| |
Un dia amb pluja.....
 dimarts 28/octubre/2008 - 09:39  508  5
Si amics i amigues del xat, avui aqui Lleida esta ploent, i segurament a quasi tota Catalunya també. Són aquells dies en que les persones pensem en la nostra vida en particular, o almenys això hem passa a mi. Són aquells dies en el que estas tancada a casa, i passa tota la vida pel teu davant, lo que has fet, o lo que te esta passant. Aquests dies de pluja te fan adonar de la soledat amb la que vius, que per molt que ens costi te n'adones de que aquella persona amb la que has estat tant temps junts ja no hi és. Ja sigui per una raò o per una altra.
Doncs escric aquest article, perque per primer cop desde que m'he separat, és el primer dia de pluja, en la qual estic feliç, ja no trobo a faltar aquella persona amb la qual he passat la meitat de la meva vida amb ell, i me n'adono que també és bonica la soledat, perque la paraula soledat s'hauria de matissar una mica més, a veure estic sola no tinc a cap parella al meu costat, però tinc una filla que és lo més gran que el món m'ha pogut donar, a la qual li dono moltissimes gràcies d'existir, i també perquè tinc uns amics admirables, llavors la veieu com la paraula soledat s'hauria de matissar una mica més? Per mi la paraula soledat és no tenir ningú a la teva vora, ni amics, ni familia, ni res de res. I per això hem de donar gràcies i no tornar a dir la paraula soledat, perquè abans o ara o més endevant aquesta paraula se'ns oblidarà de la nostra memòria, jo ja començo a esborrar-la mica en mica..... jajajajja.
Si jo faig memòria cap enrere, he passat els meus 2 últims anys tancada en una presó dins del meu cos, no me'n adonava res del meu voltant. Era la noia més infeliç amb la que te hi podies trobar en aquest planeta. Desde que hem vaig separar, al principi de tot costa molt, i molt os ho puc assegurar, és perquè és una de les experiènces més desagradables que pots viure, però al cap de uns mesos hem vaig adonar que era lo millor per tots dos, almenys per mi, és la millor decisió que he pres en aquesta vida, deixar al meu ex, i ara sóc una noia completament nova tant per fora com per dins, sóc una noia molt feliç, torno a ser aquella persona que era abans, la noia d'abans de passar aquests dos últims anys de calvari. I s'ha de viure i molt la vida perquè el que ens espera pot ser molt dur, però també pot ser molt maco. Per això dic que s'ha de viure, i disfrutar de cada segon, minut, moment, dels dies, de les setmanes, perquè la vida passa molt ràpid, i s'ha d'aprofitar al màxim tot. Ara ja torno a somriure com abans, cada dia només que m'aixeco ja tinc la meva rialla entre orella i orella, i això es molt maco, encara que faci pluja, vent, nevi, etc.... dins del meu cos cada dia brilla el sol encara que el temps hem porti la contraria, però dins meu el porto cada dia el sol.
Així que os dic a tots pels que esteu passant per uns mals moments, que tot això os passará i no mireu mai cap enrere, sempre s'ha de tirar cap endevant... ser fortes, amb valentia per poder viure el que ens vindra.
Un petò molt fort a tots i a totes......
PD: Os deixo la meva canço preferida..... com ja sabeu la majoria, jajajjaja.
es.youtube.com
Lo més bonic d'aquesta canço és la lletra i tenim que fer-li cas...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
