| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de tempo
|
|
| |
Rates
 dissabte 25/octubre/2008 - 12:42  1615  5
La meva devoció pel gats no em fa enemic de les rates. És més, a mesura que passa el temps em vaig descobrint una inclinació més decidida per aquesta tropa de rosegadors que deambul·len pel clavegueram en una proporció de sis per a cada un dels bípedes de superfície.
Fa molts anys, en una visita a les tripes de zoològic, em van mostar un calaix farcit de ratots albins que esperaven amb paciència imposada que els elevessin a categoria d'àpat dels rèptils, que no volen sinó preses vives. La veritat és que semblaven sardines enllaunades i algunes exhibien nafres obertes i supurants. Tanmateix, no era sinó el preu de poder mostrar llustroses pitons darrere els vidres aquietadors del terrari. Natura és cruel, els ulls dels infants goluts, i els diumenges dels pares tenen moltes hores per omplir. Al cel sien.
Els meu últim contacte amb un membre de la família dels múrids va ser en benefici seu. Un plançó potser massa tafaner s'havia aventurat a la meva llar i la tropa de felins amb qui convisc, naturalment, havia fet aliança per acular-lo. Quan el renou me'n va alertar ja eren a punt d'enllestir-lo. La intervenció va ser ràpida i eficaç i li vaig estalviar la mort segura: arraulit i tremolós, el vaig treure al carrer i li vaig buscar un raconet esbarjós per donar-li una oportunitat de supervivència.
Potser no ho hauria fet, però, si no hagués tingut recent la lectura de "Firmin" de Sam Savage, una deliciosa novel·la protagonitzada per una rata de biblioteca molt tendra i amb prou sentit de l'humor.
Us la recomano. Demostra que la literatura allarga la vida.
Si més no, la de les rates.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
msanc |
La meva relació amb els ratolins...
Sunday, October 26th 2008, 12:35 PM
és ben diferent. Un dia va entrar un ratolí a casa meva; les seves cagarades el van delatar i em vaig proposar eliminar-ho cruelment...però ell, espantat de veure'm com un monstre enorme, no treia el cap mentre jo hi era. Una nit, mentre dormia al sofà, em va despertar un sorollet; vaig obrir els ulls i...allà estava, mirant-me. Al moure'm es va amagar darrere el piano i, sense temps per pensar gaire, vaig decidir agafar la primera arma letal que em vení al cap: l'aspiradora.
Al matí següent, el vaig deixar escapar, no podia ser tan cruel...llàstima, la propera vegada serà...
unpetó
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
