| |
El primer miracle Obama
 dimecres 5/novembre/2008 - 10:41  1153  6
La passada nit i matinada m’he empassat tota la programació especial que van donar per les teles amb motiu de les eleccions presidencials americanes. Vaig començar a quarts d’onze amb el programa de TV3 “Rute 66”, i he acabat amb el Josep Cuní amb cara de son (ell i jo) allà les 06:20 del matí d’avui. Ho he seguit fonamentalment per TV3, però he anat fent zàping, aturant-me especialment a la CNN, Al Jazzeera, també a diversos canals internacionals, la Primera, la Sexta, etc. Per TV3, durant l’especial conduït per Xavi Coral, han anat fent diversos reportatges sobre els EEUU, els candidats, etc. M’ha resultat bastant interessant. De totes maneres, les previsions apuntaven que cap allà les tres de la matinada ja hi hauria nou president, però al final la cosa s’ha allargat molt més. Jo a cada estona em deia a mi mateix “va només una mica més, i me’n vaig a dormir”, però al final he pensat que ja que hi estàvem posats, no plegava fins que no surtis l’Obama fent el primer discurs com a nou president dels EEUU.
Però eren vora les 6 de la matinada, i l’Obama es feia esperar, quan el Xavi Coral ha anunciat que els acabaven d’informar que sortiria a les 6 en punt a fer el discurs. Llavors és quan m’he espantat de debò! Si havien anunciat, des de dies abans a més, que a les 6 en punt apareixeria el Cuní agafant el relleu en un nou programa especial!. “Ara sí que ja em quedo sense escoltar traduït al català el discurs de l’Obama”, que he pensat jo. D’altra banda, ni la insofrible Pilar Rahola ha aconseguit fer callar mai gaire estona el nostre megacomunicador més estel·lar i autoreferèncial. I, sobretot, pesat, molt pesat... Bé, havia arribat el moment de la veritat, el moment de comprovar si el “Yes, we can” era altra cosa que pura retòrica...
I, sí! Funciona! Works, baby, works! Barack Obama ha aconseguit retardar l’aparició del Josep Cuní, ni més ni menys que vint minuts ben bons! I el nostre “megacrack in person” no s’ha atrevit a començar el seu programa fins que l’Obama no ha acabat el seu discurs, ni tan sols s’ha atrevit a ficar-hi cullerada, i ha deixat al traductor fer la seva feina tranquil·lament. Realment inaudit! La cara que feia quan ha aparegut finalment i ha dit “Bon dia, Catalunya. Són les 06:20 del matí d’una jornada històrica...” era un poema. I jo que he pensat, mentre apagava la tele i me n’anava finalment a dormir (doncs veure més de deu segons en pantalla el Cuní sense posar-me dels nervis em resulta missió impossible), “realment, avui ha estat una jornada històrica”. Realment, potser sí que ha arribat el canvi!
Yes, we can! Sí, nosaltres podem! Sí, sí que podem!
Què és el que podem, concretament? Això ja no ho sé... Ni puta idea! L’Obama mai ha acabat la frase més que amb grans paraules, fàcils de dir i difícils de complir, no me la voldreu pas fer acabar a mi amb coses concretes, oi? Però de moment ha fet callar el Cuní, i això ja em sembla una fita històrica que mai hagués pensat poder contemplar amb els meus propis ulls (enllaganyats). Finalment, ha valgut la pena esperar-me fins les sis del matí per poder viure en directe aquest moment històric. Pels que no vau ser tan afortunats com jo i us en vàreu anar a dormir, us l’he volgut explicar. Després de presenciar amb els meus propis ulls tal miracle, penso que potser sí que li podem donar un vot de confiança a Barack Obama.
|
| |
Galzeran |
Ja, ja, ja, ja ...
Wednesday, November 5th 2008, 12:06 PM
Síiiiiiiiiiiii, l'Obama ha pogut amb el Cuní, que a més tenia claríssim que quan ell comencés la gent se n'aniria a dormir rendida de passar la nit en blanc. Jo m'he enganxat a les cinc, quan el McCain feia el seu discurs, molt digne, per cert. I al cap d'un quart o vint minuts cuniteros, he apagat la tele i m'he posat a pencar.
|
 |
|
Contactes
Registra´t
