|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de campbell
|
|
|
Aviam... per on començo?
dilluns 10/novembre/2008 - 01:04 2040 9
Podria començar per dir que, després d'un temps considerable, vaig lligar. Ella, una noia molt maca amb qui havia anat a classe a l'E.G.B., es veu que feia temps que em perseguia; jo (com em passa sempre) sóc tan tonto que no me n'havia adonat. No sé si va ser l'excés d'alcohol, que la nit em va confondre, que realment és molt atractiva o qué, però la qüestió és que quan me'n vaig adonar ja era de mati i em despertava al meu llit de sempre, però al costat dret, quan jo sempre he penjat més de l'esquerre... Em vaig girar i més que trobar, vaig topar amb ella. Hi topo perquè no me l'esperava allà. Creia que, com és habitual, faríem el que havíem vingut a fer a casa, i després d'una estona de xarrera, de comentaris típics "qui havia de dir que tu i jo...", "ui, quan li expliqui a la Marta...!"(per què les dones ho expliqueu tot?) i convidar-la a xocolata, marxaria cap a casa seva o cap a on vulgués anar. Doncs no va ser així, resulta que tots dos ens vam adormir amb la paraula a la boca, després d'una conversa interessant, excloent-hi les frases abans citades, i ens despertàrem també més o menys a l'hora.
Hi ha coses que sempre he cregut que eren de bona educació. Una d'elles, fer un petó a la noia que s'acaba de despertar nua al meu costat. Sense cap intenció de res, només un petó de cortesia, que digui que no he passat la nit amb ningú per luxúria (sigui cert o no...), i que serveixi aquest petó també per dir que hi ha certa estimació, per lleu que sigui. En fi, un petó d'educació. El fet és que pensava que aquest petó seria ben rebut perquè com he dit abans, feia temps que ella em mirava amb carinyo. O el podria rebre, com a mínim, amb la mateixa hipocresia amb que havia estat fet. El resultat va ser força diferent: em va mirar extranyada, sense respondre al petó. Tot seguit va mirar el rellotge, es va adonar que era completament nua, em va mirar a mi, va aixecar el nòrdic per comprovar que jo també estava despullat, va tornar a mirar-me extranyada i va dir amb veu rugallosa "vaig beure massa!".
Això sí que no ho esperava! Que ràpid li havia passat aquell carinyu que havia dit que sentia per mi de feia temps! No és que em molestés, és que no m'ho esperava. Des d'aquell dia m'hi he creuat un parell de cops. Només em va saludar una vegada, l'altre va aixecar una mica les celles i ja en va tenir prou.
No ho entenc. Una amiga comuna em va dir que no en tenia cap queixa de mi (cosa que em preocupava bastant), que simplement li havia passat una mica l'interés. M'he de sentir utilitzat per eixugar un desig pretèrit d'una altra persona? M'he de sentir bé per haver acomplert una voluntat d'aquesta? O m'he de sentir malament per no haver estat respost a una mostra clara d'educació?
El que tinc clar, és que com més dones conec menys les entenc. I a mida que n'aprenc coses, més coses hi ha pendents d'aprendre.
Tot plegat em recorda una cançó:
www.youtube.com
Ufff... no n'aprendre mai suficient, ja ho veig!
DC
P.D.: Fins i tot els rotllos d'una nit m'han de portar maldecaps? Mecasum...
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
mesies |
T'has de sentir tranquil!!
Monday, November 10th 2008, 3:58 PM
Doncs si vareu fer el que vareu fer per voluntat pròpia (cadascú la seva), així doncs tu ben tranquil!!
D'ella no la conec, però la reacció... ... un xic infantil, no¿? per posar-hi algun nom es clar. Si no saps el que as fet... tens una edat coi, rep el peto, i després, parlant s'entén la gent, es mes, segurament parlant hauria sigut molt diferent, uns riures uns ja ens val( a el que fos) un mos i cap casa amb el cap ven alt. No com ara que et creua i ni te la dignitat (mai perduda)de saludar-te com les persones adultes...
en fi es nomes una opinió...
Una abraçada mestre!!!
P.D.- Gran canço!!!!
SALUT!
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|