| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de viking
|
|
| |
indigencia emocional
 divendres 14/novembre/2008 - 04:01  621  4
sota aquest curios titol sÂ’amaga una tarda de reflexions i pensaments..(si,si..pensaments..que no es facil eh..lo que costa pensar..proveu-ho i ja mÂ’explicareu)doncs aixo..una tarda de reflexions amb un amic(aha..us he sorpres eh..)amb el qual vam arribar a la conclusio que som un parell dÂ’indigents..emocionals..
Tota una tarda de conversa que no posare,mes que res per que trs quartes parts de la conversa parlavem de sexe marrano(entre nosaltres no eh..) i dÂ’atracar bancs i furgons blindats..
val,,al meollo..doncs si..a veure.que es un indigent..?Es una persona d’una certa edat,que per motius x s’ha vist sense mes sortida que anar a viure al carrer i subsistir amb les engrunes que llença la societat,amb un afegit que la majoria son dependents d’alguna substancia,per tal de que la seva realitat no sigui tan miserable(Extret del Vikingpedia)
Analitzant les nostres respectives vides a cada qual mes rocambolesca..vam extreue aquesta serie de raonaments..
tots dos teniem un status social,i asumiem un rol,fins que ens vam fotre una puntada de peu al cul.
Tots dos teniem una perspectiva de la vida,en concret de la nostra vida sentimental,en la qual ens creiem que res la podria alterar,fins que una altre puntada de peu al cul ens hi va fotre a fora..
tots dos teniem una economia mes o menys estable,amb els avantatges que aixo comportava..fins que el mateix peu va perfilar-se de nou al horitzo del nostre cul..
resultat..patada que te crio..!!
DÂ’acord..el resultat..vivim en lÂ’indigencia emocional..subsistim de les engrunes de carinyo que la societat ens brinda,talment com un quiso que busca les muxaines del seu amo(joer que dramatic que sona)
Ens dediquem a passejar amunt i avall a la recerca de no sabem ben be que..tot i que sabem que no assolirem mai lÂ’status anterior(ja que estem mes petats que un gra de raim a la verema)
Ens revolquem en migt de de la gent amb lÂ’ilusio de poder trobar allo que vam perdre..
som adictes a l’esperança..no tenim res..però sempre ens queda la esperança(Que es la mare de la constancia..si home.aquella que feia xurros a la plaça.)
No hi ha dia que no ens fotem un bon xute d’esperança...a veure si d’aquesta manera el dia que eNs queda per devant no es tan miserable...
però,com vaig dir-li al meu amic..(per no acabar totalment deprimits i esquizoides perduts)UN DIA SORTIRA EL SOL,I NOTARAS QUE T’ESCALFA MES A TU QUE A NINGÚ..AQUELL DIA SABRAS QUE TOT S’HA ACABAT(O QUE TENS LA MALARIA I ESTAS A 40 DE FEBRE)
Dit aixo ens vam mirar.i ens vam pixar de riure..segguidament ens vam engegar a cagar(els tius som aixi,virils ..)ens vam fer dos petons(per allo del costat femeni)i vam marxar..ui..no,jo,no que estic a casa meva..
total..hem ampliat lÂ’indigencia fins a limits insospitats..tan se val que vesteixis dÂ’armani o vagis amb parracs..lÂ’indigent emocional existeix(de moment som dos)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sarralenc |
Com tothom, tinc "altibaixos"
Saturday, November 15th 2008, 12:07 AM
Però el teu escrit em deixa una mica confòs.
Jo sóc aquell que en un cuarto fosc hi veu
una llumeta, que NO HI ÉS, aleshores ve un f. d. p.
i me l'APAGA.
Com que el meu lema m'ordena PERDONAR,
doncs el perdono I TORNO A VEURE LA
LLUMETA QUE NO HI ÉS!!!!!
Que hi puc fer. Sóc adicte al OPTIMISME!
(segur que també sóc empalagòs per a més d'algú)
viking, no sóc ningú per dir·te com has de viure.
Tu ets el que ho decideix, i pot estar segur
que, malgrat els obstacles que trobis, viurà s
com tu voldrà s.
Ànims i A VIURE!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
