| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Poetigat
|
|
| |
Monòleg d’un criminal vegetarià
 dissabte 25/octubre/2008 - 08:27  1100  3
Demà surto lliure, finalment... Em van condemnar a dos anys i un dia de presó per intentar robar un enciam. En el judici em vaig declarar culpable... Ho vaig fer aconsellat pel meu advocat, per intentar despertar les simpaties del jutge... I..., bé..., de fet, vaig aconseguir en certa manera despertar les seves simpaties, doncs gairebé no es podia aguantar el riure mentre proclamava la dura sentència. I és que de seguida que el vaig veure el vaig clissar: aquest és un carnívor militant! Malparit! El mataré! És clar que tot va ser culpa del meu advocat, que era d’ofici... Era, i dic bé, perquè ara es dedica a un nou ofici: a la cria de musclos. El mataré, també! A ell, i a tots els seus musclos! I a la dependenta que em va deixar inconscient a traïció, amb un cop brutal de meló pepino, també la mataré... Bé, d’acord que jo l’amenaçava amb un plàtan, però la seva reacció va ser totalment desproporcionada... A més, el plàtan estava molt madur, mig podrit, no podia fer mal a ningú... En canvi el seu meló... Ai, encara em fa mal quan em toco... La mataré, sí! Els mataré a tots tres: al jutge sàdic i graciós, a l’advocat criador de musclos, i a la dependenta jugadora de rugbi, i si haig de tornar a la presó, no m’importa, perquè llavors... llavors... tothom em respectarà!
A la presó m’he tornat una mala persona... Jo no era així abans... Jo només era un pobre addicte als vegetals sense gaires recursos econòmics. Però aquí a la presó he vist que tothom tenia respecte pels condemnats per delictes de sang, ningú no s’atrevia a ficar-se amb ells, mentre que a mi... Si em tornen a enxampar amb tres assassinats a la meva esquena a veure qui s’atreveix a fer bromes cruels sobre la verdura, llavors... A veure, a veure qui és el maco que llavors s’atreveix a agredir-me amb pastanagues! I és que a qui dimonis se li acudeix fer-se vegetarià en un món tan cruel?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Poetigat |
Estimada Vegana,
Sunday, October 26th 2008, 6:35 AM
No em recordis això de la cullereta! Sense la teva ajuda, he trigat dos anys a fer un túnel, i quan ja estava just a tocar de l’altra banda, he recordat que al cap de dos dies em deixaven lliure i he decidit descansar. Bé, gràcies a tant d’exercici i a la dieta de la presó he aconseguit aprimar-me mig quilo. De segur que el recupero quan surti, docs penso tornar a llençar-me al vici vegetal immediatament en forma d’amanida gegantina i molt perversament combinada amb macedònia.
Comprenc que això del sexe que ratlla la perfecció acaba cansant. Totes les meves amants m’ho diuen quan em deixen. Però que sempre m’acabin deixant per algun mascle de les característiques del teu mestre de capoeira, em fa sospitar sobre la seva total sinceritat.
Això dels nous usos de les pastanagues ja t’ho explicaré personalment, si vols, amb tota mena de frases subordinades.
Afectuosament, l’exPoetigat, ara...:
El Gat Negre
|
|
Vegana |
Estimat Poeti,
Sunday, October 26th 2008, 4:36 AM
Aquesta és una carta de disculpes. Com recordaràs, et vaig escriure que et trauria de la presó, que faria un túnel amb una cullereta, però desprès de molt treballar, vaig anar a parar a la cel·la d’un mestre de capoeira (brasiler, negre, metre vuitanta, pura fibra) I vaig caure de quatre potes…
Vam fugir i vam tenir tres mesos de sexe que ratllava la perfecció, però la seva afició a menjar exclusivament arròs bullit barrejat amb pa ratllat I trossos de porc, i la seva incapacitat per portar una conversa que inclogués una frase subordinada, i de preguntar-me cada 30 segons: “pero porque no comes carne?, em van fer avorrir-me aviat.
En descàrrec meu, t’he de dir que vam muntar moltes manifestacions davant dels jutjats, demanant el teu alliberament, i sempre acabàvem fent un minut de silenci en memòria de tots els vegetals i cereals morts en combat, per la causa…
(sempre venia alguna senyora amb abric de pell –tant si feia calor com molta calor- a rebentar el minut de silenci cridant: “Pero que mierda de lucha ni de niño muerto” (que no sabíem si es referia a que estava en contra d’equiparar la mort d’un vegetal amb la d’un nen, perquè quan els hi volíem preguntar, sempre es posaven a cridar com si les anéssim a matar... i acabàvem totes detingudes)
D’altra banda, i fent-te saber que ara no tinc cap vegetarià o vegà fixe a l’agenda, t’agrairé que m’expliquis si a la presó has trobat nous usos a les pastanagues.
Afectuosament,
La Vegana
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
