| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Vegana
|
|
| |
Eutanàsia
 dijous 30/octubre/2008 - 04:26  792  16
Eutanàsia
Avui a les 10.30 acompanyaré la Txell i el Quim, dues de les persones que més estimo d’aquest món, al veterinari. Allà durem el Bac, un galgo que van rescatar de Sevilla, on va jeure durant tot el seu primer any de vida tancat dins una habitació minúscula d’un cortijo, sense llum, sense sol, només menjant rossegons de pa i aigua, sense cap contacte amb altres persones o animals.
El Bac deu tenir 10 o 11 anys. Fa un temps li van diagnosticar un càncer que li ha envaït el cos, que fa que no pugui controlar l’esfínter i que li hagin aparegut tot de fístules que van drenant constantment un líquid sangonós i purulent i que s’hagi aprimat tant com ho pot fer un galgo, o sigui ensenyant-nos tots els ossos que té al cos.
El Bac ha viscut tant feliç com ha pogut amb la Duna, la Kira, la Kimba, la Txintxana, i la Bitxo. Totes recollides de situacions d’abandonament i/o negligència. I amb tots els gats i una cotorra i tortugues i coloms i una garsa i pardals i no sé quants bitxos més que han anat apareixent quan s’han creuat els nostres camins i els ha calgut ajuda.
El Bac ha viscut tant feliç com hem sabut fer-lo.
I ell ens n’ha fet a nosaltres.
I avui ha arribat el seu moment de partir.
No entenc com a algunes els costa tant poc treure la vida. Quin gaudi pot haver en fer-li tancar els ulls a algú? En prendre-li el sol, i la pluja i els núvols i els estels i els somriures i l’escalfor i el tacte i el joc i el fred i el córrer i l’aturar-se a respirar i sentir l’aire glaçat o calent entrant-te pel nas i per la boca. Com es pot prendre a algú tots els llavis per besar, tots els colls per mossegar, tots els cabells per acaronar? Com es pot prendre la vida sense sentir que la perds tu també una mica?
Nosaltres, malgrat que sabem que ja no té camí d’esperança, que només li queda l’agonia per traspassar, ens sentim neguitoses pel fet de tenir la capacitat de decidir posar fi a la seva respiració i als batecs del seu cor. A tancar-li els ulls.
El dret de fer-ho, el deure de fer-ho, no treu que l’acció de conduir-lo a morir sigui un daltabaix.
Avui el Bac tancarà els ulls per sempre i ja no veurem les seves cames de ballarina creuades, ni sentirem mai mes la seva veu, ni el podrem veure jugar amb la Bitxo, ell amb tanta delicadesa, ella amb tanta força bruta.
El Bac ja no tornarà a cridar quan s’acostin els senglars, ni quan la guineu rondi per fora, ni quan un cotxe desconegut s’aturi al camí, ni mourà la seva llarga cua feta tota d’ossos prims i tan mòbils.
Avui no plou
I malgrat el sol, tindrem els dubtes de sempre, és vida un dia més? Importa realment el temps? És el que ell voldria?
Ens consolarem pensant que és el que cal fer. Però el fet jaurà amagat en una habitació minúscula, sense llum i sense sol, dins el nostre cor, per sempre.
Avui el Bac per fi correrà lliure del seu dolor i del camí de l’agonia.
Tot i que el preu que cal pagar per això, sigui morir-se.
Una abraçada molt forta
i per al Bac, un bon viatge
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
beatrice |
continua
Thursday, October 30th 2008, 10:53 PM
comencaran el seu viatge,l teu bac avui,i ho sento moltissim,de debo vegana,com per els meus amics que estaran sempre a dintre del meu cor,el meu gos,els meus gats la mila i en pippo,un petò molt fort i vinga anims que en Bac ara ja no pateix eh maca ,una abraçada molt forta i anims,petons
|
|
beatrice |
aiss quina llastima!!!!!!
Thursday, October 30th 2008, 10:45 PM
per en Bac,pero avui ha acabat de srofir el pobre,i ha sigut un gos molt estimat si,jo tambe vaig de petita perdre el meu gos aixi, tenia 13 anys el pobre, ja no volia animals de tant que l,amava era una persona mes de la familia,pero varem agafar un altre gos i despres vaig començar amb els gats,i si mhe trobat devant ja dues vegades a agafar aquesta decisio pero quan veus que no hi ha mes remei i els veus patir tant ja saps que per mes que no ho volguis ho tens que fer per treureli el dolor ,el patiment del cancer,o de una malatia que ja no hi mes que fer,i aixi
|
|
dark990 |
arriba la fi pel Bac...
Thursday, October 30th 2008, 9:25 PM
pel esquirol inert a la carretera, pel malalt de l´habitació 1A, per qualsevol desconegut al costat de casa o a l´Africa....però la vida s´obre camí en qualsevol racó del món, un petit cadell de gnyu, de lemur o un poltre, un nadó al Txad o a Berlin i veuran per primer cop la llum del sol demà al dematí i seran la garantia de renovació de la vida com fa centenar de mils d´anys enrere i faran girar la roda de la vida com ahir, com avui com demà, per sempre, tot passa...tot.
|
|
noietdbcn |
m'ha arribat
Thursday, October 30th 2008, 4:08 PM
Jo, home de fe i noi jove. Ja he fet testament, he ordenat que davant la possibilitat legal vull que em desconectin, vull morir feliç i no viure en continua lluita.
Qui sap, en Bac avui ha fet allò que algun dia tots, tots i cada un de nosaltres farà, tant de bó tothom ho pogues fer tant dignament com ell. Avui, m'ha arribat la noticia d'una altre mort. Una dona de 54 anys, llarga malaltia, ens deixa. Penso que a ella, després de veure-la patir, l'hagues agradat ser el Bac.
Gràcies pel text, gràcies!
|
|
Vegana |
Moltes gràcies
Thursday, October 30th 2008, 3:36 PM
Llegir els vostres comentaris, les abraçades, els petons, els ànims, les vostres experiències amb les pèrdues, el vostre dolor actual per una pèrdua d’infantesa, la vostra capacitat per estimar... els noms tant bonics que heu triat pels vostres companys de vida... ha estat molt gratificant.
El Bac ha marxat tranquil. El veterinari s’ha fet creus de veure’l tant sec, gairebé no s’aguantava dret, de fet l’hem dut a pes en una manta. Ahir ja no va voler sortir de casa. Ja no va voler robar el menjar dels gats com feia sempre, només anava d’un sofà a l’altre, al damunt d’empapadors, neguitós quan no dormia, intentant llepar-se totes les ferides i netejar-se el cul que no li parava de rajar en una barreja de sang, femtes i líquids i que ell segurament volia amagar dels altres animals. Si li tocaves l’entorn es queixava. Els altres van començar a ensumar-lo i a marxar del seu costat. Quan comencen a fer això, ja saps que comença el compte enrere. A la vida en llibertat, un animal a punt de morir és un blanc fàcil per ser depredat. La preservació de la vida fa que els sans fugin dels malalts i els malalts busquin un racó de pau per amagar-se i morir. Els gats, fins i tot, poden intentar marxar de casa... o buscar un racó tranquil i entaforar-s’hi esperant la mort.
Bé, doncs: GatMiau, Mariu, Kyn, Bertran, Puka, Miss, Poeti, Minnie, Dopo, Eponin, Martolina, a les que ens escrivim sovint les unes a les altres, a les que avui ho hem fet per primer cop, us en dono les gràcies i us envio un petó particular per cada un dels vostres comentaris.
|
|
GatMiau |
Estic molt trist :'(
Thursday, October 30th 2008, 11:56 AM
M'ha semblat una historia molt trista, pero a la vegada esperençadora, el Bac segur que ha tingut una vida molt feliç, pero desgraciadament, a consequència de la malaltia estarà patint. Trobo que es una desicio inevitable aquesta de la eutanàsia, ja que no val la pena allargar l'agonia que deu estar passant. Ara nomes quedaràn els records dels bons moments que haureu viscut amb el Bac, i que es mantrindran sempre a la memoria.
Tinc un gat que te 13 anys, i puc posar-me a la teva pell, el tinc des que era petit, puc dir que no tinc records on hi ell no hi apareixi. El meu gat forma part de mi, pero se, que algun dia em tocarà passar pel tràngul en primera persona de veure com d'un dia per l'altre desapareix de la meva vida. Me l'estimo moltissim, i per mi, es molt mes que un animal.
|
|
misselvis |
hola
Thursday, October 30th 2008, 8:15 AM
m'hi he trovat dues vegades en aquesta situació i el meu gat preciós està malalt , és vell (té 17 anys) ell està molt content i no pateix, però com les altres dues vegades, si arriba un moment que ja no viu bé doncs ho faré una altra vegada, ja se sap, és llei de vida i com els meus gats han viscut molt bé també vull que morin bé, és un moment molt trist (no em veus, però estic plorant com una magdalena) però s'ha de fer, tant de bo tots els animalons estiguèssin tant ben tractats com els que tenim nosaltres, un petó molt gran que sé que avui no serà un bon dia per a tu.
|
|
Poetigat |
Eutanàsia
Thursday, October 30th 2008, 7:22 AM
No només, de vegades, massa sovint diria jo, la conducta humana té coses molt cruels, com també les té la natura: l’enfermetat, la mort... Són coses que jo personalment no arribaré a acceptar ni entendre mai. L’eutanàsia és un bé que no només s’hauria de poder aplicar als animals, si no també a les persones per decisió pròpia, quan s’escaigui, en situacions com aquesta. Em sap greu tot això del Bac, no li donis més voltes, són situacions sense sortida.
Ànims i una forta abraçada.
|
|
Dopoulus |
suposo...
Thursday, October 30th 2008, 6:13 AM
Que la decesió deu ser la més equilibrada,suposem que per al gos(que no crec que sigui per l´engorros de tenir-lo malalt a casa).Jo personalment he tingut forces animals a casa,i per ara no m´he vist en aquesta situació,han mort de vells o de forma accidental,però a cops em dona per pensar que faria en una situació semblant i la veritat es que he arribat a la conclusió,que lo basicament important es provar d´empatitzar amb l´animal(cosa no facil,però no obsatnt,possible),crec que en aquest tipo de tessitures mai de la vida quedem satisfets nosaltres,perquè al cap i la fi perdem un animal al que hem estimat,i aixó no es reprable.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
