| |
Epístola de Matías als Apòstols
 dimarts 11/novembre/2008 - 12:14  615  1
I Matías li va dir als apòstols: "Tinc el cotxe en doble fila... ". I així va posar fi a una sobretaula que es va estendre el que duren tres ampolles d'anís del mono.
Al carrer tot era un anar i venir de gent amb els braços elevats cap al seu cel (cadascú el seu, clar) demanant el perdó corresponent fet a mida dels seus pecats més recents. Matías, esquivant un parell de merdes de gos que adormien plàcidament sota el Sol i sobre la vorera, va entrar al primer bar que va trobar. I després de mitja hora d'esperar el cambrer, que també havia sortit fugint clamant al seu Cel, va entrar a la barra i es va preparar un cigaló d'anís.
Amb el primer xarrup es va cremar el morro. Va blasfemar i va demanar perdó (per aquest ordre, perquè en aquest cas l'ordre invers si que altera el producte, i això el tipus de la braba s'ho apunta amb un Pilot de color vermell a la seva llibreta). Matías es va encendre un cigarret, va agafar un full de paper i un bolígraf, i es va disposar a redactar una de les seves famoses epístoles.
Estimats Apòstols,
Ja podeu córrer i demanar al Déu de les Mans Brutes el que vulgueu, que no colarà. Quin ull gasta el de la barba, col·legues... Aquest any més d'un se'ns queda sense regals per Nadal, i si no al temps. Porteu anys i anys pecant, i just el mateix temps demanant perdons. I aquest gordito d'ulleres d'allà darrere, el que diu que el de dalt no porta taparrabos, que això és una minifaldilla, aquest ja és el colmo... I ara tot el món a córrer i a clavar-se de genolls al mig d'aquest desert, amb l'estúpida intenció que ho arrossegui tot el vent, no? Doncs no. No colarà. Una nova alba cobrirà els vostres cels de tempestes. I el vent arrasarà les vostres collites. I les misèries prendran les vostres cabanyes, i Telecinco s'encarregarà d'escampar-les sobre les vostres catifes de pell de cabra. I cuidadito que Ana Rosa no escrigui cap altre llibre, perquè aquesta vegada us heu passat de la ratlla (com Maradona o més). Ara aprendreu amb qui us jugueu els quartos... Coñoyá...
[Matías, a tants de tants de 2mil8]
I quan Matías va esgotar el seu cigaló d'anís del mono va sortir al carrer. No quedava ni una ànima, i el reverb dels micròfons de les esglésies se sentia a quilòmetres de distància. Com era d'imaginar el cotxe de Matías ja no estava allà. És a dir que al de la grua li cauria una esbroncada de tres parells de collons quan l'enxampés per banda. I és que Matías era així, molt de la broma quan hi ha anís de pel mig, però el cotxe i la seva mare millor no esmentar-se'ls.
|
Contactes
Registra´t
