| |
Crisi
 dissabte 25/octubre/2008 - 07:39  416  1
Segons el ministre espanyol d’economia, Pedro Solbes, ara mateix “no és el millor moment per discutir un model per donar més diners a Catalunya”.
Aquesta frase és un retrat de la situació que pateix el nostre país per partida doble.
D’entrada, perquè una frase com aquesta només la pot dir un dels màxims responsables del robatori continu que patim els catalans. Un robatori que arriba a la seva màxima perversió quan disfrassen aquest saqueig (més de 19.000 MEUR/any que són nostres) sota el nom de solidaridad (solidaritat). Per tant, quan el ministre espanyol diu “discutir un model per donar més diners a Catalunya” en realitat el que hauria de dir és “deixar de robar a Catalunya”.
D’altra banda, aquesta frase deixa en evidència la classe política que actualment tenim al Parlament. I la deixa en evidència per la seva actitud de consentiment i de silenci davant d’aquesta espoliació sagnant que està conduint el país a la seva ruïna. Quan un ministre espanyol arriba al punt de dir una frase com aquesta i que això no provoqui una reacció immediata i contundent per part dels nostres actuals representants, el missatge que perceb la ciutadania és la impunitat amb què s’ha permès aquest robatori permanent a les butxaques dels catalans gràcies a la passivitat dels qui se suposava que havien de tallar de soca-rel aquesta dramàtica situació.
al final en aquest país s’ha arribat a un punt en què necessitem recuperar la independència simplement perquè la gent pugui arribar a final de mes. Cap mentalitat sensata i amb dos dits de front no pot acceptar que el propietari de la seva butxaca sigui un tercer. I encara menys, cap mentalitat sensata i amb dos dits de front no pot acceptar que, davant les ocasions d’aturar aquesta injerència en l’economia dels catalans, hi hagi qui s’ho mira sense aturar-ho radicalment i sense condicions.
La crisi, per als catalans, és doble: d’una banda per la pròpia crisi d’àmbit mundial; però, sobretot, per culpa del saqueig continuat que pateix per part d’Espanya. Una situació, la de l'espoliació fiscal, que és un càs únic a Europa d’escandalós com és.
Després de trenta anys de pujolisme unionista i d’un tripartit sense nord ni rumb; després de trenta anys sense tenir al capdavant del país dirigents amb voluntat d’aturar en sec aquesta sagnia econòmica que ens està abocant a la ruïna econòmica més important dels últims segles, es fa imprescindible que iniciem una nova estratègia independentista que entri al Parlament per tal d’aplicar, en coordinació amb la societat civil, un full de ruta que tindrà el seu punt culminant en el trencament efectiu amb Espanya i França.
L’actual situació d’emergència nacional que estem patint i el sentit comú ens marquen l’únic camí que, un cop desemmascarada la follia unionista que ens ha encaixat en aquest cul de sac, cal seguir per sortir-nos-en: la recuperació d’un Estat Català on siguem amos dels nostres propis impostos, sense intermediaris pel mig, i situar-nos novament al capdavant de la Unió Europea.
|
Contactes
Registra´t
