|
una miqueta d'oxigen...
divendres 7/novembre/2008 - 04:34 515 1
En plena restructuració de plantilla, moment d'analitzar les meves relacions interpersonals amb l'entorn, (caram sembla una assignatura), tota la tarda que mirava la taula del costat i pensava com m'agradaria dir el següent:
Com saps, estic en crisi, es per aixo que he decidit prescindir dels teus serveis en un futur, potser no has fet expresament pero.. no has acomplert les tasques encomanades, que era tan sencill... estas despatxada de la meva vida.
Aixi amb els auriculars a les orelles per aïllar-me prego que salti el contestador, tons d'espera xorres sisplau no, ara no, i deixo anar un superrotllo estudiadissim amb somriure inclós monocormátic, que faci un ressò agradable a l'anima interlocutora.
A las 6 rebo una trucada: (numero no registrado) ois altre cop, he pensat ni contestis,
pero al final dic a veure si sera important,,, donçs si! era una companya de feina de fa 9 anys! erem unes nenes! m'ha fet una il.lusió barbara, i m'ha dit coses.. molt boniques de mi, que m'havia enyorat molt i despres de floretes varies amb els ulls negats, em diu saps que vas fer el primer dia que vaig arrivar a la teva botiga?, mmm
no, que?!
vas regalarme un clauer de sant pancraç! tia que era la meva primera i tenia divuit, estava supernerviosa ! i em trobo que la jefa en te 25!
em vas dir que amb clauer no em faltaria feina i aviat tindria un pis!
qui jo? de bruja lola?,
si i no m'ha faltat la feina i tinc un pis!
-home maca era de preveure veien-te treballar,
t'he comprat un clauer igual i hem de quedar ... hi venen 4 i tenen unes ganes de veure't.
ha estat un gran dia, perque... he agraït als meus angels aquesta trucada, aixi tota la culpa de tot no la tinc jo.
quan he penjat, no he pogut mes, i m'he girat a la taula del costat i he dit:
-no es per res, pero em sembla que t'has perdut una gran companya!
jejejeje no ha gosat dir- res, millor.
:)
|