| |
Feines
 dijous 23/octubre/2008 - 08:28  422  4
La primera feina que vaig tenir a Irlanda va ser a un super hotel al sud, a Killarney, la joia d'Irlanda li diuen.. i és veritat.. quan hi fa sol que és un més l'any je je, semblava que estigués a una peli de l'Àgatha Christie, quines sales, quin luxe, quines moquetes, jo de mentres m'estava a una mé d'apartament propietat de l'hotel sense electricitat ni aigua calenta, amn la companyia d'escarabats i tres aranyes verinoses sueques, la caca, la merda i la porqueria els deia jo, com que no mentenien : caca, bring me this please? li deia jo, i ella tant feliç, jo els deia que allò significava guapa en castellà, veureu, elles a la seva habitació si que hi tenien electricitat i no em deixaven utilitzarla, eren més seques que les panses, és curiós que els homes suecs que vaig conèixer (allò n'era ple) eren maquíssims, doncs la cosa anava així, m'aixecava a les sis del matí, no em calia despertador perquè la finestra no tenia vidre i co que sempre plovia doncs l'aigua entrava i queia sobre el llit i així em despertava, que bonic oi? després, em dutxava amb aigua gelada (ara ja sé perquè mai tinc fred) en una mena de dutxa sense plat, o sigui que tot el bany minúscul es tranformava en un llac, es que a Irlanda hi ha tanta natura! després com que no em podia assecar el cabell perquè les vikingues necessitaven tota l'electricitat per a elles ( ves a saber què fabricaven aquestes..) doncs marxava caminant fins a l'hotel , uns quinze minuts interminables caminant per bassals d'aigua amb un vent que se m'emportava o sigui que arribava a l'hotel que semblava una desgraciada, la jefa em feia passar corents a la cuina no fos cas que em veiés un client i truques a la poli, allà la meva feina consistia en fer torrades bàsicament, a mí ja m'anava bé perquè entrava en calor i em podia assecar els cabells a la torradora i de tant en tant doncs les torrades desapareixien màgicament, lo dolent és que em cremava les mans sovint i de tant en tant se sentia una olor de cabell socarrimat, lo dolent era que em cremava les mans sovint, però tots els oficis tenen les seves pegues, així em vaig passar unes tres setmanes, fins que un dia els vaig enviar a pastar fang : a pasteixon fangueixon, els vaig dir, vaig escollir al suec més potent de tots i me'n vaig anar a un hostal la mar de bufó a passar la nit, em vaig fer un bany de bombolles amb aigua calenta i vaig dormir com una reina a un llit de pel.licula, lo del suec era per emportar-me un bon record de l'hotel dels horrors i un bon record d'alguna cosa sueca i perquè si! `què carai!! al matí ja vaig agafar un tren moníssim fins a Dublín pensant a veure quina friquifeina em sortiria ara, hi havia moments que vaig estar molt fastiguejada i al.lucinada però ara ho recordo i em fa molta gràcia, es que a Irlanda amb tant de vent (i alcohol) que hi fa, estan una mica sonats, apa cap a una altra feina, però un altre dia, un petó!!!!
|
| |
|
Contactes
Registra´t
