|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
|
Un dels problemes d'Obama. Preguntes -de bona fe- pel sarralenc.
dimarts 28/octubre/2008 - 06:43 726 12
Es que tots els anti-USA volen que guanyi ell. Jo, només per aquest fet, ja apostaria per McCain. Es si fa no fa el mateix que els espanyolistes no paren de parlar malament dels partits nacionalistes catalans i bascos.
La polÃtica de Bush ha estat un desastre? Era fà cil fer polÃtica als USA després dels atemptats de l'onze de setembre? Pot comportar-se els USA com si no fossin una potència mundial, quan les altres potències, com per exemple Rúsia o Xina són infinitament menys democrà tiques?
Jo crec que el problema que tenim els europeus amb els USA és que només veiem els seus defectes i cap de les seves virtuts. Obama, justament,Â’demostra que es pot arribar als USA. Els europeus, convençuts com estem de la nostra superioritat, esperem que els ianquis ens treguin les castanyes del foc, mentre crÃtiquem hipòcritament la seva manera de fer.
Una altra cosa que em crida l'atenció és que des d'aquà ens atrevim a veure els presidents dels USA com si fossin poc menys que subnormals. De debò creiem que el paÃs més poderòs del món, el que té les universitats millors del món, agafa el beneitó del poble per a presidir-los?
La presidència del Bush ha estat una de les més complicades dels USA pels atemtats de l'onze de setembre. Si aquests atemptats haguessin estat a Barcelona, m'agradaria veure quina seria la reacció dels progres del paÃs. I, sÃ, en polÃtica econòmica ha errat al no haver fet marxa enrera en les hipoteques escombreries, que va crear Reagan i van continuar el seu pare i Clinton.
Però la cosa és que de la mateixa manera que els espanyolistes volen que guanyi el PSOE o el PP, els anti-americans volen que guanyi Obama.
Sarralenc, Obama no serà caòtic?
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Vegana |
SÃ senyora, no senyora!
Wednesday, October 29th 2008, 10:21 AM
Ui sÃ, l'aigua... però avui em faria mandra posar-m'hi... amb aquest fred!!!i res de sirena... que nedo com les gosses: plaf, plaf, plaf...
Ara no tinc la info que desava sobre els conflictes de l'11-S i la treva d'Euskadi... se'm va fondre el portà til... i no sóc gaire endreçada fent còpies cosa que ja hauria d'haver après... tot arribarà , ja vaig entrenant pq tot es fon cada dia més rà pid...
Jo tampoc l'hagués mort... quan ho vaig veure em vaig quedar glaçada... per molt malparida que sigui una persona, quan li prenem la vida li prenem tot el que té. I prendre-li tot a algú, em sembla massa. La vida no s'hauria de poder prendre...
Aiii el Walt!!!
Creo que podrÃa volverme a vivir con los animales.
¡Son tan plácidos y tan sufridos!
Me quedo mirándolos dÃas y dÃas sin cansarme.
No preguntan,
ni se quejan de su condición;
no andan despiertos por la noche,
ni lloran por sus pecados.
Y no me molestan discutiendo sus deberes para con Dios...
No hay ninguno descontento,
ni ganado por la locura de poseer las cosas.
Ninguno se arrodilla ante los otros,
ni ante los muertos de su clase que vivieron miles de siglos
antes que él.
En toda la tierra no hay uno solo que sea desdichado o venerable.
(tot i que afirmo que això de "desdichado" no ho va escriure dins d'un laboratori, un circ, un zoo, una plaça de toros, una granja industrial, etc!!! no és que estigui en contra de l'individuocentrisme... és lògic! però no és suficient... crec que cal ampliar els cercles: jo, famÃlia, amics, grupalitats, humanitats, vida sencera... sin prisa pero sin pausa...
:)
|
|
sarralenc |
Tens molta raó, Persi!
Tuesday, October 28th 2008, 10:52 PM
És veritablement un plaer contestar-te a les teus preguntes, Persi.
Primera:Per començar estic TOTALMENT d'acord amb tu en lo que es
refereix al sentiment de tants europeus anti americans.
"és que només veiem els seus defectes i cap de les seves virtuts"
dius molt acertadament. Jo estic en deute als EEUU des de que hi vaig
anar a estudiar a finals del 40 i principi dels 50. Mai no havÃa trobat gent
més amable i hospitalaria.Malauradament hi havÃa discriminació
contra els negres; moderada al nort, molt forta al sur.
Però jo vaig gaudir de les millors amistats i
com diuen avui a Catalunya, un "molt bon rollo". Hi havia un esprit de
"fair play" i ecuanimitat realment envejable.
Segona: veure als presidents dels EEUU casi com a subnormals, té
"certa" explicació. Hi han hagut casos en que els "poders darrera la trona"
sà que han escollit un diguém "manipulable" per fer-li fer el que
els veritables poders volen ( el Bush junior, pot haver sigut un).
Al començament del seu govern tothom deia que Dick Cheney
era el que manava. ¿Quà n hi ha de veritat? qui ho sap?
A vegades el "titella" els hi surt "respondón" com va passar
amb Truman que va aturar al popular y simpà tic "heroi"
MacArthur i el va destituir a la guerra de Korea.
Tercera: tens raó novament. La presidencia d'en Bush ha estat
una de les més complicades per lo del 11 setembre.
El que NO TE PERDÓ (encara que el meu lema és
1-agraïr 2- PERDONAR 3-no tenir por i 4-no odiar)
és haver atacat a Irak EN LLOC DE COMBATRE
BIN LADEN i AL QAEDA!
La guerra de l'Irak li costa als EEUU 10 mil millions de $
al MES. ¿Quans estudiants es podrÃan financiar els seus estudis,
o quantes families podrÃen "gaudir" de la seguritat social que ara
NO ESTAN ENCLOSOS?
Quarta: Estiguis tranquil, Persi. En Obama és molt més CENTRAT
del que molts es pensen. N'hi ha que el consideren massa de dretes
perque no és incendiari.Com tothom, algún defecte deu tindre;
però fins els seus adversaris no n'hi han pogut trobar gaires i han
d'acusar-lo de que "no esta preparat" . Demà passat l' aniré a veurel
a Sarasota, on farà un discurs al Ed Smith Stadium.
Em sap greu no haver traduit el missatge del ex-congresista
REPUBLICÀ que votarà per Obama. A continuació
transcric el missatge "original" en anglès:
"My Choice: Obama
By Charles McC. Mathias Jr. Tuesday, October 28, 2008; A17
In one week, Americans will face a momentous choice. We must decide which of two talented, patriotic individuals is better suited to set the course for the nation and steer it through a stormy sea.
I have known John McCain for many years, even before he was first elected to the House of Representatives in 1982. And like so many other television viewers, I have come to know Barack Obama as he has made his spirited quest for the highest office in the land through this long and unprecedented campaign.
Sens. Obama and McCain have vastly different backgrounds and strikingly different visions of how America should navigate these tumultuous times.
For me, the decision on who should be the next president transcends private friendship or political affiliation.
My decision is based on the long-range needs of our country and which of these two candidates I feel is better suited to recharge America's economic health, restore its prestige abroad and inspire anew all people who cherish freedom and equality.
For me, that person is Barack Obama.
This decision, and this hard-fought race, have been difficult for me.
In 1860, my great-grandfather ran for the Maryland Senate from Frederick on the anti-slavery Republican ticket At the top of that ticket was Abraham Lincoln In 1912, my grandfather rallied to Theodore Roosevelt and the Bull Moose.
Most of the Mathias family has voted Republican ever since.
In 1964, as a Republican member of the U.S. House of Representatives,
I astounded many of my friends and supporters by voting for Barry Goldwater, despite disagreeing with many of his views and despite his lack of support in my congressional district.
I publicly endorse the Democratic candidate for president with a sense of the historic significance of the choice before us all.
I believe that Obama's inspirational leadership, contemplative nature and well-reasoned, forward-looking policies offer our troubled nation a real opportunity to face and overcome its many challenges at home and abroad.
On an array of domestic issues, including health care, education, tax policy, the environment and alternative energy sources, Obama promises a clean break from the recent past and tangible hope for a return to fiscal responsibility, economic security and true environmental stewardship, all of which are essential to restoring our greatness.
Now, Obama must be aware of the hopes that he has raised through his discussion of these issues. Many people will rightly take his words as his commitment and will judge him accordingly.
On the international front, his thoughtful and responsible approach to extricating our troops from Iraq, reallocating our finite resources elsewhere in the war on terrorism, and reviving effective use of our diplomatic corps all warrant our support.
To be successful in these endeavors, Obama must be an active student of history. In attempting to bring peace to the Middle East, for example, he should recognize that the United States has played a role in the region since Franklin Roosevelt went to Saudi Arabia to meet with King Abdul-Aziz.
Obama must appreciate that he is not writing on an empty page and will need to be sensitive to that which has come before him.
Obama represents the better choice to successfully address the issues that dramatically affect the health and well-being of our nation today.
The fact that he is also a black American adds special significance for me as someone who was witness to and participated in at least a part of the past century's discourse on civil rights.
Throughout my career in public office, I was involved in the effort to come to terms with our country's troubled history of race relations.
I am proud to have helped enact several of the landmark civil rights laws that have been the cornerstones of our national response to the inequities perpetuated by racism.
This is a moment in our national life that could scarcely have been contemplated at the beginning of my career, and one that I believe our country should savor.
This election is a milestone in the journey of our society to greater openness and flexibility, qualities that will serve us well as we confront the global challenges of the 21st century.
In these extraordinary times, Barack Obama has made a better case for why he is the right choice for president.
He has earned my vote.
The writer, a Republican, represented Maryland in the U.S. House from 1961 to 1968 and in the U.S. Senate from 1969 to 1986"
PERDONEU ME L'ANGLES i lo llaaaaaaaaaaaaaaaaaaarg
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|