|
La noia vestida de verd
diumenge 26/octubre/2008 - 12:18 925 1
Aquell dia no deixava de ploure, ja ho venia fent dies enrere, Josep estava de cara a l'ordinador com totes les nits, ara entre ací ara vaig al xat ara busque la música, una constant que es repetia dia rere dia. Però eixa mateixa nit seria molt especial per ell. Quan estava fent-li una ullada al seu correu va aparèixer una imatge a la pantalla de son portàtil que gairebé el va fer caure de la cadira, era la de una noia vestida tota de verd i amb un somriure amistós. Josep no s'ho podia creure i va començar a tancar planes fins que només va quedar la imatge de la noia. Osti - es deia a si mateix - açò no l'hi he de dir a ningú perquè em prendran per boig. En ple èxtasi d'emoció va intentar de dir-li alguna cosa però ella només mostrava el seu somriure, de totes formes pensava, com he de parlar amb una noia que em surt sobtadament a la pantalla sense saber qui és i si parla la meua llengua, i li vinguèren records de quan era més jove i a la tele parlàven d'OVNIS i totes aquestes coses. Osti, a vore si aquesta xicota ve d'un altre món, com que diuen que estan molt més avançats que nosaltres en tot i l'han enviada per fer alguna missió en concret. Tot era donar-li voltes al cap al mateix temps que començava a posar.se una mica nerviós, la noia, tota d'un verd lluminós continuava sense moure un dit però amb eixe somriure que anava captivant poc a poc a Josep. Si em diguera alguna cosa, - deia ell -, al mateix temps també pensava, açò deu ser cosa d'algun pirata informàtic d'aquest que hi ha a la xarxa i em vol infectar l'ordinador, no cauré en el parany he he. La imatge es veia nítida, real, com si la tinguera davant seu en persona, com desitjava que no fos cap broma, - si al menys es bellugara -, i només acabar de dir-ho , ella, continuarà...
|
|
lavanda |
Uauuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!
Sunday, October 26th 2008, 7:13 PM
Hola Trapella!!!.No sols poeta, ara també escriptor, he he.M'alegra que segueixis escribint, perqué a més m'agrada com ho fas.Renoi, m'ha enganxat molt el teu relat, esperant a veure que més passava...i ara em deixes intrigada, sense saber com continuarà...bé m'imaginaré que llegeixo un llibre i ara he posat un punt, per seguir més tard o una altra estona.Així que no ens deixis sense continuació, eh?, ha ha ha.Vinga ànims i a seguir escribint, que ja tens una lectora assegurada!!.Una salutació i una abraçada!!!. : ) : ) : ) : )
|
|
|