| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Poetigat
|
|
| |
Breu història d’avui
 divendres 7/novembre/2008 - 08:04  1165  18
Si em pregunten que és el que vull fer a la vida, de vegades responc que jo no li vull fer res, mentre ella no em vulgui fer res a mi, és clar... En aquest darrer cas actuaria legítimament en defensa pròpia. Al cap i a la fi, no aspirar a res és l’única manera de tenir el futur assegurat, no trobeu? Però hi ha dies com avui que t’acabes preguntant: “Què estic fent jo a la vida, amb el meu preciós (preciós?) temps?” "Un altre article pel xat.cat? De què serveix?" És clar que també penses: “Ara podria estar fent una orgia amb 8 pèl roges esculturals nimfòmanes, i també em preguntaria de què serveix?” Doncs no, em sembla que no, que no m’ho preguntaria, en aquest cas... (Si et trobes amb 8 pèl roges nimfòmanes al llit, millor no fer preguntes, no sigui que et despertis del somni.) És clar que un cop s’hagués acabat l’orgia, ni que aquesta hagués estat real, tampoc no hauria servit per res. No m’agrada quan diuen que allò que hagis gaudit a la vida és allò que t’emportaràs. T’ho emportaràs a on, exactament? Quan algú diu això sempre em ve al cap la imatge d’un faraó egipci sent embalsamat i enterrat dins una piràmide amb un munt de riqueses. La veritat, és que pels que no creiem en cap altra vida, un cop mort no t’emportes res de res, res d’allò gaudit, somiat, patit, pensat, escrit, estimat, odiat, no t’emportes absolutament res, pel que jo sé, la mort és un punt i final, i adéu siau, molt bones, i fins mai, amiguet... Tot desapareix en un instant i s’ha acabat per sempre. Però mentre dura la nostra breu i precària vida humana què fem? Vet aquí la qüestió que avui m’he plantejat tot el dia. Sense èxit.
I és que hi ha dies que estàs cansat de fer totes les coses que normalment t’agrada fer, de vegades, amb gran plaer. Dies que et poses la Tori Amos i et cansa escoltar-la. Que no tens ganes de veure cap pel·lícula, ni tampoc d’anar al teatre. Que agafes un llibre i et cau de les mans a les dues ratlles. Que comences a navegar per internet i acabes naufragant, perquè a res no li trobes interès. Que entres a un xat, dius “Hola”, i ja no saps què més dir, i a més t’avorreix mortalment tot el que diuen els altres. No tens ganes d’anar a fer una cervesa al bar, ni ganes de trucar a ningú que potser et pugui acompanyar. Llavors et quedes a casa, acarones el gat i aquest et mossega, enlloc d’agrair-te les carícies. I llavors penses. “Què coi he fet avui jo a banda de veure el pal del ‘Serrallonga’ per la tele?” I m’he respòs a mi mateix, al final: “Doncs vinga, per acabar aquest dia tan gloriós, faré un altre article pel xat.cat”. D’altra banda el tema pèl roges nimfòmanes està fotut, i ningú m’ha donat a escollir entre fer un article pel xat.cat i aquesta segona possibilitat. Però no us preocupeu. Demà és ben probable que em llevi del llit a les 12 del migdia ben ple d’energia i amb ganes de malgastar un altre dia de vida fent coses inútils, com totes les coses que fem els humans, però amb la capacitat d’oblidar la seva inutilitat que, al capdavall, és el que importa. I si algú em diu que l’únic que em passa és que tinc poca feina i que vaig mal follat, li diré que, segurament, té tota la raó del món.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
jajaja!!!
Saturday, November 8th 2008, 10:44 AM
Poeti!!!! ostres veig que com a mínim t'ha servit per fer-te riure i fer-nos a nosaltres!!!
A veure; responent preguntes indiscretes:
El Polski és un artista... va treballar 20 anys en una fàbrica i un dia va decidir que allò no era viure. Va començar a moure's en moviments alternatius i ara viu del que es troba als contenidors, d'un hort i de l'art que ven de tant en tant.
Està esterilitzat pq no vol reproduïr-se ni deixar esclaus al sistema (ei, això és d'ell!!! tot i que jo tampoc no vull més esclaves)
I sí, ara properament vindrà per aquestes terres i diu que m'ha escrit la segona part del "Saber vivir" (versió porno).
Poeti, no sé si voldries dur la vida sesssuà del Polski... és molt liada!!! Va amb faldilles escoceses per Polònia per provocar els homofobs que allà són molts i van armats. S'enamora de lesbianes, de gais, de la seva dona, de les amigues, dels amics, de les amigues dels amics de les amigues... etc. A algunes els diu que sí, algunes li diuen que no, de moment no ha estat amb cap home però no ho descarta, no para de voltar per Polònia fent dit anant a parar manifestacions feixistes i surt retratat en les pàgines més perilloses d'aquesta gent... que és dolent sortir-hi però pitjor és deixar-hi de sortir, pq significa que t'han pelat. I als països de l'est i a rússia això passa molt sovint.
I, res, si voleu seguir sabent... potser que fem una taula rodona amb ell!!! Però si sent amor per vosaltres... us serà difícil dir-li que no!!!!
Jajaja
Koniek!!!
|
|
Poetigat |
Ai, Persi...
Saturday, November 8th 2008, 10:22 AM
Ha, ha, ha, ha, ha! Ara m’has fet molta gràcia, de debò... Tots, tots volem ser el Polski, està clar... Tot i totes, perdó! Jo si fos el Polski segur que tindria solucions per tots els meus problemes i no tindria temps d’avorrir-me i/o ensopir-me ni quan només respiro, però com només sóc l’humil Poetigat, doncs em foto, què hi fàrem?!
|
|
Poetigat |
Tot seguint els consells del Polski
Saturday, November 8th 2008, 8:08 AM
Per la Vegana, amb molt d’afecte i un cert escepticisme
Doncs avui que em llevo pel matí i em dic “vaig a provar això que diu la Vegana que diu el Polski. Avui em concentro només en respirar”. Als cinc minuts, la veritat, és que el dia anterior em sembla un prodigi de diversió comparat amb el dia que m’espera avui. Als deu minuts el gat em comença a mirar malament. Als quinze provo de menjar un rosegó de pa, però al final canvio d’idea i em faig unes torrades amb melmelada. M’ha vingut set, i gairebé bec aigua, però llavors recordo que m’ho prohibeix la meva religió i agafo una cervesa a temps. Com no tinc fred em destapo, però llavors agafo fred i em tapo. També em ve son, i penso de tornar a anar a dormir, però con és la 1 del migdia i m’he llevat a les 12, ho deixo per una mica més tard. Sense esperar a l’endemà, entro a playboy.com i veig coses que feia temps que no veia, em faig unes burilles que enganxo sota la taula de l’ordinador per destapar-me el nas, somric a ma germana, però per sort no em veu, com no tinc cap esquirol a mà em poso les ulleres i observo el gat, que em continua mirant malament. Obro les finestres i sento l’olor a ciutat contaminada que m’omple els pulmons, escric correus a unes quantes dient que les estimo, però només em contesten un parell dient-me que sóc un pesat, truco a ma mare des del mòbil i quan despenja el telèfon penjo, perquè viu amb mi i no sabria com explicar-li que la truco per telèfon des de casa, cuino tan poc i tan malament com cada dia, perquè per més que m’hi esforci, no en sé de cuinar i a més, tampoc no em ve de gust esforçar-m’hi gaire, i al final penso, que si portes la vida sexual del Polski no me’n recordaria ni de respirar.
I un petó
|
|
Vegana |
Polski-consell
Saturday, November 8th 2008, 3:54 AM
A mi em va dir: avui concentra't només en respirar, si tens gana menja el primer rossegó de pa que trobis, si et ve set beu aigua, si tens fred et tapes, quan tinguis son t'adorms.
L'endemà, vaig veure coses que feia temps que no veia, sentia de nou les olors, vaig somriure a ma germana, vaig observar l'esquirol i tot i la miopia el vaig veure molt millor, vaig sentir el soroll de l'aire fregant els pins, vaig escriure correus a molta gent per dir que l'estimava i que estava contenta de compartir el seu amor, vaig trucar a ma mare i li vaig enviar un petó (igualment!!! va dir ella), vaig cuinar (poc i malament però vaig menjar calent) i em vaig tornar a concentrar en respirar... i des d'aquell dia que no he deixat de fer-ho (i no vegis la feinada i les emocions, sensacions i experiències que et van sorgint quan te n'adones que respires!!!).
I un petó
|
|
msanc |
I després diuen que el temps passa molt
Saturday, November 8th 2008, 1:07 AM
Com deia el savi, el temps és relatiu: si corres molt...se t'eternitza; si vas a poc a poc, se t'escurça, per tant, poetigat, pasito a pasito i ja veuràs com en un plis plas passa el dia d'avui, el de demà...i quan hi vulguis tornar a pensar ja t'hauràs fet les pèl roges i, encara que hauran desaparegut, no podràs dir que estàs mal follat!!!!
un petó
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
