|
El parer d'una mare.
dimecres 12/novembre/2008 - 04:51 1079 1
Des de la vessant d’adult que abans de res va ser nena, filla i estudiant. Sols vull fer expressar-vos unes quantes reflexions que fa moooolt temps que em ronden pel cap:
La generació de quarentons/es i cinquantons/es actuals, d’advocats, arquitectes, lampistes, fusters, metges, infermeres, bombers, funcionaris, i com no, mestres, arquitectes tècnics, mecànics, psicòlegs, botiguers, petits empresaris, …. en fi... en definitiva, pencaires actuals, ens vàrem educar en escoles on hi havia de promig 40-45 alumnes. Tan dolents soms ? Tan malament ens va anar ?
Teníem un o dos mestres de referència que sabien molt bé quin paper tenien : Ensenyar als nens els rius, les valls, les equacions, la història, la filosofia i la física i la química, entre moltes d’altres i, de manera « encoverta » (i enteneu bé aquesta paraula pq vull dir sense fer-ne gaire bandera) ensenyaven valors (respecte, esforç, responsabilitat,…) i si podien i de manera molt silenciosa ajudaven als que potser no arribaven. Molts recordem un mestre per una o altra situació que ens va marcar en positiu, tot i que també n’hi ha que ens ha marcat en negatiu (equilibri en una balança?).
Els pares, d’altra banda, també tenien molt clar, quin paper els tocava fer, educar els fills : com menjar a taula, com tractar a la gent gran, com compartir la joguina, i com creure les pautes dels adults (altre cop l’ensenyament de valors: respecte, responsabilitat, disciplina (també ben entesa))
En una tercera banda, més arraconada, però no menys important, existien multituds d’entitats que feien la tasca social (esplais, escoltes, parròquies, associacions de veins, entitats benèfiques, ...). Altre cop apareixen els valors (tolerància, solidaritat, cooperació,….)
Cadascú tenia un paper molt important en el conjunt de la societat i en la individualitat de cada nen/a, que malgrat multitud de circumstàncies adverses, tenien un factor en comú: ensenyament de valors.
S’ha de tenir sempre en compte, que com amb tot, s’hi poden trobar excepcions que confirmin les regles.
Ara els pares, carreguem als mestres tota la responsabilitat de l’educació dels nostres fills; les escoles (amb els mestres al capdavant), volen ser serveis socials; els esplais (els pocs que sobreviuen) tenen feina a oferir aventures als nois que hi van, i els nens/es, són com baldufes en mans dels adults. Uns adults que tenim com a objectiu, donar el millor als infants d'ara que seran els adults del futur.
Creieu que serà culpa d’una nova llei d’educació que segueixi augmentant el fracàs escolar, que hi hagi crisis econònica o que la gent sols vulgui llocs de treball amb calefacció i aire acondicionat?
Conscient que potser no agradaran a tothom aquestes paraules… sols vull demanar disculpes si algú es pot sentir ferit/da, doncs en cap cas és la meva intenció de crear malestar.
|
|
casu |
una opinió
Thursday, November 13th 2008, 4:20 AM
estic molt d'acord amb tu, jo personalment crec em van educar molt bé,tot i treballar els pares tot el dia, està tot el dia a l'escola i sortir a les 6 i anar-hi els dissabtes (moltes vegades a rentar les taules i caidres,com un joc) a jugar més que res. Per cert tinc 45 anys.
Avui es dòna als mestres una resposabilitat que toca portar de casa ben apresa, aixi als pares que fem?, els portem al aparcament de l'escola i quan toca els anem a buscar i prou? crec que no fem les coses ben fetes, tampoc ens va anar tant malament, tot i aixi volem fer les coses més ben fetes que els nostres pares i qué fem? al meu parer fer-ho més malament que ells.
Un petit exemple,jo no tenia ni cassette ni discos a casa,només escoltava la radio de tant en tant i sabeu que feia per cantar ?,dons quan l'estufa de butà estava apagada (cosa que sabia de sobres degut a la insisténcia de la mare i al fred que tenia) feia veure que tocava el piano i cantava les cançons de moda, les que la meva germana em deia que tocaben a la disco,ballabem,cantabem amb el pijama posat per no sortir a voltar carres el dissabte, i tant contentes tu.
Ara també!!
|
|
|