| |
Doctor a Alaska? No, infermer a Vic.
 dissabte 15/novembre/2008 - 05:53  893  1
El Dr. Fleishman (s’escriu així?) abandona la seua estimada Nova York perquè en virtut d’una beca concedida per un petit poble d’Alaska ha d’anar obligatòriament a oferir els seus serveis sanitaris allà durant uns anys, com a contrapartida. Figurava a eixa lletra petita que ningú no llegeix,... No és el meu cas. Tot i que fa un fred que pela les pedres i fa que les iaies s’enganxen al sostre, jo me n’he vingut de grat. Per ço l’afirmació que deu faltar-me un bull, més si els explique que sóc un aborigen de la comarca de la Marina, a prop de Benidorm. Es deuen pensar que allò és com Hawaii, però enlloc s’hi nuguen els gossos amb llonganisses. La Marina, si més no fins que fem la revolució i retornem el ciment i el quitrà als seus orígens, va ser un paradís que ara s’endevina cada vegada menys. I quan no parlem de l’oratge, ni del fred ni de la boira baixa, apareix el tema que els vigatans són “molt seus”. Quan prove d’esbrinar la raó, em ve algú amb afirmacions de tipus “és que són molt catalans”. Llegeixo un llibre, a penes arribar, sobre la lluita ferma, valenta i decidida de bona part del poble de Vic perquè Ràdio Vic emetera en català,... lluita que es va acabar guanyant. Potser es refereixen a això. Si és així crec que està força bé això de “ser molt catalans”. Però com que u té trenta dos anys, els collons peluts i ha llegit una mica sap que està davant d’un espanyol, per molt que enraone raonablement bé en català. No es pot ser molt o poc català. Ser català (com ser espanyol o francès) és un exercici qualitatiu, no pas quantitatiu. Prenent com a principi que tota societat sana desitja la seua pròpia normalitat, només hi ha una catalanitat possible, viable: aquella que s’adreça inequívocament al seu desplegament total en la seua societat, aspirant ni més ni menys que a la normalitat. Una catalanitat regional, subjecta i obedient als imperis espanyol i francès no deixa de ser un suïcidi lent i anguniós... Des de començaments de setembre, doncs, aquesta vila compta amb un nou vigatà, que a desgrat d’alguns creu fermament que no ha creuat cap frontera a l’alçada de Vinaròs o de l’Ebre. Que estem en minoria? És qüestió de temps. Ho sé del cert quan veig en acció a persones com Laia o Quim, regidors de la CUP en aquesta ciutat. I per hui ja he escrit prou. Ens veiem al proper partit del Patí Vic! (darrere de la porteria, faltaria plus)
|
| |
Yeliel |
"molt catalans"???
Monday, November 17th 2008, 6:43 AM
Estic totalment d'acord amb tu en això de ser català o no ser-ho. Seré breu pq no solo entrar aqui en aquestes qüestions linguístiques, no per res, sinó pq és i serà sempre l'etern debat i ja fa temps q va començar a avorrir-me que totes les converses anessin a parar sempre al mateix lloc. Tot i q pq ningú malinterpreti aquestes paraules voldria deixar clar, abans de res, q jo sóc de les q porto una senyera ben grossa al cotxe, i el burro a l'altra banda.
Bé, doncs això, q a això de ser "molt català" jo tampoc li vaig molt sentit; és com quan es parla de catalanismes, si algú alguna vegada m'ha dit o preguntat si sóc catalanista, jo dic q no, q només sóc catalana. Catalana fins al moll de l'òs o CATALANA amb majúscules, però senzillament catalana.
|
 |
|
Contactes
Registra´t
