|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de marta73
|
|
|
Professor o policia?
divendres 14/novembre/2008 - 04:59 1484 5
Estic fent el CAP (Curs d'aptitud pedagògica) per poder donar classes als cicles formatius de grau superior de sanitària.
Aquest curs és una XORRADA, un pur tram burocràtic (pagant, es clar), però que et dóna dret a fer opos i obtenir una plaça.
Doncs bé, en una de les activitats que he d'entregar em plantegen aquestes qüestions:
- Un alumne no accepta les teves instruccions per fer un treball a classe i et va provocant. Et desmunta la classe parlant alt, aixecant-se, contestant-te…
- Hi ha hagut un robatori i saps segur que ha estat algú de la teva tutoria.
- Tens un alumne a la teva tutoria que abusa i persegueix els més petits de 1r d’ESO. Com actuaries?
I jo em pregunto, com volen que sàpiga que haig de fer en aquests casos si ara que faig les pràctiques en un insti estic flipant amb el comportament dels alumnes?
A la meva època estàvem tots ben calladets i erem obedients, i ahi del que formés xivarri; hi havia una monja que aixecava el bastó i tots corríem, ni ens hagués passat pel cap agafar quelcom que no fos nostre i erem tant innocents que no haguerem estat capaços d'abusar de ningú.
Si a nosaltres ens varen donar una bona educació i disciplina, perquè no els hi transmetem als nostres fills?
Els professors hi son per guiar els alumnes en el seu aprenentatge i fomentar la seva educació, però valors tant fonamentals com el respecte, la honestitat o la bondat, potser els hauríen de portar ja de casa, no creieu????
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
guillembc |
Professor, sempre professor
Friday, November 14th 2008, 2:33 PM
Hola. no em coneixes de res perquè abans mai hem parlat i tampoc havia escrit per cap bloc.
Sóc professor de secundària a l'escola pública i curiosament també tutor d'un primer de la E.S.O. No sóc policia. No ho seré mai. >Sóc educador i per molt que et sembli fent el cap que els alumnes de secundària són terribles, no ho són. Responen als estímuls, a l'afecte, rEsponen als professors que busquen estratègies metodològiques i es preocupen per ells. El primer mes és dur, et posen a prova, però a la llarga si t'esforces, ets coherent i els dediques el teu esforç, la majoria et respectarà i et sentiràs valorada. I quan succeeix això, i veus que hi ha casos especials d'indisciplina (robatoris, faltes de respecte, i problemes conductuals enttre els alumnes,) hauràs d 'actuar com una educadora responsable, VALORARÀS CADA CAS, sempre pensant en el que serà millor pel grup, per l'alumne en qüestió i en últim lloc per tu.
Hi a molts professors deseperats, que parlen fatal dels seus alumnes, o que no saben o no poden controlar una classe. A mi em va passar i fins i tot vaig estar a punt d'abandonar l'ensenyament perquè no eren com a la nostra època i no podia entendre que no funcionessin de la mateixa manera que nosaltres. Però t asseguro que amb paciència, temps i ganes de fer bé les coses,els objectius s'aconsegueixen i és una feina realment gratificant.
Així que planteja't per què vols fer de professora, i si realment vols influir i ajudar un munt de nanos amb vertaders problemes educatius. I si realment vols ajudar-los i estàs disposada a gastar moltíssima energia en això, sigues benvinguda a una de les feines més gratificants que hi ha.
Atentament
Guillem
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|