| |
Deixar de fumar pot matar...
 dissabte 1/novembre/2008 - 03:21  1646  4
Hi havia una vegada, fa uns quants anys, un noi que fumava com un carreter. Expressió que no se d’on ve, ara que hi penso, potser es que a l’època que hi havia carreters eren els que fumaven més.. Tant se val perquè la historia no va de carreters, però si que va de fumadors.
Com us deia, abans que sortís per les branques. Expressió que tampoc... ho deixo córrer. Deia que hi havia un noi que fumava molt i feia temps que era fumador. També feia temps que pensava en deixar el tabac i de fet havia fet diferents intents. Sense reeixir en cap d’ells.
El noi en qüestió vivia en un piset molt mono i acollidor, fins i tot tenia llar de foc, aixó no te res a veure amb el que explico, però com que em consta que al noi li agradava molt aquest petit luxe, ho faig saber.
I encara que no vivia sol, compartia el pis amb un dels seus germans, a la pràctica era gairebé com si hi vivís, perquè el seu germà hi era molt poc per casa. I també compartia el pis amb un periquito, molt maco.
El noi passava moltes hores a casa, llegia, mirava la tele, feia cossetes a l’ordinador, com que d’això ja fa anys no xatejava perquè no hi havia ni xats, ni gaire gent que fes servir la primigènia xarxa, amb prou feines cap a aquella època hi havia el msn de yahoo.
I com que era un gran fumador, fumava constantment, sense parar, a totes hores. I a la pràctica era com si vivís en un núvol de fum de cigarretes. Ell i el periquito. I un bon dia per aquelles coses de la vida, però sobre tot perquè en tenia moltes ganes, va deixar de fumar. I ho va aconseguir, aquella vegada va estar uns dos anys sense fumar.
Com podeu suposar, l’ambient al pis va canviar. Es va netejar de fum. I vet aquí que un dia que seia al sofà, sentí uns estranys sorolls a la seva esquena, del lloc on hi havia la gàbia del periquito. I al girar-se el va veure, que semblava que s’ofegava i abans de tenir temps ni de reaccionar va caure al terra de la gàbia rodó.
Així que al final, després d’uns quants anys de convivència feliç, va resultar que el noi va deixar de fumar i a canvi el periquito es va morir d’un atac. I ara direu: i tot això que ens importa. No res, només que a vegades els nostres actes, les nostres decisions tenen conseqüències del tot inesperades.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
