| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de marta73
|
|
| |
No deixeu mai de ser com sou
 dilluns 27/octubre/2008 - 08:35  1431  10
Crec en la reencarnació i diuen que som nosaltres que triem quan tornar a néixer i a on; doncs amb mi hi ha hagut algun error; o em vaig equivocar jo al triar o es van equivocar els de dalt quan em van enviar de voltes cap aquí perquè no encaixo gens en el lloc i en l’entorn que m’envolta; serà que he d'aprendre una nova lliçó???
N’hi ha molts que creuen que soc “rara” i jo els pregunto: que és ser “raro”???? perquè potser per mi els “raros” son ells. M’he passat tota la vida discutint amb uns i altres per defensar el que soc i moltes vegades em pregunto 2 coses: 1ª perquè costa tant acceptar a la gent tal com és? no ser com els altres no em converteix en una espècie perillosa difícil de catalogar, i la 2ª On estan els de la meva espècie? On puc trobar els que son com jo!!!!!!
I arriba un moment a la vida en que una se’n cansa d’estar sempre justificant-se per ser com és i durant un temps cau en el parany de convertir-se en una més per passar desapercebuda, fer el que és políticament correcte a ulls de la majoria i poder estar tranquil.la sense escoltar el rollo de ningú
Però ben aviat es va fer evident que una personalitat com la meva no podia romandre adormida massa temps i afortunadament, la “normalitat” em va durar poc; tot i així, sempre busco la part positiva de les coses, i en aquest cas estic agraïda perquè aquest fet em va fer reflexionar i va enfortir encara més la meva “raresa” i em va fer sentir molt millor amb mi mateixa
No sé si soc “rara”, “diferent” o qualsevol altra adjectiu que em vulguin adjudicar, el que si tinc clar és que m’encanta ser com soc, no necessito ser com la resta, vull tenir el meu propi criteri i que sigui respectat, perquè el que jo pugui pensar és tant vàlid com el que pensi qualsevol altre, ni millor ni pitjor, simplement diferent, però igualment especial
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
TomasM-Porta |
Mira
Tuesday, October 28th 2008, 12:53 PM
Jo estic d'acord amb el meu esperit, més o menys (si és que això existeix). Però a la pròxima vida vull ser dos pams més alt, 20 kilos més prim, tenir cabells rossos i abundants, no portar ulleres i, sobre tot, tenir un no sé què que faci que en mirar-me totes les noies s'enamorin de mi. Jo ja em conformo a ser estrany, ara lleig, de cap manera!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
