|
SUBJECTIVAMENT SÓC
divendres 31/octubre/2008 - 11:46 371 0
De la flor saborejada se'n extreu una olor al ensumar i un gust al tastar,
uns colors al mirar, una textura al tocar, però no tothom s'endinsa en el gustós tacte de la mirada!
Miro gustosament quan les olors es tasten,
Tasto la delicadesa de les ales que et miren,
degusto la mirada de les teves olors,
oloro les poques paraules que sento.
Entre inevitables i amenaçadores sensibilitats en trobo,
no les conec, ni les voldria conèixer,
però amenaçat,
tasto, miro, toco, oloro, estimo...
Noto el tacte de la teva mirada,
miro l'olor de la teva olor,
toco l'esclafor del teu amor,
estimo sense mirar-te.
T'amaguis o no,
et conec! però voldria coneixa't més.
Ets inaccessible i fugaç,
ets a poc a poc el que vull ser,
i seràs el que seré partint del que sóc.
Sóc jo mateix, subjectivament.
|