| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de B-612
|
|
| |
Anada/Tornada
 dimarts 11/novembre/2008 - 08:09  618  5
Carla va dedicar gran part de la seva vida al seu projecte més ambiciós. El va iniciar en la seva infantesa, el va desenvolupar durant la seva joventut, i en la seva maduresa el va tenir entre les seves mans. I avui, un dimarts qualsevol per a la resta del món, Carla sostenia entre els seus dits polze i índex la píndola de l'eterna joventut.
Carla mirava a través de la finestra del seu laboratori, deixant una gran bola de baf tatuada al vidre, sense deixar de fer girar la píndola entre els seus dits. Repassava mentalment els seus estudis i els seus quaderns. Les seves nits sense dormir formulant cents de números entrellaçats entre si. No sabia si havia valgut la pena tant esforç, però fos com fos allà estava ella aquell dimarts amb la font dels seus desigs entre els seus dos dits.
Carla pensava en la seva família. I en els seus amics des que lluïa les seves dues cues fins a aquell dimarts. Carla, asseguda sobre la seva taula, balancejant els seus dos peus en l'aire, va deixar la píndola entre els seus llavis. Va agafar l'ampolla del vi negre que va amenitzar el seu sopar, i d'un profund glop va enviar la píndola fins al fons dels seus budells.
Carla va deixar l'ampolla de vi negre sobre la taula, va treure una cigarreta del seu paquet, la va portar a la seva boca i la va encendre. Va inhalar una densa bola del fum que, des d'aquell dimarts qualsevol, va deixar de ser verí per a ella. I va continuar balancejant els seus peus en l'aire. Va continuar repassant el seu calendari. Va continuar mirant per la seva finestra.
Carla portava mig cigar consumit quan va sonar el mòbil dins de la seva bossa. El va agafar i va prémer el botó de color verd. A l'altre costat la veu de la seva filla gran, entre plors i crits, li anunciava la mort del seu marit. De l'amor de la seva vida.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
eiiii!!!
Wednesday, November 12th 2008, 2:52 AM
Doncs ara té toooota la vida per plorar amargament aquesta pèrdua... i com no hay mal que cien años dure, doncs pot pensar de comercialitzar la píndola (ella mateixa i sota genèric, que si no, serà per a unes quantes que decideixi Novartis) i quan trobi el seu nou amor de la seva vida, pooos viuran feliços menjant anissos, i si un dia s'avorreixen l'una de l'altre i viceversa, podran buscar el seu nou amor, i blablabla, etc.
Ara bé, haurem de planificar molt bé el tema de la població del món mundial, o no hi cabrem... vaja, un escrit molt del moviment per la extinció voluntària humana... ei, dic jo!
;)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
