| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Xavier_
|
|
| |
CastellÃ
 divendres 7/novembre/2008 - 07:43  680  12
L'article 3 de la Constitució Espanyola estableix que el castellà és la llengua oficial de l'Estat i que tots els espanyols tenen el deure de conèixer-lo. La resta de llengües espanyoles, les quals ni tan sols esmenta, només són oficials a les respectives Comunitats Autònomes i no existeix el deure de conèixer-les. No hi ha, doncs, igualtat entre les llengües de l'Estat, sinó una relació jerà rquica. Hi ha una sola llengua oficial de l'Estat, el castellà , i després unes llengües de segona categoria, subordinades, el català entre elles. Aquesta jerarquia no té entrellat des del punt de vista de la lingüÃstica, per descomptat, ja que cientÃficament totes les llengües són considerades iguals. Els polÃtics, però, van acceptar aquesta desigualtat flagrant sense desplegar els llavis. ¿Tu creus que haurien tolerat una desigualtat de caire sexual, religiós o racial a la Carta Magna? És clar que no. Evidentment, la discriminació lingüÃstica no està mal vista com el racisme o el sexisme, perquè els prejudicis lingüÃstics no són un tabú social.
Els polÃtics han volgut fer veure durant trenta anys que no hi havia conflicte polÃtic. Mal negoci, essent aixà que mentre ells feien l'orni i defugien la confrontació, l'Estat no amagava les seves agressions contra la diversitat lingüÃstica i mostrava obertament la seva hostilitat envers tota identitat diferent a la castellana hegemònica. De fet, Espanya no ha abandonat en cap moment de la seva història l'imperialisme cultural que va començar a practicar des de l'inici mateix de la seva existència. Bé, el cas és que alguns ara fan aparès que s'esveren en saber a través d'un diari que el Tribunal Constitucional d'Espanya eliminarà el deure de conèixer el català de l'Estatut, un deure certament d'allò més gratuït, ja que de qualsevol manera la Generalitat no gosaria fer-lo complir. En fi, el bum-bum d'última hora diu que els intèrprets de la Constitució espanyola es neguen a equiparar legalment el castellà i el català , pretextant que aixà defensen el bilingüisme. Pots comptar quina sorpresa! Hi ha ningú a qui li vingui de nou la notÃcia? Costa de creure. Costa més encara de pair que els nostres polÃtics restin amb els braços plegats, bo i esperant la sentència d'un tribunal controlat a la descarada pels dos grans partits espanyols, que ja m'explicarà s on dimonis queda l'assumpció d'imparcialitat d'aquest tribunal. Però indubtablement, la major pedra d'escà ndol és que acceptin de bon principi que dotze magistrats togats tinguin legitimitat per a invalidar la voluntat de tota una nació. De tota aquesta novel·la inversemblant, només trec en clar que els polÃtics catalans han desenvolupat una expertesa sense parió en l'art de passar per les baquetes.
He fet algun temps a Castella i durant els darrers set anys he viscut al PaÃs Valencià . En retornar a Catalunya, he advertit que en aquest lapse l'ús social del català ha anat retrocedint en quantitat i en qualitat. La meva experiència m'ha fet concloure que la independència polÃtica és imprescindible per a la supervivència de la llengua catalana. Hi ha una veritat que hem volgut amagar-nos durant massa temps. La veritat és, amic Joan, que a Espanya tota llengua diferent del castellà és percebuda com un dialecte regional, una manifestació folklòrica amb un valor cultural accessori, sempre secundari o anecdòtic. Els pobles de cultura castellana consideren aberracions nacionalistes el deure de saber el català i la immersió lingüÃstica en català a l'ensenyament. Això els sembla tan estrambòtic i ridÃcul com si a Andalusia fos obligatori aprendre a ballar sevillanes. Perquè per a ells, qualsevol situació on el castellà no tingui la supremacia absoluta és una perversitat, un experiment contra natura. Se'n fan creus, del nostre atreviment, car el més lògic seria emprar l'espanyol tostemps, idioma modern, culte, prestigiós, internacional. No aquesta parla pagesÃvola, arcaica, popular, domèstica, que si bé és una peculiaritat que aporta colorit, té poca và lua i ha d'estar subordinada a la castellana, on es troben dipositats els elements identitaris comuns a totes les regions, les veritables essències pà tries i el bressol de la intel·lectualitat nacional. Ja poden dir missa federalistes, partidaris de la pedagogia i altres descobridors de la sopa d'all: sempre han tingut bec les oques i aixà serà a perpetuïtat.
Una llengua és un dialecte amb un exèrcit i una armada. Amb aquesta definició concisa, tot i que gens acadèmica, el lingüista Max Weinreich va encertar el pinyol. Cap Estatut d'Autonomia, cap sentència del Tribunal Constitucional ens serviran per a treure la llengua a vores, ni per a dignificar-la. El català serà respectat quan els nostres tancs desfilin lluents per la Diagonal en la Diada Nacional. Si és que no és ja massa tard.
Article Revista Sobrellengua
14 dÂ’octubre de 2008
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
msanc |
ahhhhhh, m'oblidava!!!!!
Friday, November 7th 2008, 1:32 PM
però si l'alumne és anglè, xinès, rus o mongolés i li parlo en angles, llavors tots ben contents i a sobre em diran: coi, parles anglés??? i jo els hi dic, no, no el parlo, però m'esforço per intentar que entengui que dimonis ha de fer a la classe!
|
|
sarralenc |
cetic, no et facis el desentés, sis plau!
Friday, November 7th 2008, 10:12 AM
Tu saps molt bé que els que dic que fa 40 anys
que viuen a Catalunya, ENTENEN PERFECTAMENT
EL CATALÀ.
Però, perdona que tu digui, tenen una
MALA LLET que no s'aguante. ELLS volen imposar,
i ho fan, el castellà ; i els altres, PER EDUCACIÓ,
canvien al castellà ; però no per fer·se entendre, que
prou que l'entén el català , l'altre!
Dius que t'estimarÃes més que el catalanisme
"morÃs junt amb tots els altres totalitarismes ideologics";
dius "totalitarismes" però et CUIDES MOLT de
NO ANOMENAR EL ESPANYOLISME!
El catalanisme no és més que la REACCIÓ
a la IMPOSICIÓ del ESPANYOLISME.
Sense à nim d'ofenfre, cetic; però, mira de ser
"objectiu" (que no és fà cil) perque, volguem
o no, tenim preferències. Per a mà és Catalunya;
et respecto igualment si tu prefereixes Espanya;
tens tot el dret i no hi a res a discutir
i podem ser igual d'amics.
Salutacions i estic d'acord que la vida és més important
que els nacionalismes. (TOTS)
Apa, una abraçada i a VIURE!
|
|
Joan29 |
Apa Cetic, de cap manera estic d'acord
Friday, November 7th 2008, 8:53 AM
Catalunya és una nació, i tenim la nostra pròpia llengua. Tots els meus respectes als ciutadans espanyols, però aqui tenim la nostra llengua i la nostra cultura i hem de ser un estat. Tard o d'hora!
De la mateixa manera tractaria amb respecte a un ciutadà francès com a un espanyol. No és que els tingui mania, simplement no em deixen que al meu pais es parli la meva llengua i per tant penso que ens hem de separar d'Espanya.
Em sap greu no estar d'acord amb tu, però jo vibraria d'emoció al veure passar per la diagonal els mossos d'esquadra juntament amb el nostre petit exèrcit en el dia de la diada. No és que estigui a favor de les guerres ni molt menys. Els soldats no només ténen la missio d'anar a la guerra, sinó que també van destinats a altres països en missions humanità ries per ajudar altra gent.
Xavier, molta rao tens que anem enrere enlloc d'anar endavant. A Barcelona, capital de Catalunya es parla moltissim el castellà . No puc suportar entrar a un bar i que m'atenguin en castellà . O entrar a un hospital i sentir com per megafonia criden a un metge en castellà . Aixi no anem enlloc. O parlem més el català i lluitem tots una mica més, o el català poc a poc s'anirà reduint.
|
|
sarralenc |
cetic, comprenc el teu punt de vista.
Friday, November 7th 2008, 8:48 AM
Ara, amb la ma al cor, dÃguem:
Qui creus tu que "PROVOCA" més odi,
el català que reclame que li parlin en català a Catalunya?
o el castellà , que ha viscut 40 anys a Catalunya,
que es negue a dir "bon dÃa" o cap altra paraula
en catala excepte "NO" (perque coincideix amb
la castellana)i que a més FA QUE TOT UN GRUP
DE GENT PARLANT CATALÀ CANVI AL
CASTELLÃ QUAN ELL ENTRA AL GRUP?
Cetic, jo vull estimar al meu vehÃ, i tot i que
perdono i NO odio als MILERS de castellans
que fan el que he descrit, la veritat és que
NO M'AGRADEN., i crec que son més els espanyols
que ens fan mal als catalans, que no pas
els catalans que fem mal als espanyols.
És veritat que això no justifique que ningú
faci mal a ningú; però no crec que tinguem
que fer desfilar tancs per la Diagonal, perque
ens tinguin respecte com a persones, que
parlem català , perque sóm catalans,
i és el nostre idioma.
Una salutació i abraçada, (sense rancúnia)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
