| |
Cor euskar-III
 dissabte 8/novembre/2008 - 02:54  476  4
CONTINUACIÓ DEL VIATGE FINS A IRUÑA. L’ARAGÓ, LA RIOJA I EL SUD DE NAVARRA.
Els Monegros son una Segarra duta a l’extrem. Hom te la sensacio que es un indret on no es possible la supervivència ni dels homes ni de les cabres. La vegetació està formada per uns matolls humils i heroics a l’hora ressecs i coberts de pols. Hi ha pedres per tot arreu. No s’hi veu ningú. Cap ésser. El paisatge recorda al que es veu al de les pel•lícules de l’oest que es van rodar a Almeria. Però no hi ha cow-boys, sinó vehicles que traspassen la comarca el més despresa possible per tal de trobar paisatges més amables.
Nosaltres, però, parem a esmorzar a Pina. L’estació de servei amb bar, restaurant, quiosc sembla un oasi enmig del desert. Sembla com si l’estació de servei hagués portat la vida a un indret somort on regnava la misèria i la resignació. I l’oasi està ple de gent amb cara de son que mulla el croissant en el seu cafè amb llet rondinant perquè la broma li ha costat un ull de la cara. Però és que els oasis són cars, ja se sap...
Al cab d’una estona relativament curta arribem a Saragossa. Ho sabem perquè veiem l’Ebre i el Pilar. Ebre en íber vol dir riu i, fet i fet, és el riu més important de la península ibèrica o, si es vol, el més peninsular dels rius. El bascos en fan la seva frontera. Els catalans no l’hauríem de fer malgrat que molts catalans del sud (altrament dits valencians) hagin caigut en el parany dels madrilenys.
El problema amb la Verge del Pilar són dos: que és patrona d’Espanya i de la Pilar Rahola.- No sé que és pitjor si la tàctica anexionista d’uns o la demagògia sanguínia sta de l’altra. Hem van més les Mares de Déus –no verges- de Montserrat, de la Mercè o Núria. Les trobo més amables, més tendres, més maternals en definitiva.
Madrid i París han aconseguit que els països que envolten el Principat, malgrat tenir unes arrels, una història comú i en alguns casos una cultura i una llengua, ens odiïn. Entre els germans que ens odien estan alguns catalans del sud i entre els cosins, els aragonesos.
A què és deu l’odi que senten molts aragonesos envers Catalunya? Quina falta hem fet per a que ens mirin amb tant menyspreu i ens tinguin tanta mania? Es simplement l’enveja d’un veí relativament pobre envers un veí relativament ric o hi ha més coses? Es l’enveja del veí que no ha sabut conservar les seves tradicions –entre elles la llengua- envers el que ha lluitat per conservar-les? Es l’enveja del que, havent renegat de la seva història, s’ha venut definitivament al poder castellà envers aquell que, malgrat tots els malgrats, encara cueja i no s’ha donat per vençut? Es l’ambició que Saragossa substitueixi Barcelona com a gran capital del nord de la península o hi ha més coses?
La relació dels catalans amb els aragonesos sempre ha estat problemàtica i sovint ells han tingut molt a veure amb les nostres derrotes. Quedi clar que la principal responsabilitat és nostra, que mai no hem tingut les idees clares. Que no ens varem atrevir a esdevenir un regne, que a Casp ens vàrem deixar aixecar la camisa pel Papa Benet XIII, que després ens varem arronsar d’espatlles amb el matrimoni pro-castellà dels Reis Catòlics ( Fernando de Aragón era castellà de naixement ) i així fins el darrer miserable estatut d’autonomia que el Tribunal Constitucional –o el que en queda- està pendent de si ens tomba o no. Així com històricament els catalans de les illes i els catalans del sud han estat al costat dels catalans del Principat, els aragonesos s’hi ha volgut ajuntar quan els hi ha convingut per després anar-hi en contra. Ara és un moment en que els aragonesos tenen clar que el important és Madrid i només cal veure com tracten als nostres compatriotes de la Franja de Ponent, que no s’atreveixen a dir ni piu i, si piulen, piulen per dir que ells de catalans no en tenen res, com no en té res la seva parla etc...La mateixa història que amb el valencià i el mallorquí i que demostra quant ens estimen els castellans i el agraïts que els hi hem d’estar. La noblesa dels aragonesos és un tópic bastit pels castellans per agrair-els-hi la seva contribució al dessagnament nacional i polític de Catalunya, vet aquí.
Naturalment, les anteriors consideracions són purament polítiques. Tinc amics i coneguts aragonesos que són persones excel•lents i que amb la seva feina han enriquit inqüestionablement Catalunya..
La Rioja –Logroño- és una terra sense massa personalitat. A banda de que fan un dels millors vins del món i uns caramels tous de cafè amb llet notables, hom no en sap gaire cosa més. Hom té la sensació que s’hi ha de viure molt tranquil, que tot plegat ha de ser provincià, avorrit, previsible, casolà i senzill, que és un lloc idoni per viure una vida sense complicacions i feliç.
Travessem la Rioja. El paisatge riojà és més amable que l’aragonès, d’uns munts més verdosos, amb una vegetació més potent i fresca. El desert queda enrere Em criden l’atenció els immensos parcs eòlics que hi ha arreu. Anoto els del barranc de Juan Gantón i els del barranco del Bayo, però n’hi ha molts més. Aquests molins de vent, pel meu gust conservador, són molt més lletjos que els tradicionals contra els que es llençava el Quixot. Aquests mai no li haguessin pogut semblar gegants, sinó en tot cas esquelets, ossos de fantasmes morts en pecat i obligats a continuar fent penitència a la terra.
Finalment travessem la frontera i arribem a Nafarroa. Nafarroa era el nucli de l’antiga pàtria basca i aquest era el sentiment de la majoria dels navarresos fins fa dos dies. De la mateixa manera que catalans del Principat i del sud (altrament dits valencians ) van lluitar plegats a las guerres carlistes, també els bascos peninsulars i els bascos del sud (altrament dits navarresos), van estar a les ordres de Zumalacàrregui.
Tant fort devia ser el sentiment basc a Nafarroa durant la transició que a la constitució espanyola es va aprovar que les comunitats autònomes no podien federar-se llevat de Nafarroa amb Euskadi. La prohibició, doncs, quedava només pels que políticament sempre hem anat de vius i som uns ineptes: els catalans.
De la transició ençà el sentiment antibasc a Nafarroa ha anat creixent, de manera que avui s’ha de reconèixer que els basquistes són una minoria ( com són una minoria els catalanistes a les Illes i a la Catalunya sud, per no parlar de la Catalunya Nord ). La jugada del PNB de fer capital de la comunitat autònoma Gasteiz, tant propera a Nafarroa, i fer Lehendakari Karlos Garakoetxea no va sortir bé. No només perquè no va atansar Nafarroa a Euskadi sinó perquè va acabar amb l’escissió d’Eusko Askatasuna del PNB (una escissió que, de tota manera, ha estat molt relativa, ja que, malgrat que es presenten separadament a les eleccions, porten governant en coalició des de la creació d’EA). Malgrat la situació actual, no és pot explicar la història d’Euskadi sense Nafarroa. De fet, històricament, Euskadi ha estat el Regne de Nafarroa i Iruña –que en basc vol dir “ciutat”- la seva capital.
El paisatge de Nafarroa comença sent calcat al de La Rioja. Tons suaus, acaronadors, tendres. Més aviat poesia pastoral que no pas lírica ( la èpica aquí és inimaginable, per trobar-la hauríem d’anar cap al nord, a Roscesvalls on trobaríem i el cèlebre Roland, derrotat pels èuscars ara fa si fa no fa un mil•lenni ). Hi ha molt bestiar. Vaques de pelatge fosc que pasturen plàcidament als prats, sense desviar la mirada a la carretera
Més endavant uns trets pertorben la pau del paisatge. Són una colla de caçadors que frueixen com salvatges. Què cacen? Perdius, conills ? No en tinc ni idea. La seva cara de felicitat agressiva em fan venir esgarrifances. Per molt que la civilització ens hagi decorat amb vestits sumptuosos mai no hem deixat de ser uns gran depredadors. De fet, els depredadors més importants del planeta de tots els temps. Uns éssers que, per activa i per passiva, s’estan carregant l’obra del creador d’aquest món. Un mal bitxo, doncs.
Més endavant trobem uns quants camps amb plaques solars. Avui l’energia solar és l’energia alternativa probablement més de moda i, tal com va el problema de l’aigua, sembla que tard o d’hora tots hi acabarem anant a parar. El problema –m’explica la meva dona- és que, si no vigiles, et foten les plaques, te les roben per a revendre-les i això fa que molts ecologistes s’ho repensin abans de col•locar-les. També és emprenyadora aquesta tendència humana al furt, no?
|
| |
TomasM-Porta |
M'alegro que no t'hagi molestat.
Saturday, November 8th 2008, 5:45 AM
I va, vinga feina en els moments de crisi.
Per cert els que qüestionaven la teva catalanitat eren un idiotes. L'exèrcit espayol més reaccionari està ple de cognoms catalaníssims - Milans del Bosc, Mola, etc...- i l'alta burgesia catalana i la nostra aristocràcia fa molt temps que parla en castellà o fins i tot viu a Madrid.
A més a més, per Catalunya hi ha passat tothom: íbers, fenicis, grecs, àrabs, gots, jueus etc...Tots els dogmàtics en el fons són uns ignorants i em fan por.
|
 |
Vegana |
NOOOOOO!!!!
Saturday, November 8th 2008, 5:19 AM
Què va!!!! Ei, que no m'he molestat!!!! No s'accepten disculpes pq no hi ha ofenses!!!! Només t'explicava que les meves circumstàncies i jo hem aprés a mirar-nos el món a través de les persones... i que em sembla que en el fons no volem gaire coses diferents... estimar, ser estimades... i ho demostrem com podem... estimant-nos individualment, per grups, per etiquetes, com sigui...
Aiiiii
I ara sí que m'hauràs de disculpar tu... mira, com a persona advocada, sé que tindràs molta feina d'ara endavant; s'ha creat una Asociación Parlamentaria en Defensa de los Derechos de los Animales... i estic destrossant el CP amb una amiga advocada... tenim una feinada de por enviant-nos amunt i avall de la xarxa L'Exposición de Motivos per reformar el CP...jajaja... i després em direu radical!!! Però si jugo al sistema!!!! Però per les més febles, eh? Això sempre!!!
Apa-li petons de treballadora que no cobra per la feina però que està que se sale de contenta!!!!
:P
|
|
|
Contactes
Registra´t
