quan et trobes una pila d’homes de metre noranta vestits de robocop armats fins les dents i ordenant-te fer o deixar de fer coses.
La ràbia és un sentiment curiós que n’estimula d’altres.
Després de la festa més festa i passada per l’Orgàsmic (bonic nom per menjar i beure) i discutir d’utilitarisme, possibilisme, freeganisme, veganisme, decreixement, gent adormida, estratègies, lluites, bàndols, somnis... I un altre dia que sento que mai no posaré seny, perquè no vull viure en un món assenyat on el seny és agenollar-se davant de robocops, banquers o sistemes per deixar que t’estomaquin i t'anulin la capacitat de rebotar-te.
Els meus pares m’han regalat una màquina per fer pa i m’han dit que, amb el poc que menjo, si em faig el pa i la soja aviat podré ser completament autosuficient.
Visca els meus pares!!!!
Apa-li, salut i el 29 manifa fins a la victòria constant, o no, però amb 41... ja és massa tard per posar seny.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
Poeti...
Sunday, November 16th 2008, 8:55 AM
La retiraré, és clar, i la deixaré a l'àlbum. I ho faré immediatament si, desprès de llegir això, m'ho tornes a demanar.
Et fa mal, és normal. I estic segura que li'n farà a totes les xateres que la vegin. La meva intenció no és fer-vos mal (remember: I'm Vegan!!!) la meva intenció és que no li facin això a cap més animal ni a cap humana.
Imagina si fa mal de veure, el que deu ser patir-ho.
Em demanes què és pot fer?
Cremar pot estar bé. No seré jo la que digui que alliberar animals que estan patint així sigui un delicte. I si és delicte em cago en la llei.
També es poden fer coses menys radicals i conflictives, com ara difondre aquesta imatge. Així, les putes multinacionals vivisectores que estan estudiant les millors maneres de fer diners (i la principal és per la indústria de la guerra) podran anar més aviat a prendre pel cul si cada dia som més les persones que trobem que això no se li fa ni al Zelig ni a cap altre gat.
Si ni ho sabem ni ho veiem, tots els gats que no visquin a casa teva poden acabar així.
I un petó i mil disculpes :)
|
|
Vegana |
fa tres anys aprox...
Sunday, November 16th 2008, 7:59 AM
vaig sentir que havia de deixar de pensar i sentir el que havien de fer les altres (tret de mi mateixa)... ditxo lo qual només parlo per mi i:
jo crec i sento que he d'anar a les manis que vaig pq crec que una minoria amb molt poder organitza un sistema que, una altra minoria, amb cap poder, detesta i una majoria s'ho mira com qui va al camp del barça veient jugar dos equips (un amb ajuda arbitral, és clar). La majoria sent inclinació emotiva per tal que guanyin els desgraciats il·luminats... però en el fons, ha aprés la programació que els altres guanyen sempre. I en acabar el partit, més val marxar contenta a casa.
Jo sóc de les que surto a jugar tot i saber que perdré. Tinc massa amigues jugant, i no vull veure com les estomaquen perquè no marxaria contenta a casa. El dia que prenguem el carrer, les que tenen ajuda arbitral no guanyaran més partits, i la champions serà compartida com ahir es compartia tabac, abraçades, lluites, petons, aigua, micro, idees...
Sí sí... i seguimos sumando entre mani i mani i festa i festa!!!
:)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
