| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Drania
|
|
| |
ESTAS SOL/A?
 dissabte 1/novembre/2008 - 12:23  1511  12
La soledat...què trista, veritat? si, d'acord, hi ha gent que necessita a vegades estar sol i també hi ha que hi volen estar, però en el fons, un cop s'ha descansat, ja necessiten companyia.
Jo sóc filla única (siiii la mimada de casa!!, DONCS NO!!). Els pares sempre fora de casa, que si treballant, que si treient-se una altra carrera universitària...a qui tenia jo? doncs a una noia que només necessitava matar el temps i treure calers d'algun lloc (d'aquestes se'n diuen cangurs, no?). Doncs això, ja em teniu hores i hores jugant sola (amb els meus clics ^^). Em deien; però si tents moltes juguines!! Com et pots avorrir? Ningú s'adonava que no necessitava més juguines, només una mica d'atenció de part dels pares...(era demanar molt?)
Un cop passada la fase infantil i obrint-me camí a la povertat...pensant que tot seria diferent, supergenial!! perquè podria sortir de casa amb els amics, fer-ne de nous. MERDA!!! Tancada a casa....estudiant, activitats extraescolars (bàsquet, dibuix, anglès,mecanografia...etc) no tenia temps per fer res del que realment volia!! Necessitava integrar-me, fer nous amics...Després és quan venen els problemes; és una nena timida, depresiva...no sabem què li passa. Quant començo passant la povertat a passes grans, les suposades solucions; la nena ha d'anar a teatre!! així es treurà les manies!! la nena ha de fer algo que li agradi, així deixerà de ser depresiva (per fi!!!) portem-la a muntar a cavall!!!
A part de la pifiada del teatre, la millor opció que he pogut trirar...el món del cavall. Vaig començar a obrir més els ulls, fer nous conntactes per els meus interessos (treballant a hípiques ensenyat l'equitació). Si si!! comença una época maca!! Però...faltava ensopegar amb la pedre més gran del camí,...els nois.
Torno a recaure...a tornar a enrere, a refer els problemes del meu passat, i tot per els nois...Sentir-se estimat per algú, sentir-se protegit, sentir-se atès, sentir-se mimat...Tantes vegades ho he volgut experimentar i tantes són les vegades que ha set fogaç o falç. Si, per la meva edat encara em falten moltes patecades com aquestes. Però què importa la meva edat? Perquè mai importa el que vull, el que m'agradaria, el que desitjaria??
En fi...és un resum de la meva vida APASSIONANT!!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
cat_woman |
Drania
Saturday, November 1st 2008, 5:22 PM
Arriba un moment que la soletat la fas teva,te l´estimes,però segur que tens amics,nois i noies,ens tens a nosaltres....tot un mon per descobrir.
Jo em sento molt sola quan no tinc els pekes,per això busco alternatives,encara que sigui lleguir un llibre o.........quedar amb la gent de per aquí que són fantàstics.
Tots tenim dies de tot,no ho puc negar,però la clau la tens tú i només tú.Crea el teu propi entorn i veuràs,és difícil,peró molt gratificant.
CAT PETONS MACA
|
|
Mikus |
La Soletat, una realitat.
Saturday, November 1st 2008, 4:58 PM
Saps, t'entenc, sóc fill únic, i la infantesa la vaig passar sense en qui recolzar-me, els pares treballaven. Vaig fer teatre perquè era molt tímid, però vaig durar res. Totes aquestes inseguretats m'han passat, la vida et somriu si tú la somrius, sigues positiva, segura, respectuosa i decidida.
|
|
jep |
allò que va, torna
Saturday, November 1st 2008, 1:33 PM
Estima, cuida, mima, protegeix, atén, i et vindrà de tornada. Allò que va, torna. L'univers és savi. Potser no torni des del mateix lloc on t'has abocat, però el cert és que torna.
...diuen que tinc força empatia, fàcilment sociable... però els moments sol, els gaudeixo com mai (crec). Sentir-se bé amb un mateix...
|
|
Dopoulus |
eeeeeeeeeeeeeeei
Saturday, November 1st 2008, 1:01 PM
Potser tens massa pressa,amb calma i serenor,es pensa i es socializa millor(collons jo fent rodolins,aixó ja es la ostia!!!),perquè realment,crec que moltes vegades s´ha de pensar quina es la finalitat de tenir amics,es a dir poc a poc i bona lletra,perquè fer-se un bon entorn on un hi estigui a gust,no es fa en dos dies,es més complexe,i sí,l´edat ès important,per l´experiencia que comporta,les patacades són i seran sempre un punt d´inflexió i de reflexió,així un apren bé que es el que realment desitja de les persones,perquè si no saps que es el que NO vols,mai podras arribar a saber que es el que necessites.un petooooooonas!!!
|
|
Xiruquet |
Ninetaaaaaaaaaaa
Saturday, November 1st 2008, 12:52 PM
Uis!, no sé pas què has viscut,.....no ho sé, només ho saps tu, però....has anat a espategar a un bon lloc, t'ho asseguro!...no serà per quedades, no serà per trobades......i coi...no serà per temps (que ets joveneta, collons!)....al xat...ja ho saps, de riure i de bona gent, una estona!...i com dic sempre: Amunt i Crits!
Un petonasso!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
