| |
TORNASSOL
 dissabte 15/novembre/2008 - 01:31  401  0
No són les paraules que entren en la persona,
és la persona que reconeix el significat del que llegeix.
No és el que escrius sinó el que expresses que navega entre nosaltres,
és el significat que et descriu i et desperta,
és la voluntat la que t'inicia entre els teus dubtes,
són les pors que t'alerten dels mals sons.
Les carícies no curen, les paraules tampoc,
els medicaments confonen.
Si m'escoltes,
no et curaràs del dolor,
si em sents, el dolor serà amic i la por bona concellera.
Masses portes i finestres per veure el sol,
pocs colors i pocs somriures al preguntar,
Sort en tinc de la il.lusió en mi edificada.
Doncs en la continua tendresa, una passíó violenta m'uneix,
En un buit i fosc resideix la bacant per mi ocupada,
ara abrigada i en el tornassol despullada.
|
Contactes
Registra´t
