| |
Un gat transformat en Os.
 divendres 24/octubre/2008 - 11:23  2964  6
Fa molts dies que no escric, a veure si me'n surto...
Aquest és el relat d'una noia que després d'un temps, recuperava forces, buscava comunicació, nous gats i gates en la seva vida; amb qui compartir, per qui lluitar, per qui patir i preocupar-se, amb qui riure, gaudir....La noia estava contenta ja tenia nous gats i gates al seu voltant i en conservaba d'antics que no deixaria mai.Un dia, en el seu camí, va aparèixer una gat, volia formar part d'aquella petita familia que ella tenia en aquells moments...no era un gat d'angora, ni siamés, ni d'aspecte destacable que cridés l'atenció...era senzill, peró mostraba molta dolçor, preocupació, volia ajudar-la, apropar-se.Ella el tractaba com als altres gats i gates,i ell semblava content.Sabia que ella tenia ferides i li mostraba de moltes maneres que volia curar-les, volia que ser el seu gat predilecte...encara que ella no li donava esperances de que ho volgués així, ell insistia, lluitava, volia acariciar-la, li mostrava els seus ulls petits i plens de dolçor, comprensió, ronronejava al seu voltant, li passava la cua per la cara i feia totes les coses que podia perque ella somrigués.Quan ella estava cansada, li donava la mà i li deia anem a passejar una estona, surt a veure el carrer, la gent, deixem passar amb tu una estona...passava el temps, ella seguia veient als seus gats i gates.Tenia una gata especial, molt amiga i companya de molt de temps; la gata va rebre un cop molt fort, injust i incomprensible, peró habia de tirar endavant per la seva gateta i per tots els altres gats i gates que l'estimen.La noia, volia dir-li a la seva amiga gata el que li passava, peró pel que a ella començava a ser una cosa molt bonica, pensava que li podia fer mal a la gateta, així que no li va dir res i va seguir sola, fins poder dir-li quan fos un fet més confirmat.El temps seguia passant i el gat continuava mostrant tantes coses bones i maques...que al final un dia li va demanar a la noia que el deixes ser el seu gat especial, amb llàgrimes als ulls.La noia, veient l'esforç de tant temps, i sense cap mostra de res que li pogués molestar o retreure, va acceptar donar-li l'oportunitat i al mateix temps donar-se-la ella; peró ella tenia més gats i gates i no els deixaria de banda, eren les seves amistats, potser no els veuria tant sovint, peró no els deixaria.Tot era perfecte, la noia estava contenta la seva oprtunitat habia arribat, o aixó fermament creia.Al cap de pocs dies el gat, va fer un tomb de 180 graus, va començar a malfixar-se i pensar que ella podia tenir gates, peró no gats.Aquell gat d'ulls petits i dolços, el seu ronronejar suau i carinyós, anava canviant, per moments...els ulls es feien més grosssos, la seva dolçor, era desconfiança...el ronroneig, era el crit d'un ferotge lleó, les ungles anaven canviant en forma d'urpes esmolades.La noia era forta i mai habia tingut por, pensava que era només quelcom passatger, donat per experiències passades, intentava calmar el lleó, podia fer-ho.Peró el lleó no l'escoltava...la seva transformació seguia i la noia no podia creure el que veia i escoltava...ja no era un lleó, era un inmens os,l'atacava amb les seves urpes esmolades fins dins de tot el seu cor...el seu crit era esferidor, glaçava...els seus ulls eren inmensos, ja no podia veure res de tot alló en ells, només coses molt dolentes i cruels, que mai habia vist.Ellla no podia amb aquell os, era molt més fort que ella i estava com si hagués eestat engabiat i de cop l'haguessin deixat en llibertat i busqués venjança.La noia, per primera vegada a la seva vida, va sentir moltíssima por, per moments veia que l'os l'atacaria i no sabia fins on podia arribar en aquell estat.Va haver de fer cor fort i treure la sang freda i el coratge, no habia de mostrar-li la seva por, el que sentia...On era el gat?, que habia passat?.La nit era fosca, el cel era ple d'estels, peró ella no els veia,només podia veure aquella gran ombra, les males paraules, els atacs sense pietat...Com va poder, pensant, dins d'una gran tempesta, va allunyar-se.Tot el camí, la noia mirava enrera, tenia molta por que l'os la seguís.Aquell camí de tornada va ser etern, el seu cor bategava amb molta força, estava molt espantada.Ja sabia el que era la por, quelcom horrible!!!.Les ferides superficials ja són curades, peró les més profundes qui sap quan es tancaran, ella encara no enten com pot transformar-se un gat en un os, en tan sols 3 dies i sense mai haver mostrat mai cap indici ni tan sols de lleó.
Ara per la noia, el més difícil, serà tornar a confiar, en un gat i potser inclús en una gata...la desconfiança ha crescut en ella i de moment no pot apartar-la.
Fins aquí una metàfora, d'un fet molt real.
|
| |
beatrice |
UIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Friday, October 24th 2008, 12:48 PM
Querida amiga meva Lavanda doncs si que deus haber-ho passat malament eh reina,ja que si com tho dius es una metafora real,i el gat es va transformar en un os ui malament per tu,pero crec que despres de aquestes males experiencies s,apren moltissim oi,i es pot començar una nova vida,si una noia nova amb tants nous amics amb els que començar a confiar,,maca,petons,muak iss,bacioni,bellissima,ci ao
|
 |
|
Contactes
Registra´t
