Plou i a defora bufa es vent
Que me fa sentir petit com un granet d’arena
Estic dins del llit estic ben calent
Avui ja no em mouré d’aquí
Plou i a defora bufa es vent
Que dorm es meus sentits i aixeca sa tempesta
I aquest tic a tic que a jo representa
Música i cançons i un bon grapat d’emocions
Plou i a defora bufa es vent
Jo som com un rupit ajupit dins un ullastre XXXXX
Mig embadalit escolt s’aigo caure
I avui ja no em mouré d’aquí
Plou i a defora bufa es vent
Que dorm es meus sentits i aixeca sa tempesta
I aquest tic a tic que a jo representa
Música i cançons i un bon grapat d’emocions
es senyal de terra humida
d’herba verda i de frescor
tornarà l’ocell que donà vida
desperta’t i vine
aquest temps convida a fer l’amor
...tens raó! Quan plou al cor obres un paraigües imaginari que et tapi millor fins i tot que un de real.A dins hi poses amics,algú que et mimi una mica (val la mama,un germà, un amic o el gosset o el gat que et llepen quan estàs trist..) i poses coses que t'agradin,música,bombons, un llibre...i esperes a que es curin les ferides i puguis tancar el paraigües i sentir altra vegada l'escalfor del sol.
l'aigua és vida, aquest temps és pesat però també és romàntic, misteriós, tràgic, m'agrada el poema, Dupond quan plou al cor també se't fa més gran, un petó als tres!!!
...que xulo,imagina,aquest migdia tot mirant per la finestra com queien uns flocs de neu ben ufanosos,aquí al poble.I tot emblanquinat.
I ara aquest poema,escolta...es veritat,aquest temps convida a sentir.
M´ha agradat. :-)
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't