L'altre dia vaig anar al cementiri a veure la meva mare, potser feia 10 anys que no hi anava i no sé perquè però en vaig sentir la necessitat. No tinc costum d'anar-hi perquè no crec que dins d'aquell nínxol quedi res del que va ser la meva mare, però si crec en el més enllà i espero tenir la sort de poder comunicar-me amb ella algun dia
Només aquestes quatre ratlles per dir-li que la trobo molt a faltar, fins i tot després de tants anys, no sabeu la falta que em faria tenir-la al meu costat; no crec que hagi superat la seva absència, simplement he aprés a conviure-hi, doncs no puc evitar que se m'encongeixi el cor i les llàgrimes aflorin pels meus ulls cada vegada que penso en ella
T'estimo
Jo també vaig anar al cementiri a veure la mare després d'uns quants anyets. Com tu, no necessito anar allà per pensar amb ella. Ella sempre està amb mi...
crec q entenc el q sents...jo enyoro molt al pare i tb fa molts anys q no hi es..be,si q hi es...sempre m'acompanya crec q la teva mare sempre deu estar amb tu i ella ja sap q l'enyores i l'estimes...
jo estic convençuda q arribara un dia q ens podrem tornar a abraçar...
un peto!!!
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't