| |
Estrofes Perdudes
 dissabte 1/novembre/2008 - 02:56  422  0
Petons que es repeteixen dolços, acarmelats.
Petons que són adictius.
em descalço al sortir del mar, per trepitjar la llum que encara respira al capvespre.
em despullo al mirar-te, tal i com vaig néixer em presento.
Petons mullats per sorres incontinents de tú.
No em serveixen les paraules que es diuen,
no em serveixen els servents que pagats serveixen,
no em serveixo si dormo sense son.
Les paraules es senten i dient-les et delates,
un servent és un amic que per bondat i apreci et qüida,
el son que t'invadeix en el record més profund.
|
Contactes
Registra´t
