| |
Amics?
 dissabte 1/novembre/2008 - 02:24  1070  4
Hola a tothom!!!!! Avanç de començar, BONA CASTANYADA I BONA RESACA (per alguns).
Jo no se si és la gent de Valls, o la gent q m'envolta o els meus amics, xo aquest matà per culpa d'algú, estic emprenyada. M'explico, aquesta nit he fet un sopar a casa meva, per celebrar la castanyada (tot parelles i jo, per variar) amb la condició que després sortiriem. El tema de les parelles te una explicació q potser molts de vosaltres entendra, com q he estat molts anys amb parella, fins ara he estat rodejada de parelles i clar jo m'he quedat senses parella (i be!!!!) xo els meus amics continuen sent els mateixos, q hi farem. Un altre tema és q quant estava amb parella tenia alguna q altre amiga soltera xo resulta q ara tb les tinc totes aparellades, enteneu una mica el meu panorama, oi?
El problema més greu no és estar aparellat, el problema q veig amb els meus amics és no saber-s'ho passar b amb la parella i amb altres amics.
La qüestió és q aquesta nit, després de sopar, tal i com haviem quedat, hem anat a la inaguració d'una discoteca nova a Valls, com era de preveure, estava a petar, hi habia una cua monumental i per acabar-ho d'adobar, la gent q volia entrar habia d'esperar q sortis algú de dins, en fi, un xou. En veure el panorama ens hem reunit x veure q feiem, jo i dos nois més erem partidaris de provar sort en un altre lloc, la cosa estava animada, al menys nosaltres tres; xo per desgrà cia les seves respectives parelles i la resta de parelles no els hi ha fet grà cia i han decidit anar a dormir, xq clar, s'havien llevat molt d'hora (no et fot, jo m'havia llevat a les 6.30), en fi, q no tenien ganes de fer res i només feien q trobar pegues i excuses, el més fort és q estem parlant de gent q te menys de 30 anys, ho trobo francament fort.
Ja se q ningú s'ha de sacrificar x mi, xo ja habiem quedat q sortiriem i no ha sigut aixÃ, no se, crec q si fosin amics de debó com a mÃnim anar a fer un beure o alguna cosa x l'estil, doncs no, a les 2 ja era a casa. Resum de la nit: el sopar b, la casa feta una merda, jo i els nois fent broma tota la nit amb unes ganes boiges de sortir, i la nit a acabat en res. En fi q hi farem, és veu q ara x tenir parella un ha de sacrificar un dels plaers q tenim ocasió de gaudir q és el poder sortir amb els amics, riure i ballar, francament, una llà stima.
X aixó al principi preguntava si el meu cas, és un cas aïllat o a la resta de Catalunya tb passa?
L'altre pregunta q em faig és si encara existeix gent amb ganes de sortir i passar-s'ho b xq la veritat és q els caps de setmana Â’quant estic a casa s'em fan francament durs i x poder sortir una nit amb algú sembla q hagis d'anar suplicant a la gent q t'acompanyi, ufffff, quin quadre q tinc; si com a mÃnim tingues amics, si amics, aquells q haurien d'estar al teu costat en moments dÃficils, aquells q haurien de fer q la teva separació no fos tant traumatica, aquells q haurien de procurar q et distraguessis una mica, aquells q pensen una mica amb tu i no tant amb ells, vaja, amics com cal.
Afortunats sou aquells q podeu sortir cada nit, els q teniu algú amb qui confiar o algú al vostre costat quant ho necessiteu, algú q us ajuda en moments dÃficils, felicitats x vosaltres, conserver-ho xq com heu vist no tothom és tant afortunat com vosaltres.
PD: Encara q m'hagui passar aixó aquesta nit i moltes altres més, jo continuo tein moltes ganes de sortir i passar-m'ho b, no em rendeixo.
|
| |
campbell |
Boneees...
Saturday, November 1st 2008, 6:39 AM
Ja t'entenc, suposo que a tots els que ens hem "desaparellat" ens passa alguna cosa similar. Jo el que faig, quan no tinc ganes d'anar amb parelles, o quan es "rajan" i diuen que volen anar a dormir (que podrien dir follar, que no em vinguin amb eufemismes perquè no tinc parella...), truco a la meva ex i ens en anem els dos de festa por ahi...
Però es clar, no tothom pot fer-ho això, ja ho entenc...
Animus, i apunta't a alguna festa de xaterus, ja veuràs quina marxa... jejeje
|
 |
|
Contactes
Registra´t
