|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de marta73
|
|
|
Fins a on esteu disposats a arribar per amor?????????
diumenge 2/novembre/2008 - 03:48 1626 11
No hi ha res ni ningú que pugui garantir que una relació funcionarà, però el que si està garantit és que si un no s’entrega al 100% s’està condemnant a no sentir mai el veritable amor
Quan no es traiem la cuirassa per por de tornar-nos vulnerables, perdre el control i que ens facin mal, l’únic que aconseguim es no córrer el risc de ser ferits, però al mateix temps ens estem negant la oportunitat de ser realment feliços
Moltes persones no s’arrisquen a la incertesa i la vulnerabilitat que suposa l’apropament a una altra persona, no volen arriscar-se al dolor que pot causar l’amor; suposo que tots els que hem patit per amor podem entendre-ho.
No sé si és pel meu tarannà o per la meva forma de pensar, però mai he portat cuirassa; sé per experiència que quan les coses surten malament, la patacada és molt forta, però també sé que durant el temps que se’n gaudeix, les sensacions son molt més intenses, gratificants i enriquidores, i prefereixo viure-les intensament abans que morir en vida i no sentir plaer.
Tal com va dir Stendral, “El amor es una bella flor, pero hay que tener el coraje de ir a recogerla al borde de un precipicio”
Amb por mai serem lliures per estimar i així no es pot ser feliç ni fer feliços al altres; l’amor no falla mai, som nosaltres els que no estem a la seva alçada i l’enverinem amb orgull, egoisme i falta de sinceritat
Malgrat els meus fracassos no he perdut les ganes de tornar-me a enamorar, sinó tot el contrari, seguiré buscant la meva altra part i estic segura que la trobaré
Per estimar s’han de deixar enrere les males experiències i els prejudicis perquè embruten el ulls i no deixen veure l’interior de la nova persona que tenim al davant, que ens mira amb uns ulls nets que demanen amor a crits
No s’ha de renunciar mai a l’amor perquè quan el tenim ens omple el cor de força, vitalitat i esperança; un desengany no és el final, només és una petita espina, que en treure-la, permet tornar a respirar i eixuga les llàgrimes per tornar-hi a veure amb claredat.
Si no t’apropes a la gent, ja saps el que en pots esperar: res
Hi ha algú que no necessiti cada dia una abraçada?????
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
dark990 |
On és el límit ...
Sunday, November 2nd 2008, 10:43 AM
no ho sé, no he trobat el llibre d´instruccions i la experiència només m´ha donat la certesa que algú acaba plorant.Els estudiosos del tema parlent del trinomi INTIMITAT-PASSIO-COMPROMÍS com a mínima garantia de futur en una relació amorosa. Per a mi hi ha d´haver límits i penso que no han de suposar un llast.Per a mí l EQUILIBRI és la clau.L´amor quan esclata ho fa d´una manera tot sovint incontrolada, com un incendi de les ánimes i els cossos, una brutal injecció de substàncies al nostre torrent sanguini que ens priven de la raó com una borratxera d´il.lusió i plaer.Quan acaba la festa arriba la resaca, ja sabeu, oi?
I quan comences de nou ho fas amb una nova cicatriu al cor.Quan acabes de passar el dol saps que si t´hi has de llançar i apostar de nou i si no apostes no perds...ni guanyes.Que ten raó, Marta, que l´amor és per als valents/es, que el risc hi serà sempre, que no val la pena perdre el temps teixint xarxes, cuirasses, vestits ignífugs...La vida és curta, la ruleta és en marxa, rien ne va plus! Senyores, senyors, facin la seva aposta!
|
|
mesies |
collons amb l'amor eh¿?
Sunday, November 2nd 2008, 8:20 AM
Jo sempre m'he entregat al 100% i els pals agradi o no et fan agafar por, inconscientment et vas tancant un xic cada cop, lluites per tal de trencar la barrera que el teu cap imposa al teu cor, si ho aconseguixes de conya, si no serà per alguna raó no¿? Jo ara fa molt de temps que no ho aconsegueixo, serà per alguna raó si mes no es el que m'agrada pensar, no deu ser la "persona ideal" ,suposo que quan la trobi la cosa sera diferent...
Tu seguix el teu camí, l'amor no es busca... ell et troba a tu.
SALUT!
|
|
arale |
Ai ai
Sunday, November 2nd 2008, 7:16 AM
La por ens fa perdre moltes, pro q moltes coses...estic força d'acord amb el q dius...qui no arrisca, no pisca!!
Tb es cert q la por al dolor ens paralitza ...
En el meu cas..no se...intento jugar-me-la, pro sempre hi ha alguna cosa q fa q em freni, pro potser pq no era el q tocava , q quan arriba t'enadones i llavors, com a minim jo, ho donc tot, crec...o no? i ja se m'ha escapat?? ai ai...
el cert es q jo he estimat dos cops molt intensament...i ja no se si ho tornare a fer, pro aqui tic i no li fare un lleig , no!!
un muakis!!
|
|
Kangari |
Hola.
Sunday, November 2nd 2008, 6:11 AM
Conecto moltíssim amb el tàndem Marta73/Stendhal i amb les teories que defensen...
Jo tampoc puc entendre les persones que inicien una història d´amor i no estan disposats a entregar-se al 100x100.Ells s´ho perden.Potser et fots de cap...i què?...jo he patit per amor,però per sort amb el temps,sempre recordo la part positiva d´aquell moment,osti...estariem arreglats si només recordessim la negativa.Potser això fa en cada relació vull donar- ho tot,i rebre el mateix.Almenys si s´acava,em quedo amb la sensació d´haver-me buidat i donat tot,per tant tranquil amb mi mateix.
I ja que cites Stendhal,voldria fer meva la cita en que diu:
"La persona que no ha estimat apassionadament,ignora la meitat més bella de la vida"
|
|
campbell |
En certa manera...
Sunday, November 2nd 2008, 5:27 AM
...et dono la raó. Però tampoc no n'estic segur del tot.
Jo sóc dels que va amb la cuirassa per davant, sempre, vulgui o no vulgui, i tampoc m'ha anat tant malament...! En canvi, quan les coses han anat maldades, m'han afectat un pelet menys, potser...
Bé, en el fons tant li fa, perquè fem el que fem mai podrem (per sort) decidir fins a on implicar-nos o fins a on entregar-nos. La meva opinió, potser errònia, és que això surt per si sol.
Un petonet.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|