| |
Mon pare em deia que...
 dissabte 15/novembre/2008 - 06:21  977  0
Mon pare em deia que...
Quan li vaig comentar als meus pares que tenia la intenció d’anar-me’n a treballar d’infermer al Principat, mon pare em va comentar, sabent com sap que sóc una persona inquieta (inquietuds culturals, per exemple), que allà segurament estaria bé. Les seues paraules textuals van ser que me n’anava a “una societat més moderna i avançada”. Això no treu perquè a casa nostra sempre haguem pensat els Països Catalans, malgrat el plural del gentilici, com una única nació. A ma casa, al meu poble o a la meua comarca mai no hi hagut cap bri de blaverisme. Allò de “ser valencians és la nostra manera de ser catalans” podria definir bastant bé el que vull dir. Tampoc no vull negar que en funció d’una revolució industrial “com toca” i una renaixença igualment potent, bona part del Principat va desenvolupar trets propis que ja m’agradaria que s’hagueren produït amb la mateixa intensitat en el seu moment a tot el País Valencià (i només a comarques com l’Alcoià). El que voldria explicar, com diuen a Múrcia, és que “a totes les cases couen faves,... i en algunes calderades!”. Per no avorrir-vos amb exemples i dades només us faré partícips d’una observació. La primera fa referència a la llibreria la Tralla, possiblement la més emblemàtica de Vic. Aparentment, malgrat una abassegadora presència de títols en castellà, es nota que a nivell d’assaig o de novel•la es reflexa la important passa endavant que ha fet la indústria catalana del llibre (o hauria de dir del llibre en català?). Però,... el però és que fins i tot un ambient relativament catalanitzat com Osona,... la venda de llibre en català ronda el 50%. Algú podria argumentar que els catalans, bilingües a la força o per la gràcia del nostre senyor, llegim els llibres que ens agraden no en funció de l’idioma, sinó del que ens demane el cos en eixe moment. I clar, si els espanyols, tot i que minoria, llegeixen bàsicament en la llengua de l’imperi i els catalans en totes dues,... ja s’explica que el percentatge de llibres en català no supose un muntant més elevat. Pit!! Bon intent, però no és la cosa. La cosa és que una llibreria (i ho sé perquè vaig obrir la primera llibreria d’Águilas –Murcia- el desembre del 2007 i que encara és oberta) no sols ven novel•les, assajos o poesia. Ven moltíssim llibre diguem-ne tècnic: guies de viatge, llibres de cuina, de bricolatge,... I vet aquí que hi ha prejudicis que s’enquisten com a caparres: tenim, per exemple, editorials que editen guies de viatges i llibres de turisme en català, però per una estranya raó, que qualsevol dia li demanaré a la gent de la Tralla, no hi són. I clar, no és el mateix comprar un llibre que ja està allà que haver-lo d’encarregar... o m’equivoque? Demà us posaré un altre exemple.
|
Contactes
Registra´t
