La primer vegada que vaig sentir parlar català em va semblar la llengua més dolça que mai havia sentit i em vaig enamorar del seu so. Pot semblar romàntic, però quan algú em pregunta per què estudio català, jo li contesto: per que m’agrada molt. Aquesta passió incompresa per tothom més que un passatemps per mi significà el descobriment de les meves habilitats lingüístiques.
Jo també sé parlar català però no és la meua llengua. Jo sóc occità i mai m'a semblat el català una llengua diferent a la meua. Mai he estudiat el català i mira com escric...
Les llengües popden ser diferents i tenir limits territorials. Les fronteres no son barreres, son ponts. Els hem de creuar.
m'ha agradat molt trobar el teu perfil i saber que algu que està una mica lluny d'aquí és sensible a la nostra llengua i al nostre pais...
aviam si un dia coincidim en el xat...
si vens algun dia per aqui..no dubtis en avisar!...
molta vida!
No sé si hi haurà algun filòleg o filòloga per aquí, però
tenim un idioma que ajunta els sons de les paraules, com si parléssim
tot seguit, i això la fa idònia per a la poesia, per exemple.
I fer xat, és fer poesia... jajaja