| |
Mediocritat catalana
 dimarts 4/novembre/2008 - 08:06  581  3
Esborronadora la baixesa moral de Joan Saura acusant Ernest Benach de malbaratar diners pel fet de tenir un cotxe oficial amb equipaments superiors a la resta de vehicles de la Generalitat. Saura troba normal que el president de Catalunya tingui un televisor al seu cotxe, però s'escandalitza que també el tingui el president del Parlament, la segona autoritat del país. Per això, de les mesures de seguretat aplicades al vehicle de Montilla, així com dels seus equipaments, no n'ha dit res. Només ho ha fet amb relació a Ernest Benach. I és que Saura, que ja ha donat reiterades mostres de manca d'escrúpols per tal de satisfer les seves ambicions, no té sentit del ridícul. De fet, no hi ha ningú millor que ell per exemplificar la immensa mediocritat de la política catalana.
Però ni alliberant-se de Joan Saura la política catalana deixaria de ser mediocre, perquè, per tal que això fos possible, caldria alliberar la gent que governa aquest país del seu immens complex d'inferioritat. Parlen de nació, sí, i alguns fins i tot d'independència, però les seves accions els contradiuen. N'hi ha prou que un diari de Madrid els critiqui perquè els tremolin les cames. Saura, no cal dir-ho, no dubta a alinear-se amb diaris franquistes com l'ABC i La Razón per atacar Benach i Esquerra Republicana, però el comportament de la cúpula d'aquest partit no ha pogut ser més llastimós. Tenen raó quan es queixen que hi ha un intent espanyol de desprestigiar les institucions catalanes i d'atacar ERC i l'independentisme, però la manera com reaccionen no fa res més que demostrar que la seva fortalesa política té la consistència d'un flam. Ho hem vist en la reacció de Joan Ridao i de Joan Puigcercós, secretari general i president del partit, respectivament. El primer criticant Ernest Benach -"si les explicacions s'haguessin donat amb més celeritat també ens haguéssim evitat la polèmica"-, i el segon anunciant a corre-cuita l'elaboració d'un "codi de bones pràctiques". És a dir, que en ambdós casos hi trobem no pas indiferència al que pugui dir Madrid -com correspondria a dos dirigents independentistes- sinó sentiment de culpabilitat. És cert que ho disfressen dient que pateixen "una campanya de linxament", però tot el que fan els traeix, perquè els equipaments dels dos cotxes de les màximes autoritats de Catalunya van ser aprovats pel Parlament i, per tant, l'opinió d'Espanya en aquesta matèria no compta per a res. Tanmateix, ells, amb la seva actitud, no sols abonen el dubte sobre Ernest Benach, sinó que aprofiten per desgastar la seva imatge en clau interna de partit. Realment vergonyós.
L'espectacle més trist, però, el dóna el mateix Benach quan convoca els mitjans de comunicació perquè es facin ressò de la seva demanda de perdó. Sembla increïble, però és cert. Benach demana perdó i diu que els equipaments del seu cotxe oficial seran retirats. És a dir, que, implícitament i d'un sol cop, Benach dóna la raó a l'ABC, a La Razón, a Saura, a Ridao i a Puigcercós. També es podria haver posat de genolls davant dels fotògrafs. Si fa no fa és el mateix comportament que va tenir Josep-Lluís Carod-Rovira després de les seves raonades paraules en contra de la candidatura de Madrid als Jocs Olímpics. No havia dit res que no fos veritat o que no fos coherent en llavis d'un dirigent independentista, però, com és habitual en molts catalans, es va espantar i va córrer a demanar perdó. I, com és lògic, a més de no guanyar-se el crèdit dels seus detractors, també va perdre el dels qui li havien donat suport. Un capítol a part són els assessors d'ERC. El PSC-PSOE els hauria de fitxar, perquè, com a cavalls de Troia al servei d'aquest partit, no ho farien pas millor. O potser no cal fitxar-los, potser els queda més a prop el carrer Nicaragua que el carrer Calàbria.
|
Contactes
Registra´t
