| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
Conec molt poques parelles
 dijous 23/octubre/2008 - 05:54  450  10
En les que el mascle domini. En la majoria ho fa la femella. A nivell pscicològic i sexual la vostra fortalesa és infinitament més gran que la nostra.
Una altra cosa és que s'ha muntat una societat on semblava que manaven els mascles. Però a les cases sempre heu manat vosaltres i, des de les cases, heu manat la societat.
Només cal pensar en polítics importants i l'influencia de la seva parela: en Pujol, en Maragall, en Montilla, en González, l'Aznar, el Clinton. I la mateixa situació s'ha anat reproduint sempre.
No sé on vaig llegir que el masclisme és un invent de les mares. Jo crec que ho és de les dones en general Nosaltres som massa poca penes per inventar això.
La teva amiga
Persi
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
Persi...
Thursday, October 23rd 2008, 9:49 AM
Jo em reconec inferior davant les dones i els homes i els animals... no puc resoldre problemes matemàtics (de fet no entenc ni perquè he de pagar tant d’IVA) no tinc la potencia muscular de les cuixes d’una lleona per més dansa que faci i no he entés mai com funciona el desaigüa de la pica (i cada vegada que l’arreglo, organitzo un merder que els gats flipen durant dies).
No crec que ningú sigui culpable d’haver nascut amb un sexe o altre o en una espècie o altra.
Perquè algunes dones s’aparellen amb homes? Suposo que per reproduir els esquemes que han après. Costa molt aprendre coses de les que no en tenim patrons de conducta... fins fa poc, si afirmaves que no volies tenir fills, el més fácil és que et diguèssin “tranquil·la, ja canviaràs d’opinió”...
Qui mana a les cases és la pasta. Una dona sense independència econòmica no mana una merda. Potser pot triar el menú del dinar, però no pot triar altres coses molt més essencials per a la seva independència com a persona... i els patrons apresos pesen moltíssim.
El sexisme violent en forma de maltractament es dóna en formes diverses: anul·lació de la personalitat i potencialitats de la parella, violació dins del matrimoni, agressions físiques, agressions redirigides cap als animals domèstics i nens per mantenir la dona a ratlla... és brutal. I potser sí que és una forma d’impotència i de testosterona davant d’una visió pròpia que no agrada. Però és lo que hay fins que no canviem tantes coses.
Estaria bé que demanéssim perdó quan fem coses mal fetes. Tot i que a vegades demanar perdó no serveixi per a resoldre els conflictes :(
|
|
Poetigat |
...
Thursday, October 23rd 2008, 7:47 AM
Això que el Polski no tan sols sigui un gran home, sinó també una gran dona m’ha deixat pensatiu. He començat a experimentar sentiments lascius envers ella, quan he pensat que segurament com a dona és lesbiana. Jo, a diferència del Polski masculí, sens dubte no estic a l’altura física, intel·lectual ni espiritual per canviar d’orientació sexual cap lesbiana, més aviat les dones que se’n van al llit amb mi tendeixen a fer-se’n elles de lesbianes després... Per tant serà millor que no hi pensi més en el/la Polski.
Au va, misselvis, no pensis tant i relaxat, anem a fer una cerveseta?
|
|
Vegana |
Llibertat, igualtat, fraternitat
Thursday, October 23rd 2008, 7:26 AM
No sóc una experta en parlar d’igualtat i parella... el model que vaig aplicar va ser erroni!!!
Per mi, l’objectiu seria que els homes fóssiu conscients de la situació èticament injustificable que viuen moltes dones pel fet de ser-ho.
Persi, no crec que la major part de les dones prenguin les decisions més importants a nivell econòmic (p.ex)... evidentment, les coses més domèstiques i a l'abast, les decideixen elles, pq així està programat en la divisió sexual de rols dins la parella i de feines a fer.
Vull igualtat en la diferència, una mena de bisexualitat mental. Pq totes som iguals pq totes som diferents. I encara que no ho sembli, no escollim lliurement molts cops, ja que partim de programacions anteriors que ho fan impossible fins que no les veiem davant del mirall...
Us deixo un text que em fa pensar que totes i tots hem de canviar moltes coses per tal de descobrir camins nous per caminar...
“No se trata de luchar para que los hombres asuman el trabajo doméstico, sino de preguntarse por qué nos enamoramos de seres que nos toman por sus amas su casa en potencia.
No se trata de limitarse a impedir que los hombres nos acosen
sexualmente, sino que deberíamos preguntarnos porqué somos tan vulnerables al acoso sexual.
No se trata de exterminar a los maltratadores y asesinos de mujeres, y sí de impedir que se produzcan esas situaciones, a la par que las mujeres se preguntan por qué aspiran a la intimidad con personas que pueden llegar a maltratar hasta la muerte.
Se trata de combatir con intransigencia el sentimiento de propiedad sobre los hijos que experimentan las mujeres, o el deseo hacia un hombre más fuerte y poderoso que nosotras, o el miedo a competir para conseguir una promoción laboral.
Se trata al mismo tiempo de comprender por qué los hombres no pretenden que los hijos sólo son suyos, o prefieren a mujeres más pequeñas física y socialmente que ellos, o no tienen miedo a batirse el cobre con otro hombre para lograr la promoción laboral.”
Poeti, el Polski és un gran home. I una gran dona ;)
Ei, que els homes globalment m’agradeu molt, i particularment alguns també...
(i la Galzeran m’ha passat un power point dels Bombers de Palma que m’ha deixat contenta!!!! Visca el cos de bombers!!! Això és un cos, i no el de la policia!!! jajaja)
:)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
