| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Vegana
|
|
| |
Dir t’estimo
 dijous 30/octubre/2008 - 06:35  2151  18
A casa no n’érem partidaris, o si n’érem no ho sabíem. Només sentíem dir “te quiero” per la tele i, no sé si era una dita popular o cosa només de casa nostra, tot seguit algú afegia: “te adoro y te compro un loro”.
Així, la frase complerta per nosaltres era: “te quiero, te adoro y te compro un loro”
(amb el temps i la nostra descoberta dels temes del capital i el comerç d’animals exòtics vam deixar de dir-la, és clar.)
Amb cap dels meus nòvios o afers o parelles més o menys inestables tampoc no ens va sortir de dir-ho.
Quan vaig conviure durant molt temps en parella, com que ni ell ni jo no estàvem acostumats a dir-ho ni a sentin-s’ho dir però vam trobar que alguna cosa ens havíem de dir, ens vam inventar una paraula... Desprès ens vam inventar un tot un manual de com torturar-se en parella sense deixar marques, però això és un altre tema superat en el temps, la distància i l’espai :)
(Wayeah, ja dorms? és que ja he escrit més de 10 línies i com em vas dir que a la línia 10 ja et feia venir son!!!)
La primera vegada que m’ho va dir un familiar directe, jo tenia ja uns quants anyets... 38 o 39... i em vaig quedar glaçada, ja que, pel·liculera que és una, pensava que era una frase per acabar, tipus:
T’estimo... i t’he de dir que tal ha tingut un accident de moto
T’estimo... i t’he de dir que qual ha ingressat cadàver
T’estimo... i t’he de dir que em queden tres mesos de vida
Jo, evidentment, glaçada i sense respirar, esperava la segona part de la frase, i l’altre era en silenci, així que només vaig saber afegir per acabar ja amb el malson:
-I?
I llavors l’altre (suposo que flipant per la reacció) va dir:
-I ja està.
I llavors jo:
-Ah, què bé (pensant bàsicament en la segona part de la frase)
A partir d’aquell moment, cada vegada que m’ho ha tornat a dir no he sabut dir altre cosa que: “igualment”... com aquell “igualment” que et surt quan algú et diu: “Passa-t’ho bé”, i tu fas: “Ahhh igualment!!!”
Quan algú em va enviar un sms desprès d’una primera cita apassionada que deia:
“Hola cariño. Me gustado mucho. Te quiero. Nos vemos el domingo” vaig pensar que, o s’havia deixat un verb després del “quiero” i potser un qualificatiu de quantitat o un adverbi temporal... o la seva capacitat d’expressar i/o sentir i la meva estàvem a milions d’anys llum de distancia emocional.
En general, m’he trobat moltes més persones a les que dir “t’estimo” els suposa un “trabalenguas” (o que només articulen, i malament, quan estan a punt del coma etílic i llavors els surt un amor universal i transversal que acostuma a acabar amb abraçades emocionades a persones de qualsevol sexe –conegudes o no-, arbres o fanals (mira... encara no he trobat ningú com el Campbell que parla amb les estàtues! hem d'anar de festa i t'he d'emborratxar per ampliar els meus estudis eh??!!).
Jo ara ho puc escriure per mail a algunes amigues que puc comptar amb els dits d’una ma (dues femelles i un mascle per ser totalment exactes)... i ho puc dir de conceptes i altres coses, però em sembla que faig faltes quan ho pronuncio si penso en una persona... T'essgggggsssssssstimuuuu
... i com el màxim que he aconseguit que em digui, un altre familiar directe quan li truco i li dic per acomiadar-me: “un petó” és: “igualment”..., dedueixo que “igualment”, per a moltes persones (o per una tara genètica familiar), és similar a dir “t’estimo”.
La Marycler deia en un bloc seu que és una paraula que caldria dir més sovint... i em va fer pensar molt però no em vaig atrevir a contestar-li allà que jo podria estimar-la però potser només sabria dir-li: “igualment”!!! perquè potser s’hagués pensat: “mira aquesta tia!, només sap estimar si li ho diuen?” I no, no és això... és la influència del “te quiero, te adoro y te compro un loro”... “ahhhhh: igualment” ai no no... que no s’han de comprar lloros!!! ;)
El Campbell diu que malmetem el sentit si anem repartint la paraula “amor” per tot arreu... i que seria millor poder diferenciar l’afecte, l’estima, l’amor en minúscules i en majúscules...
I jo suposo que el que em passa és que... tinc encara tantes coses per aprendre i tantes paraules encara per dir!!!... per exemple... heu dit mai: Aristolòquia (que sona a aristocràcia toa loquia... que seria redundant si t’hi vas a fixar)???
Doncs avui he vist al diccionari que vol dir “carabassó”!!!
Llavors, podríem dir?:
Hola aristolòquia; te quiero, te adoro y NO te compro un loro...
No sé...
Perquè de fet... podria estimar un carabassó i dir-li-ho?
O el que és millor: Podria ser estimada per un carabassó i que m’ho digués... a la seva manera, és clar?
Que per què un carabassó? Osti... és que ni m'ho diuen ni ho dic... i amb alguna cosa he de fer pràctiques amatòries per ser feliç com una Ginjol no? ;)
Lo sé lo sé... no cal que m'ho digueu... com una cabra!!!
si és que ja m'ho diu ma mare: Nena, així no et voldrà ningú!!!
:)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
Regadora al habla
Friday, October 31st 2008, 12:54 PM
Osti tu... quantes coses interessants... em sortirà llarg... però us foteu!!! que m'encanta parlar amb vosaltres!!!
A veure,
Marycler: JO TAMBÉ!!!! Dona estupenda, divertidíssima i genial!!!
(en directe seré més tímida, eh??? Jajaja... igual et saludo dient: Hola... Igualment... jajaja)
Miss, al final et demanaré que et casis amb mi, eh???. Mira, el meu coeficient intel·lectual és normal, tirando pabajo... no hi ha cua... tu shuruuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!
De fet ma mare és més bruixa del que sembla (en tots els sentits de la frase, jajaja... que no que no, és brooooooma!!! Mami... un petó!!! (sento que ella diu: “igualment” jajaja)
Mmmmm, Cetic, mmmmm... vale, fundem una associació de defensa del Aesculus hyppocastanum (tu, per bona gent, seràs el president i tresorer... i jo la curranta... llavors, anem a fer unes veggie-burger per celebrar-ho i el Camp ens organitza la sortida cultural escultórica en forma de “essssssessss” i luego, podem fer una tesi doctoral sobre l’Amor, l’amor, l’Hamor, l’Ahmor etc. (per cert, mot bonic lo del somriure i la mirada... és molt més bona informació que les paraules... te lo disse una periodista que ha après que les lletres amb les que es guanya la vida... tenen un valor relatiu!!!)
Jeje, Poeti, jo el tema vegetal-amorós el deixo per les iniciàtiques... jo ara mateix funciono a piles... ;) Aiii Poeti, el meu amor universal es pot expressar fàcilment i amb totes les lletres... però l’amor particular... sóc una col·legiala (jaja i segur que ara he donat una imatge de faldilletes curtes i trenes moooolt interessant) Mira, que sóc una bloqueà en temes emocionals... en procés de desbloqueo (o això s’intenta!!!) i és que he tingut uns models que no podrien ser pitjors ni entrenant!!!
Dark, jo lluito contra moltes coses, però mai contra l’amor... per mi no és fàcil dir segons què, però VULL DIR-HO I QUE M'HO DIGUIN!!! i que fos cert i després... ja saps com reacciona una dona escorpí quan li fan un regal emocional? Sí? Pos eso, No? Pos informa't... Ara bé, si t’enfots dels meus afers amb les joguines, jo explicaré als 4 vents el que fas tu amb les pantalles dels ordinadors. No me provoques ehhhh? :P
Viking!!! M’agrada molt la paraula!!!! Osti, té un punt de revolució que mola!!!! Me la quedo!!!!
Camp, jo no he pensat que volguessis fer canviar d’opinió a ningú (jo tampoc que tu canviïs de cap opinió!!!!) només que m’ha fet gràcia que la Marycler i tu diguéssiu coses tant diferents, i en les que estic d’acord alhora. Ja sé... tinc problemes!!! Ei, va, munta la sortida cultural amb les estàtues :) (no al monte). Encara no sé si puc venir el 22, que em sembla que treballo, però ja et dic alguuu...
Caquèxia??? La primera vegada que em van dir aquesta paraula referida a l’estat d’una gata vaig flipar... i per tal com va acabar la gata... li he agafat ràbia a la paraula... snifff
Cat!!!! Et demano disculpes pel tema del baul!!!! De tot cor!!! De veritat!!! No era la meva intenció fer-te mal... desprès vaig pensar: "Tia, si estaves pensant en el TEU BAUL!!!" I per això vaig enviar la clau allà (vaig tenir un encontronazo brutal la nit abans i estava fatal del cap, però molt molt fatal...). Diculpa. M’estimes? Jo sí!!! Gràcies per parlar amb mi... i no ets cap carbassó. Ets una dona increïble!!! I et mereixes tornar-ho a dir... i a que t’ho diguin!!!
Msanc... ja mola ja el teu comentari... però quan ni t’ho diuen ni ho dius, ni t’ho fan ni ho fas... HOUSTON TENEMOS UN POOOOOBLEMMMA (parlo de mi eh!)
Casu, se t’enten tot... menys el fet que dius que no tens coneixements del català... joder... ja voldria jo no tenir coneixements d’anglès així!!!
Puka... és veu que hi ha moltes famílies on dir-ho no cal... però és genial que hagis tingut models per estimar i sentir-ho sense arribar a extrems negatius per als altres. Genial. Genial!!!!
Aiii, Quim... jo havia pensat demandar els meus papis per mala socialització, aïllament emocional i sensorial i altres coses (és broma!!)... però llavors vaig pensar... i ells, joder, si prou feina tenen en sobreviure amb aquestes programacions... saps què és el realment important? Doncs que si no et funcionen a tu, facis el que calgui per trencar-les i aprendre’n de noves. És complicat però igual trobes algú que t’ajuda a fer-ho (jo no et serveixo... ja que també necessito mestres!!!)
Dopo, com que tu ets un home que ha decidit que seria ideal que una dona t’estimés tant que arribés al punt d’odiar-te i així ja tindries tota la feina feta... pos no sé ni que dir-te. Ara... que m’hagis dit regadera m’ha tocat la moral... podent ser una cabra montesa... qui voldria ser un estri en mans humanes!!!??? Al monteeeeee!!! :P
Mariu, preciosa, tu sí que sabes!!! Si no sabem fer-ho amb nosaltres.., com podríem estimar les altres??? Aiiii, tants anys per aprendre unes bases noves!!!! Però més val ara que mai, oi?
Petons, guapos, guapes, xulos, xules, estimades, estimats... i molt d’amor (en totes les formes que vulguem experimentar i la vida ens posi en safata!!!)... què... qui s'hi posa???
:P
|
|
casu |
dir t'estimo
Friday, October 31st 2008, 5:26 AM
Crec que es una paraula que la fem servir molt ( a vegades massa) i moltes vegades la diem per que es el que l'altre espera,no per qué ho sentim,llavors ens queda un mal cos per haber-ho dit! Ja es nota amb el gest,la mirada, el tó,si t'ho diuen per que sí, o t'ho diuen amb el cor a la mà.
de toptes maneres quan ha vegades s'ha de dir, per qué sentir un T'ESTIMO, amb totes les lletres i quan menys t'ho esperes es ............,no em surt la paraula.
Parlant de paraule, una que em va fer molta gràcia i fins l'any passat no vaig conéixer ATSUCAC,hahahaha,em va sonar a estranger,es nota que no tinc molts coneixements del català,però en vaig aprenent
Fins aviat
Casu
|
|
cat_woman |
Paraules
Friday, October 31st 2008, 4:08 AM
Uis,és la primera vegada que faig un comentari a un bloc teu!!!!!!La veritat és perque em sento com un carabassó al teu costat.
Sóm molt diferents tú i jo,això no vol dir que no compartim algunes coses que dius,però per a mi dir t´estimo i que m´ho diguin és molt i molt important..............perque li dic i m´ho diuen els meus fills!!!
A nivel rel.lació personal,moltes vegades no cal dir aquesta paraula,només amb una mirada o un gest ja es veu,i pel contrari,a vegades et diuen t´estimo i realment volen dir...........vinga nena et vens al llit o quê???
Jo només li he dit a una persona t´estimo i no em penedeixo,encara que ja s´ha quedat al "baul de los recuerdos"
Vinga els sentiments no es poden dominar i el cor parla moltes vegades per nosaltres.
Jo estimo moltes coses,la vida,els meus fills,els amics...........i per cert MAI HE COMPRAT UN LLORO!!!
CAT PETONS I UPSSSSSSSSS SEMPRE HI HA UNA PRIMERA VEGADA.
|
|
campbell |
Si és que...
Thursday, October 30th 2008, 8:16 PM
suposo que en aquest tema les opinions són molt dispars. I, com de forats del cul, cadascú en té la seva. Ara bé, que quedi clar que jo no intento convèncer a ningú de res, que simplement exposo una manera de pensar.
Per altra banda, a casa no s'ha estil·lat mai aquesta paraula, i tot i que jo l'he fet servir en alguna ocasió (erròniament), sempre m'ha costat molt. Com si enlloc de dir "T'estimo" estés dient "demà caurà un meteorit i només moriràs tu, ja és mala pata, no?". No ho sé, em costa.
Al final haurem d'anar a emborratxar-nos i parlar amb les estàtues, veureu que no tenen desperdici...
aristoquè?? no ho coneixia això. A mi sempre m'ha agradat la paraula caquèxia, no sé per qué.
Les cabres en el monte, Vegana; tu aquí, amb el cap ben disposat a que se`n faci ús.
|
|
Poetigat |
Dir t'estimo
Thursday, October 30th 2008, 7:46 PM
Com que carabassons, i les pastanagues què? No estàvem amb les pastanagues...?
Una petita experiència personal. Jo ahir vaig discutir una mica amb una amiga, i després li vaig enviar un mail que acabava dient-li que l’estimava molt (com amic, no liem la troca). Avui hem parlat per telèfon i ara crec que hem quedat amics com d’ençà molt de temps que no erem. Potser té poders màgics aquesta paraula, de tant en tant...
A mi em passa, en general, una cosa molt curiosa amb aquesta expressió. Amb certes persones que estimo o he estimat em resulta facílissim usar-la, com amb aquesta amiga (no era pas el primer cop que li deia), i amb d’altres, en canvi, sobretot amb les de la meva família, em resulta o m’ha resultat sempre metafísicament impossible usar aquesta expressió (malgrat estimar-les també).
Vegana, m’ha sorprès conèixer el teu bloqueig general amb aquesta paraula, demostres tanta capacitat d’ amor en tants dels teus escrits que em pensava que era fàcil trobar-la en boca teva. El que està bé recordar sempre és que no cal pas dir “t’estimo” per estimar de debò, i no oblidar tampoc mai, que no tothom que et diu “t’estimo”, t’estima realment.
|
|
misselvis |
hola
Thursday, October 30th 2008, 7:33 PM
ja ja ja ja ja ja ja ja ho sento però la teva mare està equivocada, tu deus tenir una cua d'homes i dones esperant però es que els/les pobres no et deuen arribar a la sola de la sabata ja ja ja ja tens tant de cervell que un dia petaràs ja ja ja, escolta a casa meva tampoc es deia aquesta paraula, però com que jo sóc la rara de la family doncs sí que la dic, és tant bonic el que significa i mira, és de les poques paraules que m'agrada com sonen en francès, per cert, molt subtil la teva manera de lligar eh? ji ji, un petó Vegana.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
