| |
Colors
 dilluns 27/octubre/2008 - 02:54  2702  2
Sota la majestuositat de la Catredal de Notre Dame un pintor parisenc treballava amb la seva nova obra d’art. Era una obra especial per a ell, s’hi havia implicat tant que feia temps que buscava combinacions de colors noves, fresques…La seva paleta, tacada dels colors de cada estació de l’any, n’era testimoni. Alguns turistes passaven llargues estones observant com el quadre cobrava vida a cada pinzellada i gaudint alhora de cada gir amb què l’autor els sorprenia. Era un quadre realment sol.licitat, abans d’ésser acabat ja havia tingut una desena de compradors, però molts eren turistes que havien de marxar i en Bernard, que així es deia el pintor, no estava disposat a acabar-lo amb presses. A poc a poc, el llenç s’havia convertit en un paisatge idíl•lic. En Bernard havia viscut tota la seva infantesa en una caseta de camp amb els seus pares; allà cada estació de l’any li havia inspirat una màgia que s’havia promès transmetre algun dia i tot just ara ho estava fent…
Tot d’una, una pluja traïdora que no havia amenaçat abans, va trencar la bombolla artística en que tant en Bernard com la resta de pintors s’aïllaven cada cop que creaven més enllà dels seus somnis. Ràpidament, el pintor, va tapar la seva creació més protegida, sense sospitar que la mala fortuna havia fet que el llenç es mullés tot just abans d’embolcallar-lo amb cura per a evitar-ho. Quan la pluja va parar, en Bernat es va disposar com de costum a continuar la seva feina però…quan els seus ulls van topar amb la malifeta d’unes quantes gotes de pluja el seu món es va ensorrar; el llenç albergava únicament taques de colors. En Bernard intentava endevinar on era cadascuna de les seves pinzellades però n’era incapaç…Tota la seva feina i il.lusió s’havia malmès en uns segons, plorava de ràbia i impotència i com en un més dels girs de la vida, es desprengué sense miraments del projecte d’obra més preciat per ell tot llençant-lo a terra com un moble vell…Enfurismat, es disposava a recollir totes les seves eines i a no aparèixer per aquell maleït indret en una bona temporada…A pesar del seu aparent aïllament temporal del món sentí com un nen s’aturava tot just al seu davant somrient, com si hagués vist la joguina amb què feia temps que somiava. El nen, de mirada il.luminada, parlava amb la seva mare amb un ritme i to serens que es contradeien amb l’aire d’il.lusió que manifesta qualsevol nen d’aquesta edat...”Mare, ja sé que vull per al meu aniversari! Aquest quadre!”. I ràpidament s’ajupi tot senyalant el quadre fet taques de colors per la pluja…La mare, sense estranyar-se, pregunta amb to serè al nen: “Aquest? Per què justament aquest fill meu?”. “M’agrada perquè té tots els colors mare”- respongué el nen. “ Si, fill, si, tens raó, té tots els colors, com la mateixa vida, oi?” I es disposaren a comprar el quadre a en Bernard…
|
| |
|
Contactes
Registra´t
