| |
Poetigat |
En què crec jo
Wednesday, October 29th 2008, 1:23 PM
Que vull que morin ho diu la cançó del Dylan, i també ho dic jo, citant-la. No confondre amb voler matar-los, que jo no sóc com ells. Però sí, el món començarà potser a funcionar el dia que desapareguin gent com el Bush i sobretot, els que hi ha darrera seu, (pobre titella ignorant i incompetent com era el Bush), Cheney, Rice, Rumsfeld, etc. Mentre gent com aquesta a USA i a d’altres bandes posin per sobre els interessos econòmics d’un pocs, menteixin, matin i manipulin i a sobre ens la vulguin colar en nom de la llibertat i la democràcia... No tenen perdó ni del seu Déu.
Em sorprèn que tu, Persi, sempre citis que estàs en contra de la pena de mort. Una guerra injusta com la de l’Iraq (si és que hi ha guerres justes que seria tema per un altre debat), que ha matat i encara mata tanta gent innocent, no és com una pena de mort massiva? És més, els republicans defensen la pena de mort, com dius que prefereixes el McCain, doncs?
Té raó la Vegana, en un món ideal pel meu gust, tampoc manaria ningú, o manariem tots junts, però mentre hagi de manar algú, hi ha nivells de com es poden fer les coses. Sens dubte, pitjor que el Bush a cap nivell és difícil. Per això defenso que guanyi l’Obama, malgrat tampoc tingui grans esperances dipositades en ell. Reconec que és una persona engresacadora, sobretot si el comparem amb la majoria de líders mundials que corren avui dia pel món. I no tinc cap model que m’agradi on emmirallar-me. Ara mateix només puc triar entre el pitjor i el menys dolent, per exemple, prefereixo les democràcies a l'europea que l’americana, tot i que tampoc m’agradin. Crec que el bipartidisme és la mort de la democràcia.
Crec que criticar el poder sempre és una cosa sana i higiènica mentalment. A més, jo mai defenso cap privilegi personal (que d’altra banda no tinc) perquè mai defensaria gaudir de cap privilegi que no pugui gaudir qualsevol altra persona del món. A mi m’agradaria viure en un món on això s’acomplís, un món on no hi haguessin privilegiats. I allò del “somni americà” és un “camelo” tan gran com el de les armes de destrucció massiva.
|
 |
Vegana |
Parlo com a Poetigata (negra)
Wednesday, October 29th 2008, 8:46 AM
Eii, Persi, dir que ens fa feliç la mort de la gent és tant inapropiat com dir que no ens en fa... de fet, ara mateix està morint la gent a carretades i no sentim ni fred ni calor... just perquè és impossible que el nostre cap i cor processin més informació que la que necessitem per viure i/o sobreviure. Dit això, tret d'algunes persones tocades per l'estima absoluta als altres èssers humans (com diuen de Jesús i alguns budistes) la resta de mortals anem fent amb tot allò que sentim i preferim que les bones persones durin més temps (ja que, morir-nos, totes ho hem de fer).
No hi ha cap govern que ens pugui fer felices. Precisament és el concepte de govern el que ens fa poc felices.
Alternatives... amb el nostre fabulós cervellet, hauriem d'inventar-nos una forma de viure menys traumàtica (total per quatre dies que som aquí, mira que ens l'arribem a complicar!!!)
Tu perquè ets una bona persona que sempre pateixes pels que han de prendre decisions... total, estar a l'altre costat només ens fa fàcil el patalejar... :P
va, que sé que fer contenta a tothom és impossible... pobretes les que manen que se les estima tan poqueta gent... i les que suposadament les estimen, els volen fotre el lloc!!!! (Has vist All about Eve??? va del món del cinema... però és essencialment el mateix).
La llibertat d'informació suposa això... de tant en tant no poder-ho controlar tot per tal que sembli que existeix... però de fet, a la gent que l'únic que li interessa és anar fent dia a dia, poc li importa si el que està dalt de tot és blau o vermell, pq al cap i a la fi, la seva vida serà igual de merdosa (o de meravellosa)
I pel que fa al monarca... d'ençà que el Mikimoto va rebre els clatellots de La Caixa que les coses han anat virant una mica, del negre absolut al gris marengo... tot i que no es puguin fer desaparèixer les seves fotografies amb la purificació del foc... (tot i que penso que es poden fer coses pitjors amb una foto que cremar-la!!! però no penso cagar-la per escrit :)
:P
|
|
Poetigat |
Afegiré alguna cosa...
Wednesday, October 29th 2008, 7:29 AM
Jo no defenso cap dels governs que has esmentat, Persi. I sí, es poden riure d’ells mentre des de les seves poltrones ells es riuen de la resta del món. I això que no hi ha censura informativa, i de moltes altres menes a USA, senzillament, no és cert. Quan la guerra d’Irak i les mentides descarades sobre el “camelo” de les armes de destrucció massiva, cap mitjà informatiu important es va atrevir a portar-los la contrària, per por que no els titllessin d’antipatriòtics, després del 11-S. I prova de fer una exposició artística atacant els seus símbols religiosos o patriòtics, a veure com te’n surts en el país de la llibertat!
Jo seré feliç quan el Bush i tots els “Masters of war” de la seva mena morin. I espero que morin aviat. Seguiré els seus taüts en la pàl·lida tarda, i observaré mentre els baixen fins al seu últim repòs.. I em quedaré aturat davant la seva tomba per assegurar-me que són ben morts! Aquesta cançó del Dylan sempre em posa la pell de gallina, és sensacional... I, per desgràcia, s’ha de recordar tan sovint quan fem referència als EEUU!
|
|
|
Contactes
Registra´t
1223 
5
