|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de B-612
|
|
|
Autoajuda
dilluns 10/novembre/2008 - 01:52 642 5
Si hi ha alguna cosa en aquest món que em desplau són els llibres d'autoajuda. De fet, ja em desplau el concepte per si mateix, ja que si algú dedica un grapat de pàgines per ajudar la resta ja no es pot denominar autoajuda, sinó ajuda (en el millor dels casos) sense més ni més.
Igualment, el/la lector/a, pretén trobar la solució als seus possibles problemes entre les línies que altres persones han perpetrat en el seu afany de salvar al món de tot el que les afligeix.
Seria convenient ubicar en un espai i en un temps concret tots i cada un dels problemes que ens envolten. Que, encara que semblin infinits, solen ser tan sols de dos tipus: Els que provenen de l'exterior, i els que generem en el nostre interior.
Els primers solen arribar sense previ avís. També pot ser que arribin d'aquesta forma perquè les lleganyes ens impedeixen veure el que, per a la resta del món, està cantat des de fa temps. Som incapaços d'anticipar una solució a un problema que nosaltres mateixos hem generat. I busquem entra la colla de salvadors d'aquest món la possible solució (que solem guardar a les nostres pròpies butxaques sense saber-ho).
Els segons són els més senzills de solucionar, malgrat que sempre els deixem per demà. Ens entossudim a esperar del món tant com som capaços de donar. I després el món s'encarrega de recordar-nos que per nadal mamà també fa més menjar del que som capaços d'engolir. I, quan ja no queden botons del pantaló per descordar, apareix del no res una safata plena de polvorons.
Aquests polvorons que no ens cabrien ni a les butxaques, serien una imatge gràfica perfecta del munt de problemes que atresorem entre les nostres mans. I, d'igual forma que a la taula esperem que la resta del ramat acabi amb tota la safata de polvorons, també esperem que tots els que no envolten es mengin sense queixar-se tots i cada un dels nostres problemes.
Crec que ni els desemparats aprendran a solucionar els seus propis problemes, ni crec que els salvadors del món puguin reprimir la seva necessitat de llançar consells a tort i a dret. Els tertulians del meu televisor funcionen de forma molt similar... Opinen igual de política, que de futbol, que de crisi. I, de crisi, crec que els podríem donar cents de consells. Però, ells... Ells també volen salvar aquest món... Jo continuaré tractant d'arreglar el meu món com he fet sempre, amb l'ajuda d'un quintillo sobre la barra de qualsevol bar de mala mort.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|